Un full de ruta per salvar el mar

Després de diversos dies de debat entre més de 1.500 científics i experts reunits a Barcelona, la Conferència de la Dècada dels Oceans va acabar divendres passat amb un nou cridat als governs, a la indústria per preservar els oceans del món. La cimera va finalitzar amb la publicació de la Declaració de Barcelona, que reclama executar "accions tangibles" i augmentar el finançament per materialitzar les línies estratègiques establertes als 10 llibres blancs en els quals es reclama, entre d’altres, reduir la contaminació marina, impulsar la restauració d’ecosistemes marins i adaptar a les regions costaneres davant l’impacte de la crisi climàtica.

La comunitat científica, governs, empreses, oenagés, portaveus Nacions Unides i representants de 124 països han discutit aquest grlan full de ruta per salvar els oceans i fer front a les múltiples crisis que afecten els mars. Aquesta ha sigut la primera trobada de la Dècada dels Oceans que coordina la UNESCO, i que ha encapçalat Audrey Azoulay, directora de l’entitat. L’objectiu, definir les línies d’acció sobre l’oceà i les costes d’aquí al 2030.

La primera petició que recull la Declaració de Barcelona es troba en "posar fi al gran desconeixement que hi ha sobre l’oceà", per a la qual cosa s’estableix la necessitat de crear una gran xarxa global per al seu monitoratge permanent, amb informació multidisciplinària, i assegurar que tot el coneixement arriba a tots els actors sense excepció. Paral·lelament dos dels punts de la Declaració de Barcelona incideixen en la necessitat d’augmentar la responsabilitat dels països i les administracions en la gestió de les seves àrees costaneres.

Plans nacionals

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

L’acord final indica que les regions amb costa han de reconèixer la importància dels seus ecosistemes marins i aplicar solucions pels danys que pateix. També recorda que tots els països han de crear plans per millorar la gestió i protecció de les costes. Davant el greu problema de la contaminació marina, els governs han d’identificar també els principals contaminants, així com aquells emergents i no regulats, que afecten l’ecosistema marí i les funcions essencials que compleix, coneixent la seva distribució i el seu impacte en la salut humana i els ecosistemes. A més del problema apressant dels plàstics, s’ha d’actuar sobre els principals contaminants —productes químics, petroli, abocaments i contaminants biològics— per identificar les activitats que es porten a terme a terra que incideixen en la salut de l’oceà.

La declaració també demana el desenvolupament de projectes d’economia oceànica sostenible i resilient al clima, en col·laboració publicoprivada, donant prioritat a aquells que integrin la conservació ambiental amb beneficis socioeconòmics per a les comunitats locals. En la mateixa línia, es demana fomentar la pesca i l’aqüicultura en petita escala de forma sostenible i una pesca industrial respectuosa, beneficiant les petites comunitats, davant el perill de la proliferació de noves explotacions industrials. La declaració assenyala al desenvolupament de nous aliments aquàtics com a oportunitat també per als països en desenvolupament.