Dia Internacional de la dona
El Govern reactiva la llei de tràfic i amplia la protecció
Interior introdueix canvis en el sistema VioGén per restringir la possibilitat que un cas quedi inactiu i les dones perdin la supervisió policial.
El Govern va celebrar ahir un Consell de Ministres extraordinari en el qual va aprovar diverses mesures destinades a avançar en igualtat i a reforçar la protecció de les víctimes de les violències masclistes. Pel que fa a això, l’Executiu va recuperar l’avantprojecte de llei contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans, que va decaure en l’anterior legislatura amb la convocatòria electoral.
Es tracta d’un àmbit complex i amb ramificacions internacionals, fet que explica les dificultats que han impedit que, de moment, la norma vegi la llum. Una de les traves té a veure amb la por que tenen les víctimes a denunciar els seus capturadors o traficants, que, sovint, o bé les mantenen retingudes i sense possibilitat d’escapar o bé amenacen els seus familiars si fugen.
Per això, l’avantprojecte preveu la protecció de les víctimes "des del primer moment" i sense necessitat que interposin una denúncia, segons va destacar la ministra d’Igualtat, Ana Redondo. En concret, se’ls facilitarà un permís provisional de residència i treball, no se’ls expulsarà d’Espanya i tindran accés a diversos drets, com l’ingrés mínim vital o l’accés prioritari a vivenda pública o assistència lletrada, va detallar Redondo.
"Una vegada s’alliberi les víctimes, se’ls donarà una acreditació provisional que permetrà un permís de residència i treball des del primer moment, és una de les qüestions més rellevants de la llei [...] perquè sabem que el problema està en el terror que tenen moltes dones a denunciar", va continuar la ministra.
La llei, que no té un "caràcter punitivista" i sí de "prevenció, sensibilització i protecció", actua contra totes les formes de tràfic, amb finalitats d’explotació sexual, però també vinculades al món laboral, al comerç d’òrgans o al matrimoni. El text també inclou un règim d’ajuts econòmics per a les víctimes i els seus fills o dependents al seu càrrec.
L’avantprojecte inicia ara la seva etapa, amb un procés d’audiència pública i l’anàlisi per part dels òrgans consultius. Després haurà de tornar al Consell de Ministres per ser enviat a les Corts, de manera que encara li queda un llarg recorregut abans d’arribar a publicar-se en el BOE.
La vigilància
D’altra banda, el Ministeri de l’Interior ha introduït canvis a VioGén –el sistema de vigilància policial de les víctimes de violència de gènere– destinats a endurir els criteris pels quals un cas passa a estar inactiu i, per tant, sense supervisió dels agents. L’objectiu de la modificació és "prologar la protecció i evitar que la dona pugui patir una situació d’indefensió prematura", segons va destacar el ministre Fernando Grande-Marlaska.
El sistema de vigilància ha sigut posat en qüestió, especialment l’any 2023, quan hi va haver un repunt dels assassinats masclistes, perquè continuen sent assassinades dones que han denunciat els seus agressors i, tot i així, les institucions no han sigut capaces de protegir-les. Moltes vegades, el problema és que el cas s’ha declarat inactiu, i per això el Govern restringeix ara els criteris perquè una denunciant passi a aquesta situació. Els expedients de risc mitjà, alt o extrem només es podran desactivar quan hagi sigut impossible localitzar la víctima durant almenys sis mesos (abans n’hi havia prou amb només un) o es produeixin circumstàncies com la mort, la sortida a l’estranger o l’empresonament de l’agressor.
Notícies relacionadesA més, en els casos en els quals els policies no hagin apreciat l’existència de risc per a la dona, o bé sigui baix, només es podran considerar inactius si no existeixen mesures judicials de protecció en vigor i els agents consideren que no hi ha circumstàncies de vulnerabilitat o de perillositat de l’agressor que aconsellin mantenir-lo actiu. Per això, hauran de contactar almenys una vegada de manera presencial amb la víctima i reavaluar la situació, de la qual cosa haurà de quedar constància en el sistema.
En aquest sentit, es crea la modalitat d’inactivació supervisada, que fixa mecanismes de control policial durant un període de sis mesos, prorrogable a un any, i impedeix la inactivació completa del cas en supòsits d’alta complexitat o en aquells en els quals en algun moment s’hagi detectat un risc qualificat. Així mateix, el Govern ha aprovat la renovació del protocol d’actuació davant l’assetjament sexual en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut a la tercera edat La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits
- PEDERÀSTIA A L’ESGLÉSIA La víctima d’El Pilar va dir als capellans que era un "regal sexual"
- La xifra de morts per la dana arriba a 158 i amenaça de créixer
- Rosa Moret: "Ella deia que quina tonteria, això de ser la més longeva"
- #METOO Més de 20 dones acusen Eduard Cortés d’assetjament sexual
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- TRADICIONS La bruixeria i l’esoterisme prenen Sant Feliu Sasserra
- Cita obligada Els millors cavalls del Pirineu, a Puigcerdà
- Rutes A tota castanya