Ratolins de laboratori

Des de començaments del segle XX, quan Lucien Cuenot, un biòleg francès, va utilitzar ratolins per demostrar les teories hereditàries de Mendel, els ratolins de laboratori han sigut un element clau per a l’avenç de la investigació científica en nombrosos camps, incloent-hi la genètica, la neurologia, la immunologia, la neurociència, la farmacologia i la toxicologia.

La facilitat per criar ratolins, la seva similitud genètica amb els humans i la possibilitat de crear individus manipulats genèticament fan que els ratolins de laboratori siguin d’immens valor per ajudar-nos a entendre i modelar processos biològics i malalties humanes, així com per provar tractaments. Des de la lluita contra el càncer, on els ratolins permeten estudiar els tumors i avaluar possibles agents de quimioteràpia, fins a la neurociència, on ens permeten entendre millor l’Alzheimer, el Parkinson o fins i tot l’autisme, i ajudar a descobrir potencials teràpies. La ciència no hauria progressat sense l’ajuda d’aquests rosegadors.

En les últimes dues dècades, s’han produït enormes avenços tecnològics amb impacte en tots els àmbits de la societat, incloent-hi les nostres vides. La tecnologia ha penetrat, de manera silenciosa i sovint invisible, en la nostra existència. Des que ens despertem fins que ens fiquem al llit, i fins i tot mentre dormim, interactuem amb serveis i aplicacions digitals xatbots, altaveus intel·ligents smartphones, xarxes socials, polseres i rellotges intel·ligents que capturen, modelen i impacten les nostres decisions i experiència tant al món digital com, cada cop més, al món físic.

El gran experiment

Aquests avenços i innovacions són desplegats i adoptat massivament i amb velocitats cada vegada majors. Si Netflix va necessitar 10 anys per arribar als 100 milions usuaris i xat GPT ho va aconseguir en 2 mesos, DeepSeek va arribar a aquesta xifra en 7 dies. Som partícips, a tall de ratolins de laboratori, d’un experiment a escala mundial.

Així com els ratolins són exposats a estímuls per observar les seves reaccions, els algoritmes que operen darrere de les plataformes digitals ajusten constantment els seus paràmetres per maximitzar el nostre temps de permanència, predir les nostres eleccions i, en última instància, dirigir el nostre comportament. No hi ha gàbies visibles ni elèctrodes connectats als nostres cervells, però sí que hi ha notificacions, recompenses intermitents, scroll infinit, interfícies acuradament dissenyades i sistemes de recomanació que actuen com a reforços positius o negatius. En aquest entorn, el laboratori no té parets i l’experiment no té data de finalització.

El més inquietant, potser, és que aquest experiment no està guiat per la curiositat científica o per un afany de coneixement amb l’objectiu de millorar la vida de les persones, sinó per interessos econòmics que busquen maximitzar beneficis a partir de la nostra atenció, les nostres emocions i els nostres hàbits. Ens convertim en subjectes d’estudi i d’explotació, mentre les empreses que dissenyen aquestes aplicacions i serveis acumulen quantitats massives de dades que els permeten conèixer-nos millor que nosaltres mateixos i monetitzar aquest coneixement.

I no obstant això, seguim endavant, navegant, clicant, fent scroll, compartint, acceptant condicions d’ús sense llegir-les, confessant intimitat als xatbots, integrant cada nova tecnologia a la nostra vida amb la mateixa naturalitat amb què s’adopta un electrodomèstic. L’eficiència i la conveniència estan desplaçant la cautela i la reflexió. La pregunta no és només què fan aquestes tecnologies amb nosaltres, sinó què deixem de ser en incorporar-les sense qüestionament en les nostres vides.

¿Estem realment escollint, o simplement responent? En un món que sembla aplaudir cada avenç tecnològic sense aturar-se a avaluar-ne l’impacte, potser és hora de parar i preguntar-se: ¿qui dissenya les gàbies, i per què hi continuem entrant? Aquesta reflexió convida a preguntar-nos si hem cedit massa control a la tecnologia sense una comprensió crítica de les seves implicacions.

Consciència i ètica

Notícies relacionades

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

La ‘generació Lamine Yamal’ s’estrena aquest any en la selectivitat

El repte, llavors, és despertar consciència col·lectiva i ètica per decidir com i cap a on volem que aquest experiment ens porti, abans que els resultats ens defineixin sense remei. Perquè a diferència dels ratolins, nosaltres sí que tenim la capacitat –almenys en teoria– de qüestionar, d’elegir i de canviar el curs de l’experiment. Però aquesta capacitat només s’activa quan hi ha consciència. La passivitat, actuant per inèrcia o conveniència, ens converteix en subjectes manipulables dins d’un sistema que monetitza la nostra atenció, en lloc d’optimitzar el nostre benestar.

Perquè tot i que a diferència dels ratolins de laboratori no estiguem tancats, les nostres decisions cada vegada més estan condicionades per sistemes invisibles que operen sota l’aparença de neutralitat tecnològica. La veritable llibertat no consisteix a tenir opcions, sinó a comprendre l’entorn en el qual aquestes opcions es presenten. En última instància, la pregunta no és només què pot fer la tecnologia, sinó què hauria de fer i qui té el dret de decidir-ho. Si no prenem part activa en aquesta decisió, altres ho faran per nosaltres. I llavors, potser descobrim tard que l’experiment ja ha acabat, i que no vam ser els investigadors, sinó el resultat.