Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

Un estudi científic posat en marxa per la Fundación Querer (dedicada a infants amb necessitats educatives especials derivades de les seves malalties neurològiques i que pateixen específicament trastorn de llenguatge) investiga la relació entre la microbiota oral –el conjunt de microorganismes, com ara bacteris, fongs, virus i protozous que viuen a la cavitat bucal– i els trastorns del neurodesenvolupament. Busca determinar si hi ha una correlació entre aquestes patologies i la salut bucodental, fet que podria influir en la prevenció.

El treball està liderat per les doctores Mariangela Tabone i Montserrat Diéguez, de la Universitat Europea de Madrid. La rellevància de l’estudi és que s’ha vist que en infants amb trastorn del neurodesenvolupament la seva microbiota oral és "desfavorable", assenyalen.

La microbiota, que és el conjunt de microorganismes que habita al nostre cos, té un paper fonamental en la salut general, incloent-hi funcions crucials en la digestió, el metabolisme i el sistema immunitari. Les recerques han demostrat que un equilibri adequat de la microbiota és essencial per al funcionament de l’organisme i per a la protecció contra malalties.

Conductes sensorials

Els trastorns neurològics del neurodesenvolupament, com el trastorn de l’espectre autista (TEIA), el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) o la síndrome de Williams, comparteixen dificultats en la comunicació social, el llenguatge i les conductes sensorials o motrius. Aquestes condicions solen tenir origen neurobiològic, apareixen en la infància i presenten una evolució crònica amb diversos graus d’afectació segons el cas, apunta l’estudi.

Els trastorns estan associats a problemes de salut oral, com ara càries, malaltia periodontal i maloclusions, que poden agreujar-se per la dificultat per tolerar la cura, diferències en el processament sensorial i barreres d’accés a serveis odontològics. La microbiota oral també té un paper rellevant, ja que el seu desequilibri (disbiosi) pot afavorir la proliferació de bacteris patògens.

Per portar a terme la recerca, les doctores han estudiat la fisiognomia bucal i han agafat mostres de saliva dels infants del Cole de Celia y Pepe, centre especialitzat a facilitar la inserció de menors amb trastorns severs en el llenguatge i la comunicació.

"Hem fet un estudi en què descrivim la cavitat oral dels infants que pateixen de trastorns de desenvolupament, comparats amb infants que no en tenen. Hi ha molts estudis de microbiota intestinal –com la que tenim al còlon– però no tants de microbiota oral. És més, també en autisme hi ha recerques que ens diuen que els infants tenen moltíssims problemes des d’un punt de vista estrictament odontològic, però, de bacteri descrit, n’hi ha ben poc".

Notícies relacionades

Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"

D’‘El 47’ a la primera filòsofa en la selectivitat

Punt de vista clínic

"S’ha vist que les condicions cognitives, fisiològiques i conductuals els porten, en general, a tenir una mala salut oral. Imaginem, per exemple, un nen que es raspallarà i, ja només el soroll del raspall o el frec del raspall, l’espanta. En la literatura científica, el que es descriu es refereix a manifestacions clíniques de salut oral però, efectivament, sobre microbiota oral, hi ha ben poca informació", afirma la doctora Montserrat Díeguez.