El canonge assassinat va mantenir relacions amb un jove discapacitat

La trama es complica. Tot i que el principal sospitós de l’homicidi del canonge emèrit de la catedral de València, Alfonso López Benito, és a presó des de dissabte passat per ordre judicial, la Policia Nacional no ha pogut encara donar per conclòsa la seva feina. Entre altres coses, per l’aparició d’un jove que va passar les hores prèvies a la mort amb el sacerdot i a qui aquest hauria pagat perquè vingués des d’una ciutat a gairebé 700 quilòmetres de València a passar uns dies amb ell a casa seva, on van mantenir relacions sexuals.

De moment, els forenses no han establert l’hora exacta de la mort per asfíxia del sacerdot. La complicació arriba perquè Miguel V. N., l’acusat, no és l’única persona que va ser amb el canonge emèrit aquell diumenge, en cas que es provi la seva presència al pis propietat de l’arquebisbat de València on residia des del 2017 el capellà assassinat.

De moment, se sap que va estar amb almenys un altre home més. Es tracta d’un jove de 34 anys, que té reconegut un grau de discapacitat intel·lectual del 43%, amb el qual va contactar Alfonso López fa sis mesos, després d’abordar-lo quan rondava per l’estació d’autobusos. Segons testimonis, aquesta era la seva manera de captar els homes que després portava a casa seva i amb els quals, afirmen, mantenia trobades sexuals.

El testimoni explica als agents que aquest desconegut, a qui descriu com un home gran, de més de 60 anys, baixet i obès, de nom Alfonso i que no es va identificar com a sacerdot, el va convidar a un cafè i li va demanar el telèfon. Al desembre, li va enviar un primer whatsap, que no va atendre perquè no havia gravat el telèfon. Al gener, li va arribar un segon whatsap felicitant-lo pel seu sant. Al preguntar-li qui era, li va recordar que "l’Alfonso, de València" i li va dir que li agradaria que vingués a visitar-lo. Al respondre-li el jove que no tenia diners, li va oferir pagar-li el bitllet i donar-li empara a casa seva.

El testimoni va explicar a la seva exdona, que resideix a València, la conversa, i ella va desconfiar immediatament. Fins al punt que, al no poder dissuadir-lo del viatge, li va pagar ella el bitllet d’autobús fins a la capital del Túria.

El canonge, tot i així, va enviar al jove dos girs postals immediats. El primer, de 20 euros, el dimarts 16 de gener, i el segon, de 30, el dia 17. El jove va arribar, després de 12 hores de viatge, a les 5.20 hores del divendres 19 de gener i va ser recollit a l’estació d’autobusos pel canonge i una mena de protector d’aquest, de nacionalitat romanesa, que l’acompanyava en moments de cert risc o l’ajudava en determinades qüestions, i que diverses persones afirmen haver vist molt assíduament en companyia de l’Alfonso.

Un cafè amb l’ajudant

El testimoni explica que els tres van anar a casa de l’Alfonso i que, després de prendre cafè, l’ajudant se’n va anar i els va deixar sols. Els dos dies que van passar junts els resumeix de la mateixa manera: el sacerdot "se n’anava a treballar a les 8.30 hores", a fer missa, i ell també se n’anava del pis "a fer voltes per València".

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

Després es retrobaven a la vivenda per menjar. Divendres, no van tornar a sortir de la casa, i aquell dia "no hi va haver proposicions". Arribada la nit, es van ajeure al mateix llit de matrimoni del canonge i es van limitar a dormir, afirma.

Dissabte, després de menjar un arròs negre, el canonge es va ficar al llit i el seu convidat se’n va anar a caminar per la ciutat. A l’arribar la nit, es va repetir el patró. Però en aquesta ocasió, afirma el testimoni, "quan ell ja estava ficat al llit, va aparèixer l’Alfonso, que no li va oferir diners a canvi de relacions sexuals però sí que se li va insinuar sexualment", i després d’això es va produir entre ells el que descriu com "una petita trobada sexual", sense entrar en més detalls. Assegura que després van dormir i que, ja diumenge al matí, tots dos van tornar a sortir del pis i ell, ja amb la seva maleta, va marxar per no tornar.