L’ibis ermità, pròxim inquilí de l’Empordà

El mètode de la "migració assistida" utilitzat per reforçar la reintroducció dels ibis ermitans gairebé crida més l’atenció que el seu cap pelat i vermell, segurament el tret més emblemàtic d’aquesta au amenaçada. Com ja va passar l’any passat, una bandada d’aquests ocells vola per segon any consecutiu des d’Àustria fins a Cadis, seguint l’estela d’uns ultralleugers que els guien.

Es tracta d’un programa europeu Life pensat per garantir la recuperació d’aquesta espècie. L’objectiu és connectar les poblacions del nord amb les andaluses i italianes. I per aconseguir-ho, les aus criades en captivitat, que van aprendre a seguir l’aparell paramotor i les seves cuidadores, com si fossin una espècie de "mares adoptives", realitzen aquesta curiosa migració que en un futur es podria desenvolupar de manera natural.

Durant aquesta setmana, els 36 ibis estan creuant Catalunya. Dimarts van dormir a Hostalric, en unes gàbies mòbils, i ahir van descansar a les comarques del sud de la comunitat autònoma. D’aquesta manera, van avançant en el seu camí cap a Andalusia. No obstant, la Generalitat pretén que, l’any que ve, una part dels ibis ermitans es quedin al massís del Montgrí (Baix Empordà). L’espai concret escollit és la finca Torre Ponsa.

Després que aquesta au de plomatge fosc, tot i que amb reflexos violeta quan li toca el sol, desaparegués de la península Ibèrica, es va reintroduir a Andalusia en la dècada dels 90. Però el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica treballa amb la idea d’impulsar la presència de l’ibis ermità també a Catalunya. L’estudi de viabilitat ja s’està redactant i l’entitat Waldrappteam Conservation and Research, que lidera el projecte europeu, veu amb bons ulls la proposta, que ha liderat el secretari general de Transició Ecològica, Jordi Sargatal.

Es considera que la situació de Catalunya és òptima, perquè queda a mig camí d’Andalusia, en aquest llarg viatge de 2.800 quilòmetres. La intenció de la conselleria és que el 2025 l’Empordà no sigui tan sols un lloc de passada, sinó la nova llar d’una petita colònia d’ibis ermitans.

La fundació Alive, presidida pel biòleg Bernat Garrigós, i l’entitat AAPNE (Amics dels Aiguamolls i del Patrimoni Natural de l’Empordà) han mostrat interès per participar en el projecte.

Electrocucions

Notícies relacionades

Dels vídeos de gatets a TikTok a la primera filòsofa en la selectivitat: així ha sigut l’examen de Filosofia a Catalunya

Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»

Les electrocucions són la principal causa de mortalitat d’aquesta espècie. La segona, la caça il·legal. Però, malgrat aquestes dificultats, la reintroducció dels ibis comença a escriure ja una història d’èxit en el món de la conservació. L’equip que lidera el projecte Life alerta de les complicacions que el canvi climàtic imposa als ibis. El canvi de les temperatures ha modificat els hàbits d’aquesta espècie i les condicions climàtiques els inciten a migrar abans del que ho feien.

Algunes veus dins del sector conservacionista adverteixen que és prioritari recuperar hàbitats degradats i protegir les espècies en perill d’extinció que encara es troben a Catalunya, abans de proposar reintroduccions. Avisen que no es pot posar en marxa una reintroducció si les condicions que van provocar l’extinció d’una espècie continuen presents.