Política, religió i tele: a la caça d’adolescents
E n un breu reportatge del TN vespre (TV3) ens expliquen el frenesí dels polítics per atrapar els adolescents. S’han adonat que els joves no veuen gairebé mai la tele. Els missatges que els partits hi incrusten només arriben a aquella franja d’edat anomenada els puretas, que la RAE defineix com un adjectiu despectiu referit als vellets, o sigui ancianets com jo, sense anar més lluny.
I prenent nota d’allò que aconsellava Francis Bacon al segle XVI ("Si la muntanya no ve a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya") ens han ensenyat com els líders polítics es fiquen a TikTok i fan postures per cridar l’atenció dels joves. Aquesta excitació la viuen amb una preocupació molt similar totes les cadenes de tele. Detecten que el personal televident cada vegada és més ancià, i per això no paren d’estrenar concursitos i sèries, en la seva programació tradicional i a les seves webs, i creen una mena de galàxia eufòrica que pretén actuar com a ham i reclutament per als adolescents.
Notícies relacionadesEn el programa Otro enfoque (Cuatro), Jon Sistiaga s’ha aproximat aquesta setmana a Hakuna, moviment religiós que aconsegueix omplir de joves els estadis, recintes i WiZink Centers. Alguns crítics els diuen els pijos de la religió catòlica, perquè la seva comunió amb Jesucrist és a base de cançons d’amor, molta felicitat i happy flowers. No existeixen ni la pobresa, ni els pobres. Sistiaga va ser al centre Hakuna, 13.000 metres quadrats a la urbanització madrilenya de Las Rozas, i li va preguntar al fundador, José Pedro Manglano, àlies Don Josepe: "¿Aquí, qui mana i això, qui ho paga?". Don Josepe va contestar: "Mana un esperit i es finança amb donacions". És una mica misteriós, però aquest mossèn té un èxit bàrbar entre els joves. Les esglésies són buides, però Hakuna és ple de gom a gom.
A Col·lapse (TV3) van abordar dissabte la regulació dels influencers que prepara el Govern. Els influencers mouen i condicionen centenars de milions d’adolescents. Això és una panacea que el poder no vol perdre’s. La primera mesura serà evitar que hi hagi publicitat encoberta. ¡Ah! Les tertúlies polítiques de la tele també són plenes de publicistes d’una opció política concreta. Dibuixen la realitat a la seva conveniència. Haurien de col·locar un rètol sota de cadascun ells, advertint qui els mana. A qui obeeixen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Xarxes de narcotràfic aprofiten la temporada d’esquí per moure droga
- El gimnàs sense miralls
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic
- La sobrecàrrega castiga el futbol