Álvaro Lario: "Hi haurà més conflictes pels recursos i l’aigua"

IRENE SAVIO

¿La indústria continua sent part del problema en l’actual crisi alimentària mundial?

La principal dificultat és la falta d’inversió en producció local i en diversificació de cultius. El que no veiem raonable és que un país amb prou terra, aigua i accés a diversos cultius, depengui del que es produeix en un país o regió completament diferent, i això es deu a la falta d’inversió en estructures de producció agroalimentària.

Solem parlar de l’Àfrica relacionant-la amb tots els seus aspectes més problemàtics. ¿Però aquest continent no pot ser avui part de la solució?

Les condicions les tenen totes: la mida de la població, les qualitat de la terra, però hi ha encara dificultats en la gestió i el proveïment d’aigua, aquesta és una realitat. El potencial és enorme, el que passa és que portem dècades dient-ho, però no hem aconseguit avançar.

¿Per què?

Una part és la [falta de] inversió dels Governs locals, com també que ho recolzi el sector privat. I d’altra banda és que el sistema multilateral hauria d’invertir en les infraestructures. No proporcionar menjar, sinó inversions que a mitjà termini puguin convertir l’agricultura en un negoci [per als països en desenvolupament].

L’aigua s’ha convertit en font de conflicte general ¿Quin és l’escenari que ens espera?

Doncs l’escenari és complicat. Pel que fa a l’Àfrica, parlem de 86 milions de persones que es veuran afectades o desplaçades d’aquí al 2050 pel canvi climàtic. Parlem (també) de possibles conflictes entre països…

¿Guerres per l’aigua…?

Bé, sí, aquesta és una frase molt forta que podríem dir. Podem parlar de conflictes de baixa i alta intensitat per l’accés als recursos naturals, i entre aquests, l’aigua. Això passarà cada vegada més. I necessitem també a l’ONU començar a parlar sobre aquests temes. [Ja avui] dos terços dels refugiats i dels sol·licitants d’asil venen de països que tenen crisis alimentàries.

¿I Europa?

El més problemàtic és que no hi ha hagut ni una ronda de converses a l’Organització Mundial del Comerç sobre agricultura en les últimes dues dècades i bona part de les polítiques agrícoles europees [relacionades] amb la sostenibilitat i la resiliència al canvi climàtic també estan afectant altres països. És evident que no podem continuar produint de la mateixa manera, com ho gestionem és on som ara.

Tornem a la indústria.

Hi ha dades que mesuren això. De les principals 350 empreses agroalimentàries que hi ha al món, les que declaren les seves emissions d’abast tres [de gasos d’efecte hivernacle originades en operacions comercials] són menys d’una cinquena part, cosa que significa que no sabem quin és l’impacte de bona part de la seva producció en termes del canvi climàtic.

La guerra a Ucraïna ha fet apujar els preus dels fertilitzants, que encara es mantenen alts.

La guerra entre Rússia i Ucraïna ha afectat clarament, juntament amb [la situació a] Bielorússia, que produeix un dels principals components. Aquestes grans cadenes globals afecten els més vulnerables, però tot el món sencer està sent afectat, fins i tot el món desenvolupat. El tema és que, als països de renda més elevada, hi ha suport a aquests agricultors, mentre que en els de renda baixa aquesta possibilitat no existeix, amb la qual cosa estan encara més afectats.

¿És això el que està fent créixer la bretxa entre els països rics i pobres?

En les últimes reunions del Banc Mundial [s’ha posat en evidència que] més de la meitat dels 75 països més vulnerables han engrandit la seva bretxa respecte als països rics. Cada vegada veiem més que els països més vulnerables tenen deutes molt elevats, amb la qual cosa han de pagar també uns interessos que s’han elevat i en molts casos el cost d’aquest pagament s’ha duplicat, cosa que moltes vegades suposa més retallades en sanitat, educació i suport al camp.

Ha denunciat que només el 0,8% del finançament climàtic recolza els petits agricultors.

En l’última cimera climàtica de la COP28, per primera vegada hi va haver una connexió entre els sistemes alimentaris i el canvi climàtic. Però la realitat és que hi ha desenes o centenars de milions de persones que estan sent afectades, de les quals en parlem molt poc, i hem de donar-los solucions ja.

Perquè la crisi climàtica ja no es prevé, cal adaptar-s’hi.

Bé, és que és la realitat. Fa poc Zàmbia va declarar una situació d’emergència perquè portaven molts anys sense pluja. A Somàlia porten cinc anys sense pluja.

A Gaza tots passen gana, segons l’ONU.

Notícies relacionades

Sí, és una situació dramàtica. Les agències de l’ONU que treballen allà directament, com el Programa Mundial d’Aliments (PMA), no han pogut donar alimentació a bona part de la població que depèn de les seves ajudes, especialment en un moment de conflicte.

Els conflictes i crisis alimentàries del Iemen, Haití, el Sudan… ¿Què el preocupa més?

La meva preocupació més gran és que ens oblidem de bona part dels conflictes. Però les poblacions que són allà continuen patint.

Temes:

Gaza Agricultura Crisi

Inicia sessió 0 Comentaris