Més del 80% dels alumnes amb altes capacitats no estan diagnosticats

A més, la falta d’informació científica, la confusió i els mites porten els docents i les famílies a no tenir clar què és i què no és l’alta capacitat, una cosa que va molt més enllà de tenir un quocient intel·lectual elevat. Som davant d’una tempesta perfecta perquè l’escola no compleixi una obligació legal: ser inclusiva. Oficialment, segons les estadístiques ministerials, estan diagnosticats uns 40.900 escolars amb alta capacitat a tot Espanya. Els articles científics citats per Javier Tourón, catedràtic de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació i un dels experts més grans en altes capacitats, xifren entre el 10% i el 15% el percentatge de menors altament capaços, cosa que ofereix un panorama desolador: un infradiagnòstic que oscil·la entre el 80% i el 90%.

L’alta capacitat és un fenomen invisibilitzat a les aules. No hauria de ser-ho, ja que la legislació educativa (tant la Lomloe com el decret específic de Catalunya) insta els centres educatius a ser "inclusius". És a dir, educar i ensenyar tothom, cada un amb les seves especificitats. Però per a això fan falta recursos econòmics i personals.

La neuropsicòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu Marta Massagué adverteix de la quantitat de mites i falses creences que encara circulen en aquest àmbit. "Molta gent pensa que són nens superdotats, rars i solitaris. Els genis de la cova, vaja. Però no té per què ser així", explica l’especialista, que traça dos perfils: el superdotat (nens i nenes més flexibles, que accepten els canvis i que destaquen en diverses àrees) i el talentós, que destaca en un camp i que, de vegades, també té algun trastorn del neurodesenvolupament. Segons la seva experiència, molts menors amb altes capacitats (els que encaixen en el primer perfil) passen desapercebuts a l’escola, precisament, perquè no donen problemes.

Necessitats pròpies

"Quan parlem d’escola inclusiva sembla que fem referència als nens i nenes amb dificultats de l’aprenentatge, amb algun trastorn del neurodesenvolupament, ja sigui espectre autista, dislèxia o dèficit d’atenció. Però no. Els alumnes d’alta capacitat tenen les seves pròpies necessitats. L’escola inclusiva també és per a ells", assegura Mireia Arnau, directora d’una escola pública i mestra d’educació especial.

Els centres educatius reconeixen que punxen en l’atenció a l’alta capacitat, però al·leguen que estan desbordats i saturats. "Fer classe ara no té res a veure al que es feia fa dècades. Ara hem d’assumir la diversitat i no podem fer tot el que voldríem", destaca Arnau. En cas que els docents detectin algun símptoma d’alta capacitat, el cas es trasllada a l’equip psicopedagògic, que, a l’escola pública, visita el centre una vegada per setmana. "Són professionals que atenen desenes de casos. No hi ha temps per traçar plans personalitzats", argumenta.

Absència de formació

Jorge Dorado, president de la federació d’associacions de directors de centres educatius públics, afegeix que tant els docents com els equips psicopedagògics es bolquen en els alumnes amb dificultats de l’aprenentatge i n’estan deixant de banda altres que també ho necessiten: els nens amb alta capacitat. El centre públic que dirigeix Dorado, a Écija (Sevilla), té 480 alumnes i, d’ells, 50 tenen necessitats educatives especials, des d’autisme fins a hiperactivitat. "Estem abocats en ells. Pensem que els xavals amb alta capacitat van sols i no necessiten tanta ajuda. Però no és veritat. Requereixen adaptació, acompanyament i suport. No els hi estem donant", es lamenta.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Dorado resumeix les causes que provoquen que l’alta capacitat s’hagi convertit en una de les grans oblidades del sistema educatiu. "A la falta de recursos, s’afegeix la poca formació específica dels mestres i l’absència de programes educatius que enriqueixin el currículum", es queixa el director.

En alguns centres, no obstant, les altes capacitats són bastant més presents. A Catalunya, les Escoles Vedruna tenen des de fa anys un itinerari psicopedagògic per atendre la diversitat, en el qual està inclosa l’alta capacitat. Quan els docents o les famílies tenen una sospita, s’inicia un protocol, que inclou un test genèric i diverses proves, explica Mar Herrero, responsable de l’equip de psicopedagogs. L’expedient es trasllada a un servei extern perquè hi hagi un diagnòstic professional. Amb aquest diagnòstic a la mà, l’escola, a més del seguiment tutorial, disposa de tres opcions: acceleració de curs, acceleració acadèmica sense passar de curs o enriquiment del currículum.