"En comptes dels nens, s’hauria d’instruir els pares"

Ells no necessiten cap informe PISA per saber que l’educació està molt malament. Els 49 professors, educadors, psicòlegs i una infinitat d’especialistes que viuen i imparteixen classes meravelloses, envoltats d’animals que els ajuden a conviure amb els 38.500 escolars, de quatre a 18 anys, que cada any visiten el seu paradís educatiu a Santa Maria de Palautordera, en són perfectament conscients i s’alegren enormement que s’hagin disparat les alarmes, ja que l’assumpte és horrible.

La Granja va néixer al descobrir un grup d’educadors les carències emocionals que tenien molts, massa, dels alumnes que tenien. Tots ells van veure la necessitat de crear un programa per entrenar les habilitats personals i socials dels nens i nenes. Així va néixer el primer Ability Training Center del país.

"Els resultats de l’informe PISA no han fet més que confirmar, lamentablement, que o canviem la manera d’ensenyar i, sobretot, la forma en què els pares s’impliquen en l’educació dels seus fills, ja que aquí sembla que tot és culpa de l’escola, de l’institut, o les pròximes generacions del nostre país seran superades per la resta del món amb una facilitat sorprenent i, per descomptat, dolorosa", assenyala en aquest sentit Cristina Gutiérrez, educadora emocional i directora de La Granja.

Les reflexions i les dades que els educadors de La Granja han ofert a EL PERIÓDICO permeten afirmar, essencialment, que la proliferació de mòbils, pantalles, ordinadors i portàtils en mans dels nens i joves estan fent moltíssim més mal que bé. "Estem creant, alimentant, una generació de joves babaus, ja que s’han acostumat a tenir-ho tot a l’instant, sense cap esforç. Es connecten amb el seu mòbil i tot ho tenen a mà, fàcil i al segon, sense cap esforç", assenyala Iván Vidal, arqueòleg i gestor de talents de La Granja.

Pares, rondinaires

"Menys mòbil, menys tauleta, menys portàtil, menys PowerPoint i més llegir, més llibres, més apunts, més atenció a classe, més compartir, més dialogar entre ells, més discussions i acords, pactes", assenyala Dori Valle, docent d’educació infantil.

"Fa molt que entre tots hem arribat a una conclusió que, per simple, no deixa de ser dolorosa: en lloc de corregir als nens, hauríem de tractar, curar, instruir els pares", assenyala Cristian Díaz, un dels psicòlegs del centre. "Però ¡ull!, ¡ui!, vigila quan t’atreveixes a dialogar amb els pares. Avui dia, has d’anar amb molt tacte, ser molt subtil, ja que de seguida s’ofenen, es reboten", admet.

La Cristina, l’Iván, la Dori i el Cristian coincideixen en una cosa primordial en l’educació d’un nen: dir no. "Dir no és la base de tota educació, és fonamental que, des de molt petits, els nens sàpiguen el que està bé i el que està malament i, sobretot, què poden tenir i què, en aquell moment, no toca. Però dir no és el que més costa d’assumir per part dels pares perquè, lògicament, és molt més còmode dir sí gairebé a tot. Dir no implica comprometre’t en la seva educació".

Nens embadalits

És evident, segons aquests educadors, que si tu no pots o no vols dedicar-li el temps que toca al teu fill, és molt més fàcil i més barat comprar-li un mòbil que estar pendent d’ell o contractar un cangur. "És evident que és més còmode i et surt més barat però, a la llarga, et surt caríssim, ja que estàs convertint el teu fill en una persona que depèn, únicament i exclusivament, de la pantalla. Per això podem comprovar cada dia que els nens es queden absolutament embadalits, durant tot el dia, davant la pantalla", insisteix l’Iván.

El perill, assenyalen aquests docents, és que si no comencem a canviar les pantalles per llibres, per textos, per apunts, correm el risc que l’ensenyament low cost, és a dir, la pretensió que els coneixements arribin a través de la pantalla, acabi imposant-se per comoditat o deixadesa de les famílies i els ensenyants. "Està demostrat que tot allò que els nens aprenen a través d’una pantalla no ho retenen al cervell, no ho assimilen, ho consumeixen, ho disfruten a l’instant, però no els queda com a ensenyament, no ho arxiven. Només allò que es llegeix en un text es reté a la ment. Com més còmode és l’aprenentatge, menys sòlid és".

¿I totes les altres coses que veuen els nens en aquestes pantalles, com afecten la seva formació? "Aquest és el punt més bèstia d’aquest problema: molt pocs pares, poquíssims, controlen el que veuen els seus fills i el temps que ho veuen", explica la Dori. "Recentment, vaig tenir accés a un treball en el qual es preguntava a un centenar de pares si els seus fills es connectaven a alguna xarxa social. El 90% dels pares van respondre que els seus fills no tenien xarxes socials i, quan els vam fer la mateixa pregunta als seus fills, el 93% va contestar que estaven connectats a TikTok".

Despreocupació

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

El mal ús de tota mena de pantalles, l’absència del no, la despreocupació dels pares, els uns perquè es passen el dia treballant i els altres per deixadesa, han provocat dades alarmants en molts dels estudis que tenen els 49 educadors de La Granja. Una escola de Terrassa acaba de comprovar que el 40% dels nens de P3 (tres anys) tenen un alarmant dèficit en la parla, que no correspon al seu moment evolutiu, amb un vocabulari escassíssim, molt simple i poc estructurat. Aquest mateix estudi demostra que els nens tenen falta d’autonomia: no saben obrir els tàpers (infantil), no saben agafar un guix...

"I una dada horrible que, possiblement, molts consideraran irrellevant: el control d’esfínters ha empitjorat terriblement, alarmantment", indica la Cristina. "Es tracta d’un tema que hauria d’estar resolt a P3, perquè això es controla a P2. Doncs bé, les estadístiques que ens passen diverses escoles que treballen diàriament amb nosaltres, que porten els seus escolars aquí per fer altres activitats, ens confirmen que, l’any passat, a les seves classes tenien només quatre de 40 nens amb bolquer i, aquest any, han passat a tenir-ne 14 de 40. ¡Una barbaritat! i una demostració que els pares estan pendents de les seves coses i no d’ensenyar els fills a fer les necessitats, una cosa essencial per a la seva evolució".