Apunt
Floridura
El 1869, John Stuart Mill va publicar La esclavitud de las mujeres, un tractat molt provocador per al seu temps, en el qual va denunciar la submissió secular de la dona a l’home, va analitzar les raons antropològiques i socials del desig de preponderància masculina i va entonar una defensa emocionant de la capacitat de les dones per igualar-se als homes en qualsevol terreny, inclosa la vida pública.
El més interessant d’aquest assaig, que avui podríem considerar un pioner del feminisme masculí, a més d’una obra molt avançada a les idees de la seva època, és la manera en què l’autor ataca els comportaments autoritaris, que per a ell són fills de la ignorància i la indiferència; i també la manera en què reconeix obertament la influència de la seva dona, Harriet Taylor, no només en la seva felicitat, sinó també en la seva obra (i en aquesta molt en concret).
El missatge és clar: millor conèixer-nos, respectar-nos i col·laborar en igualtat de condicions perquè la societat millori. El to de l’assaig era optimista. Vull dir, Stuart Mill pensava que tal cosa passaria. Per descomptat, el seu text va causar irritació, especialment entre la casta masculina que veia perillar els seus privilegis.
Notícies relacionadesLlegir els clàssics ensenya, en paraules del mateix Stuart Mill, a "pensar malament de la condició humana". El món ha sigut sempre més o menys el mateix i els mals tendeixen a reaparèixer. Sí, de tant en tant sorgeix un Stuart Mill i ventila una mica la casa, però la ignorància i la indiferència apareixen de nou, com taques d’humitat molt persistents. Li hem posat noms moderns –manosfera, incel, moviment red pill...- però són els mateixos bèsties de qui parlava Stuart Mill. Els culpables que el món de vegades sigui un lloc lamentable. Molt més lamentable quan els mascles més poderosos del planeta són com les bèsties talosses contra les quals carregava el filòsof anglès.
Ens queda el consol de saber que, malgrat tot, les coses han canviat molt des de 1869 i que, precisament per això, els incels es posen com es posen. I ens queda també esperar que arribi aviat un altre Stuart Mill, obri les finestres i ventili una mica el món, que fa olor de floridura i entossudiment que fa fàstic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- RUTA El tresor més ben guardat de Lloret de Mar
- 50 anys de la invasió del Sàhara Occidental Espanya va tenir un pla de guerra contra el Marroc l’any 1975
- Campanya ‘Junts s’explica’ El ‘superdissabte’ de Junts: 111 carpes i un miler de voluntaris per mirar de marcar perfil després de la ruptura amb el PSOE
- Carta blanca des de la música clàssica
- La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’
- La Loteria de Nadal pot pujar de preu: el primer premi també serà més gros
- El 72% del material de pedòfils són imatges quotidianes El Govern regularà el ‘sharenting’: adeu a publicar fotos del teu fills a les xarxes socials, una forma de «negligència, maltractament i abús»
- Foscos intermediaris Ucraïna i l’oposició castrista assenyalen l’ambaixada russa pel reclutament de cubans per a la guerra
- Relacions entre socis El PSC i ERC avancen en la negociació del finançament singular per desencallar els pressupostos d’Illa
- Humanització de la sanitat Una pacient amb càncer: «La meva psicòloga és tan important per a mi com l’oncòleg»
