Manel Vidal: "Els nens arriben a I-3 amb menys fluïdesa oral. Parlen i se’ls entén pitjor"

Vam fer una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) i ens vam adonar que teníem un problema amb la comprensió escrita, però que tenia unes arrels que venien de la parla. Sense un bon treball de l’oralitat no pots incidir en la lectura perquè hi ha vocabulari i estructures que no entenen... I vam voler posar el focus en com treballem aquesta oralitat com a reforç en la comprensió lectora i l’expressió escrita. Ens vam adonar que els nens, quan arribaven a l’escola a I-3, cada vegada tenien menys vocabulari, se’ls entenia menys, parlaven menys...

¿En català o també en les seves llengües maternes?

També en les seves llengües. Utilitzaven molt el gest, assenyalar l’objecte quan volien demanar alguna cosa. Deien "pipi». No construïen frases...

¿Diria vostè que això és culpa de l’abús de pantalles?

És possible... Això ja és una teoria meva, però, per exemple, aquest curs tenim un I-3 que parla molt, i coincideix que són uns perfils familiars que no abusen de les pantalles, que parlen i acompanyen els seus fills... Si com a família no dediques temps a parlar als nens i explicar-los les coses perquè tu mateix, com a adult, estàs tot el dia amb el mòbil... En els últims anys ens hem trobat amb unes generacions amb moltes dificultats de comunicació, deixant el català de banda. Estem parlant de comunicar-se de manera oral; i hi ha aspectes de l’alfabetització que no poden recaure només en l’escola. Si el teu fill de quatre anys et diu "iogurt» i l’hi dones, tu aquí també tens una responsabilitat. ¿Què em vols dir? ¿Que em mengi un iogurt? ¿Que guardi el iogurt? ¿Que t’agrada el iogurt?

¿Què han fet per intentar revertir aquesta situació?

Doncs vam presentar un projecte a la Convocatòria EduCaixa. El vam anomenar Aventures lingüístiques per a infants curiosos. Ens van seleccionar i l’estem implantant.

¿En què consisteix?

En una formació per a docents centrada en com recuperar les bases de la parla, dels zero als vuit anys. Coses que quan arriben els nens a l’escola els puguem dir a les famílies d’I-3: "Mira, a casa podeu fer això, podeu fer-los aquestes preguntes». Al final és buscar excuses per parlar. Si tu estàs treballant els futurs, però oralment el nen no sap parlar en futur... ¿quin sentit té?

¿Tot basat en l’oralitat?

En aquest projecte sí. D’una banda, les recomanacions per a famílies, que ja donarem a les que entrin aquest setembre a I-3, i, d’una altra, treballem l’oralitat a l’aula. Ens hem format per utilitzar l’aprenentatge basat en el joc per treballar l’oralitat. A partir de jocs de taula, per exemple. I una altra pota és la biblioteca. Els àlbums il·lustrats sense text ens ajuden de forma espectacular. O les històries repetitives. Ajuden a establir el concepte de frase, que és molt abstracte per a ells, però molt important. Si el concepte de frase no el tenen ben fixat oralment, plasmar-lo en escrit és un suplici; els resulta complicadíssim.

Notícies relacionades

Mor un turista francès durant el seu comiat de solter a Sils

Un periple de dos anys per llogar un habitatge a Roses: "Tenia clar que faria el que fos per no acabar vivint al carrer amb el meu fill"

Deia abans "deixant el català a un costat». ¿A què es referia?

La llengua social al barri és el castellà i això es nota al pati i a classe, quan parlen entre ells. Poques famílies parlen en català als fills, i aquests pocs nens aquí parlen en castellà amb els amics perquè és la llengua de joc. Però nosaltres tenim clar que aquesta feina sobre l’oralitat cal fer-la en català, i després la transferència al castellà la faran de forma gairebé automàtica.