Educació a Catalunya

Mesurador del sistema educatiu

Els estudiants de 4t i 6è de primària i de 2n i 4t d’ESO, un total de 334.030 alumnes, se sotmeten aquesta setmana a les proves de competències bàsiques, els resultats de les quals, a manera de termòmetre, haurien de ser en principi més precisos que els de PISA.

Mesurador del sistema educatiu

HELENA LÓPEZ

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’abril és per a les escoles i instituts catalans el mes de Sant Jordi i el de les proves de competències bàsiques, exàmens que pretenen ser un termòmetre de la salut del sistema educatiu. Els seus resultats, en principi, haurien de ser més precisos que els de PISA, ja que la mostra de l’OCDE a Catalunya és de mig centenar d’instituts, i les competències bàsiques són censals, és a dir, les fa el conjunt de l’alumnat. Però ¿quines són aquestes competències bàsiques? ¿Què avaluen exactament? ¿En quin curs es duen a terme? ¿Qui les corregeix? ¿Serveixen d’alguna cosa?

¿En quin curs es porten a terme?

Fins a l’any passat, les proves de competències bàsiques les feien els alumnes de final d’etapa, és a dir, de sisè de primària i de quart d’ESO, però aquest curs s’hi han sumat dues proves més a meitat de cicle, a quart de primària i segon d’ESO, que han rebut el nom de "proves de diagnòstic" (una nova avaluació recollida a la nova llei d’educació, la Lomloe). En els quatre cursos es tracta de proves censals, és a dir, les fa tot l’alumnat de Catalunya: 77.266 alumnes de quart de primària; 81.041 de sisè; 86.816 de segon d’ESO, i 88.907 de quart d’ESO. En total, 334.030 estudiants.

¿De què s’examinen?

Com el seu nom indica, i seguint el model PISA, es tracta d’unes proves competencials. No avaluen assignatures, sinó cinc "habilitats": competències en llengua catalana, en llengua castellana, en llengua anglesa, en matemàtiques i en ciències experimentals.

L’avaluació de l’expressió oral en català (prova complementària a les competències bàsiques) que l’any passat van fer tots els centres aquest any "s’exigirà" [sic] només a 130 escoles. Això sí, després d’una picabaralla política, els enunciats els rebran tots els centres, que podran aplicar les proves "si ho desitgen".

¿Qui les corregeix?

Les proves de final d’etapa –les que pertanyen a sisè de primària i quart d’ESO– les corregeixen docents externs (professors que no coneixen l’alumnat, seguint també el model PISA o el de la mateixa selectivitat). Les dues noves proves "de diagnòstic" –les de quart de primària i segon d’ESO– les corregiran els docents de cada grup, que seran els encarregats, també, d’introduir-ne les respostes, una a una, en un programa, cosa que ha tensat (encara més) els claustres.

¿Quan es porten a terme?

Les de sisè de primària són aquesta setmana, entre el 16 i el 18 d’abril, i les de quart d’ESO es duen a terme entre el 16 i el 17. El calendari per a les proves de diagnòstic, a quart de primària i segon d’ESO, és més flexible, entre el 2 d’abril i el 30 d’abril, encara que molts centres les han concentrat també aquesta setmana.

Finalment, les proves orals de català (aquest any mostrals, en 130 centres, i voluntàries a la resta) es duran a terme del 29 d’abril al 20 de desembre del 2024.

¿Què es fa amb els resultats?

L’objectiu de les proves és que el Departament d’Educació i cada centre disposin d’informació precisa sobre el nivell de l’alumnat amb un instrument homogeni. "La prova ha de servir perquè cada escola pugui corregir els seus punts febles i potenciar els forts", assenyalen des de la conselleria.

¿Quan se sabran les notes?

A partir de la segona quinzena de juny, els centres podran descarregar els informes de resultats a través de l’aplicació informàtica. Hi haurà un informe individual per alumne i un altre del centre, que inclou informació global de l’escola o institut i desglossada en els diferents grups. A més, cada centre rebrà un gràfic amb els resultats del seu alumnat en comparació amb els centres de la seva mateixa complexitat i amb la mitjana catalana.

¿Com van sortir l’any passat?

Notícies relacionades

Els resultats del curs 2022-2023 van confirmar el problema nacional de la comprensió lectora: les notes en català i en castellà a quart d’ESO el 2023 continuaven caient i van ser les pitjors de la dècada. Quant a les matemàtiques, els resultats milloraven lleugerament, però continuaven trobant-se a la franja baixa, amb un preocupant increment de fins a un 24,4% del nombre d’alumnes amb un nivell baix (l’any anterior va ser del 23,5%).

La sorpresa va ser la millora en els resultats d’anglès a quart d’ESO, amb una nota mitjana de 73,9, al nivell del 2018 (abans de la pandèmia) i per sobre del resultat del 2014 (66,9).