Només un 6% de l’alumnat té un rendiment excel·lent

A les aules de tot Espanya hi ha pocs estudiants que destaquen i que tenen unes competències i uns coneixements molt superiors a la mitjana. Oficialment, se’ls denomina excel·lents i són els que ocupen els llocs més alts de l’escala de PISA (nivells 5 i 6). L’última edició de l’informe –que avalua arreu del món l’alumnat de 15 anys– xifra en un simple 6% el número d’aquest tipus d’estudiants en matemàtiques.

El percentatge espanyol d’excel·lència acadèmica és molt pobre per si mateix. I més quan es fa una comparació internacional. El Japó –el país que surt millor parat en la competència matemàtica– ostenta un envejable 23%. Però els percentatges mitjans de l’OCDE (9%) i la UE (8%) també superen Espanya.

El nivell d’excel·lència actual no només és baix sinó que ha descendit en l’última dècada. En les anteriors edicions de PISA (2018 i 2015), el percentatge d’estudiants excel·lents en matemàtiques a Espanya rondava el 7%. És a dir, en gairebé una dècada, ha baixat un punt percentual.

Catalunya, com la resta

Catalunya, amb gairebé un 6% d’excel·lència, està més o menys en la mitjana espanyola. Una mica més avall queda Euskadi, amb un 5%. Per sobre de totes dues hi ha Madrid, amb un 8%. No obstant, hi ha alguns territoris que destaquen clarament. És el cas de La Rioja (10%), Castella i Lleó (9%) i Astúries (9%). A l’altra punta de l’escala se situen Ceuta i Melilla, on l’informe PISA no detecta estudiants en les posicions 5 i 6.

En matemàtiques, l’alumnat excel·lent –no confondre amb altes capacitats intel·lectuals– és el que demostra "una destresa creixent per resoldre problemes les solucions dels quals requereixen incorporar un coneixement matemàtic que no es recull explícitament en la tasca", segons el dictamen de PISA. També són capaces d’"exercir el pensament crític i dominar operacions matemàtiques simbòliques i formals".

L’escàs nombre d’alumnes excel·lents no és una notícia nova. "Històricament, ha sigut així. L’efecte socioeconòmic hi pot influir, però hi ha d’haver alguna cosa més", apunta Luis Lizasoain, expert en Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació i professor de la Universitat del País Basc (UPV) fins al 2018.

Segons l’opinió de Lizasoain, una de les causes pot ser la poca atenció dedicada a la diversitat. Aquests alumnes no reben l’atenció acadèmica que mereixen perquè els docents ja en tenen prou amb recolzar el gruix de l’alumnat, els que són a les zones intermèdies i, sobretot, els que tenen dificultats d’aprenentatge. "Els estudiants excel·lents es poden avorrir a classe i la seva motivació baixa", assenyala.

"Si no prestem atenció als excel·lents, estem desaprofitant el talent i la capacitat. Els hauríem de cuidar més perquè són el motor de la qualitat del sistema educatiu", conclou el professor, que recorda que hi ha un problema afegit: els molts (moltíssims) alumnes ubicats en les escales més baixes de l’informe PISA (nivells 1 i 2).

A Espanya, el 27% dels alumnes (és a dir, una mica més d’una quarta part) estan en els nivells 1 i 2 de PISA (30% en el cas de Catalunya). Estar en aquesta part de l’escala implica no arribar al mínim de competències i coneixements mínims exigits al finalitzar l’etapa secundària obligatòria. Són alumnes que tenen seriosos problemes per entendre un text una mica complex. Poden fer càlculs simples amb nombres enters, seguint instruccions directes en textos breus i sintàcticament simples.

La comparació internacional és aquí una mica menys sagnant. A la Unió Europea, el percentatge d’alumnes en els nivells 1 i 2 és del 29%. A l’OCDE, del 21%. El Japó, no obstant, només té un 12% d’alumnes en els nivells més baixos.

"Si no cuidem els estudiants excel·lents, no cuidem el nostre capital humà. És una injustícia considerable tenir-los frenats", remarca el filòsof i pedagog Gregorio Luri, que afegeix que el sistema educatiu es dedica al progrés dels que van malament i s’oblida una mica dels que van molt bé, que també necessiten ajuda i acompanyament.

Ambient cultural ric

¿Per què aquests alumnes tenen un rendiment acadèmic tan alt? "Aquesta pregunta requereix una anàlisi i un estudi rigorós. A priori, podem dir que influeixen diverses coses. Una és la genètica i el quocient intel·lectual. Una altra, l’adaptació del nen a l’escola, el bon ambient de treball i la disciplina a l’aula. I una tercera és no tant el fet que estiguin molt estimulats intel·lectualment a casa, sinó que escolten un llenguatge molt ric per part de les seves famílies", respon el professor Luri. Són, doncs, nens i nenes que creixen en un ambient culturalment ric.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Luri adverteix també de la importància que té la riquesa del llenguatge de cara a la comprensió lectora. Sobretot, a partir dels 9 anys, l’edat en què l’alumnat passa d’aprendre a llegir a aprendre llegint.

"Si un nen no coneix gaires de les paraules que escolta a l’aula, s’encallarà. Si ha de llegir un text s’encallarà amb algunes paraules i això farà que perdi temps de cara a desenvolupar la comprensió lectora. Per contra, un estudiant amb fluïdesa lectora guanya molt temps i entén totes les paraules", remarca Luri, que posa com a exemple els EUA, el país que surt millor parat en l’informe PISA en comprensió lectora, amb fins a un 15% d’estudiants en els nivells excel·lents. A Espanya, no obstant, el percentatge de l’excel·lència en comprensió lectora és del 5%, un punt per sota de la mitjana de la UE (6%).