La Cambra reclama connectar xarxes per portar aigua de l’Ebre

L’entitat proposa avançar una dècada les inversions previstes per l’Agència Catalana de l’Aigua, que quantifica en 5.200 milions fins al 2040.

La Cambra reclama connectar xarxes per portar aigua de l’Ebre
2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La Cambra de Comerç qualifica d’"indispensable" la interconnexió del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb el sistema Ter-Llobregat per combatre la sequera que afecta Barcelona i els municipis que es proveeixen d’aquesta última conca. Així ho va expressar ahir el vicepresident primer de la Cambra, Eloi Planes, en la presentació de les mesures urgents per aplicar un nou model hídric a Catalunya.

En aquest fòrum, Planes va remarcar que Catalunya està patint una sequera "sense precedents" i que l’impuls que es va donar en les inversions de l’últim episodi del 2007 i 2008 "es va difuminar amb molta rapidesa". ¿I per què s’aposta per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona a través de la canonada com ja van proposar els col·legis d’enginyers i va recolzar Foment del Treball? Perquè, segons la Cambra, és el camí més ràpid per assegurar aigua de qualitat a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Malgrat les pluges dels últims dies, la Cambra avisa que ni la regeneració ni l’actual dessalinització seran suficients en cas que la sequera s’allargui. De fet, asseguren que segons les dades que tenen, les reserves del sistema Ter-Llobregat es podrien esgotar d’aquí un any.

Per aquesta raó, veuen necessàries diverses mesures, a més de la interconnexió, per afrontar aquesta situació. Així, la Cambra proposa avançar una dècada les inversions previstes, com la regeneració i potabilització del riu Besòs o les noves dessalinitzadores. Però adverteix que costaran almenys 5.200 milions d’euros, en total, des d’ara fins al 2040.

Per arribar a aquesta xifra, la Cambra té en compte, en primer lloc, les actuacions previstes per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de cara als pròxims anys, les dessalinitzadores Tordera 2 i Foix (245 milions) i les inversions que es destinarien al Besòs (550 milions). Però a aquests projectes se sumen els plans dibuixats de cara al Cicle Integral de l’Aigua 2050, que inclou una nova potabilitzadora i una nova regeneradora al mateix riu Besòs. Això és el que, segons la Cambra, hauria d’estar acabat 10 anys abans.

Totes aquestes consideracions les va fer la Cambra durant la presentació de l’informe De la sequera a la transició hídrica, elaborat pel Gabinet d’Estudis d’Infraestructures. La directora del gabinet, Alícia Casart, va advertir que si l’episodi de sequera s’allarga fins al 2025, l’Àrea Metropolitana de Barcelona no podrà afrontar el seu dèficit hídric si no s’adopten actuacions urgents, com per exemple aquesta connexió.

Seguiment exhaustiu

Notícies relacionades

Concretament, Casart va detallar que si es manté el consum de 6,8 metres cúbics d’aigua per segon el març del 2025, això es traduirà en un dèficit de 2,5 m3, que podria compensar-se amb l’aportació de 0,7 m3 per segon si l’ETAP del Besòs està en marxa; de 0,3 m3 per segon procedents de l’estació regeneradora del Baix Llobregat i d’1,5 m3 per segon procedent del Consorci d’Aigües de Tarragona. De fet, la Cambra del Comerç va situar entre les inversions d’emergència per a aquest any i el que ve uns 27 milions d’euros per a l’ampliació de l’ETAP Besòs i 275 milions d’euros per a la connexió de conques.

Els responsables de la Cambra també van criticar la falta d’inversions cròniques en infraestructures hídriques, que es manté encara en el dia d’avui per la baixa execució dels projectes anunciats. En aquest sentit, va anunciar que constituiran un Observatori de la Transició Hídrica que farà un seguiment "exhaustiu" dels projectes promoguts per les diferents administracions per afrontar la situació de sequera que pateix Catalunya.