Pere Godoy: "S’ha de prohibir fumar als cotxes i eliminar el fum en qualsevol espai"

¿Quines són les principals amenaces del dret a la salut?

A Espanya, una de les principals amenaces és l’envelliment. Tenim una de les esperances de vida més altes, la qual cosa és positiu però implica un augment de les malalties cròniques. A més, hi ha bosses de població, com migrants recents o persones sense llar, que tenen dificultats d’accés al sistema i podem tenir un problema de salut pública perquè el 50% dels nous casos de tuberculosi es donen en aquest col·lectiu, que també pateix sida i malalties de transmissió sexual i és bàsic que accedeixin a la sanitat per reduir les cadenes de transmissió.

Les llistes d’espera, el preu de les ulleres o del dentista... ¿També restringeixen el dret a la salut?

A Espanya tenim la gran sort de tenir un sistema universal, però hem de reconèixer que les llistes d’espera puguin afectar la qualitat de vida i l’agreujament d’algunes malalties. A més, part de la població no pot accedir, o ho fa amb dificultat, a aquests dos serveis bàsics.

¿Quines són les patologies més preocupants tant a mitjà com a llarg termini?

Les malalties cardiovasculars, que són la primera causa de mort, tot i que globalment el càncer és la que més creixerà d’aquí al 2030. A continuació, la diabetis. Es calcula que el 10% té aquesta malaltia, però un percentatge no menyspreable no ho sap. La diabetis, a més, es connecta amb l’obesitat o el sobrepès, que pateix un 35% de la població mundial i al seu torn està connectada amb la falta d’exercici físic i l’alimentació. A Espanya, en els últims anys també hi ha hagut un lleuger increment de tuberculosi a causa que la covid ha deteriorat la xarxa de control. I, finalment, preocupa la resistència als antibiòtics, que poden posar en una situació difícil el sistema sanitari.

¿Quina influència està tenint el canvi climàtic en la salut?

Suposa una amenaça perquè hi ha indicadors clamorosos que les malalties per vectors, transmeses per insectes com mosquits o paparres, estan augmentant. A més, les altes temperatures causen morts per cop de calor, és un tema a què cal posar atenció. I les onades de calor augmenten les hospitalitzacions per algunes malalties cròniques. També s’està agreujant la contaminació atmosfèrica i algunes partícules afecten les malalties coronàries i d’altres.

¿I els microplàstics o el menjar industrial?

Els microplàstics contaminen el terra, l’aigua i es poden incorporar a la cadena alimentària, ingerits per animals, la qual cosa és un risc i ja se sap que afecten a nivell hormonal. És una gran prioritat que es porti a terme una acció global de reducció de l’ús de plàstics. I el consum d’aliments ultraprocessats suposa un factor de risc per al sobrepès, la diabetis, les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer.

¿I viure molt enganxats a les pantalles?

Les pantalles tenen efectes negatius en la salut mental i emocional perquè redueixen la capacitat d’interacció. I estar sempre connectats genera estrès i ansietat. Hem de tenir estratègies per reduir l’ús de les pantalles, que també està relacionat amb la reducció de l’activitat física i l’obesitat.

¿Quins deures posaria vostè a les administracions?

Molts. En primer lloc, han d’entendre que la salut no és absència de malaltia, és molt més: és tot allò associat als determinants de la salut com l’habitatge, l’ocupació, el medi ambient... A més, en una situació d’envelliment es necessita molta més inversió en atenció primària i un altre aspecte clau és el tabac. Espanya està en situació d’abordar aquest tema de manera dràstica, prohibint, per exemple, fumar als vehicles amb nens, pensant en l’eliminació absoluta del fum en qualsevol espai i augmentant els impostos perquè és un dels països que menys grava al tabac. En la indústria alimentària també hi ha molt a fer, com reduir els greixos i la sal en els ultraprocessats. El Govern hauria de deixar-se de miraments i penalitzar amb impostos les begudes ensucrades, com ha fet Catalunya, ja que és una mesura que en redueix el consum. I, contra el canvi climàtic, cal reduir les emissions i promocionar els desplaçaments a peu o en bici.

¿Hi pot arribar a haver una altra pandèmia?

Evidentment. Per exemple, des de l’Edat Mitjana hem tingut 28 pandèmies de grip, que és quan apareix un cep nou i no tenim immunitat. I en la societat actual, la globalització, l’augment de les temperatures i la pèrdua de la biodiversitat faciliten que qualsevol virus o bacteri salti a l’espècie humana i s’expandeixi.

¿Quan pot passar?

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

No tenim una bola de vidre, però no passarà gaire temps.

¿Espanya està preparada per afrontar una nova pandèmia?

No és fàcil respondre. Començaré per la part positiva. Davant la covid es van fer algunes coses bé, sobretot la vacunació massiva, però també la capacitat diagnòstica, la coordinació internacional i que s’encarregués a un grup d’experts una avaluació. Aquest grup ha assenyalat que queden coses pendents, com el sistema de vigilància, que s’ha de millorar per ser capaç de detectar qualsevol futura pandèmia i, una vegada detectada, ràpidament establir controls i aïllar els casos. També cal millorar la connexió amb l’atenció primària i un tema que està dalt de tot: els equips de protecció. Espanya hauria de tenir capacitat industrial de produir-ne.