SOS dels amfibis a BCN

García, president de l’entitat Galanthus, se n’adona i el deixa de parlar perquè intervingui. El treballador municipal accepta el desafiament i procedeix: "Ahir vaig estar als jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. Hi ha nens i nenes amb salabres agafant granotes i capgrossos per emportar-se’ls a casa. A més, la gent hi entra amb gossos. I és delicat, perquè és època de cria. Potser s’hauria de fer alguna cosa".

L’ambientòleg assenteix, dolgut, i li dona la raó: "Sí, tancar el parc un parell de setmanes no seria forassenyat". ¿Però per què tanta preocupació? En aquests jardins hi ha una destacada presència d’amfibis. Hi conviuen tres espècies: la granota comuna, la reineta meridional i el gripau llevadora. A la nit, tant en aquest parc com a les basses del viver municipal, gestionades per Galanthus, ressona per tot arreu una orquestra de granotes i tòtils.

Nous riscos

El problema és que, a més d’espècies exòtiques com les carpes daurades, els goldfish, els humans s’han convertit en una nova amenaça per als amfibis. Igual que quan una tortuga careta posa ous en una platja la gent va aprenent que s’ha de salvaguardar el niu, el mateix hauria de passar també amb els capgrossos i la posada d’ous d’aquestes espècies acomodades als estanys barcelonins.

"Ja hi ha cartells, però falta coneixement. La fauna salvatge s’adapta constantment als obstacles humans. No hauria de ser tan difícil que nosaltres ens hi adaptéssim una mica", proposa. "No podem pretendre tenir ciutats permeables per a la fauna si els compliquem la vida als que ja hi viuen", adverteix.

Per aquesta raó, García intenta difondre la importància d’aquests animals i facilitar-los el dia a dia: "Durant la sequera del 2008, buidem les basses i comencem a dedicar-nos a la conservació dels amfibis, a més de promoure la retirada de peixos i tortugues exòtiques".

No obstant, García reconeix que les accions benintencionades no sempre són les més útils: "De vegades, col·locar una menjadora per a les aus pot facilitar el contagi de malalties perquè totes acudeixen al mateix punt". El mateix pot passar amb els hotels d’insectes, aquestes construccions perquè els pol·linitzadors s’instal·lin.

Menys pesticides

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Però si ha d’escollir, considera que és millor promoure aquest tipus d’actituds que actuar com si els amfibis, ocells, rèptils i mamífers no hi fossin. ¿Com pot ser que se sentin més granotes als parcs de Barcelona que al delta del Llobregat, que hauria d’estar atapeït de granotes i capgrossos?

"Als jardins de la ciutat amb prou feines s’utilitzen pesticides i l’aigua del freàtic sovint té millor qualitat que la dels espais protegits del delta", denuncia el president de Galanthus.