Apunt
Floridura

El 1869, John Stuart Mill va publicar La esclavitud de las mujeres, un tractat molt provocador per al seu temps, en el qual va denunciar la submissió secular de la dona a l’home, va analitzar les raons antropològiques i socials del desig de preponderància masculina i va entonar una defensa emocionant de la capacitat de les dones per igualar-se als homes en qualsevol terreny, inclosa la vida pública.
El més interessant d’aquest assaig, que avui podríem considerar un pioner del feminisme masculí, a més d’una obra molt avançada a les idees de la seva època, és la manera en què l’autor ataca els comportaments autoritaris, que per a ell són fills de la ignorància i la indiferència; i també la manera en què reconeix obertament la influència de la seva dona, Harriet Taylor, no només en la seva felicitat, sinó també en la seva obra (i en aquesta molt en concret).
El missatge és clar: millor conèixer-nos, respectar-nos i col·laborar en igualtat de condicions perquè la societat millori. El to de l’assaig era optimista. Vull dir, Stuart Mill pensava que tal cosa passaria. Per descomptat, el seu text va causar irritació, especialment entre la casta masculina que veia perillar els seus privilegis.
Notícies relacionadesLlegir els clàssics ensenya, en paraules del mateix Stuart Mill, a "pensar malament de la condició humana". El món ha sigut sempre més o menys el mateix i els mals tendeixen a reaparèixer. Sí, de tant en tant sorgeix un Stuart Mill i ventila una mica la casa, però la ignorància i la indiferència apareixen de nou, com taques d’humitat molt persistents. Li hem posat noms moderns –manosfera, incel, moviment red pill...- però són els mateixos bèsties de qui parlava Stuart Mill. Els culpables que el món de vegades sigui un lloc lamentable. Molt més lamentable quan els mascles més poderosos del planeta són com les bèsties talosses contra les quals carregava el filòsof anglès.
Ens queda el consol de saber que, malgrat tot, les coses han canviat molt des de 1869 i que, precisament per això, els incels es posen com es posen. I ens queda també esperar que arribi aviat un altre Stuart Mill, obri les finestres i ventili una mica el món, que fa olor de floridura i entossudiment que fa fàstic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE