Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats: "tutelarem les víctimes d’assetjament en universitats i centres d’investigació"

Parlar de ciència és parlar de satèl·lits, superordinadors i un futur d’avenços revolucionaris. Però també és parlar de les persones que fan possible tot això, de les seves condicions laborals i de com protegir-les davant situacions d’inestabilitat. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, reflexiona sobre el que s’ha aconseguit fins a la data des del seu ministeri i, sobretot, de tot el que queda per aconseguir.

¿Quins són els reptes que té per davant durant aquesta nova legislatura?

Venim d’un període francament complex, primer marcat per la pandèmia i després per la guerra d’Ucraïna. El Govern ha apostat per enfrontar-se a aquestes crisis amb una recepta socialdemòcrata que s’ha traduït en una injecció econòmica en sectors clau com la ciència. Ara el gran repte és consolidar tota aquesta feina, desenvolupar-la i, efectivament, anar cap al repte que ens hem marcat d’aconseguir un finançament creixent i estable de la ciència a Espanya. I sobretot, continuar fent èmfasi en la transferència de coneixement per aconseguir que els avenços científics es tradueixin en resultats per a la vida de les persones.

En el pacte d’investidura entre PSOE i ERC, el Govern va prometre la transferència d’almenys 150 milions anuals a projectes d’investigació. ¿Com i quan arribaran aquests fons?

Estem disposats a complir tots els compromisos, i més en el cas dels que impliquin apostar per la ciència als territoris. Ara mateix ja estem treballant de la mà del Ministeri de Política Territorial, que és el que manté les relacions amb les diferents administracions. Cal tenir en compte que ara estem en el moment d’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat i segurament gran part d’aquests compromisos es traduiran en aquest projecte pressupostari. Si hi ha alguna altra fórmula amb la qual ens puguem avançar, això ja se m’escapa.

Fa un any, amb l’aprovació de la llei de la ciència, van prometre donar més estabilitat als investigadors. No obstant, encara són molts els científics que denuncien que les traves burocràtiques i el retard de les convocatòries provoquen que hagin de treballar sense sou durant mesos. ¿Què està fallant?

El primer és reconèixer el problema. I dir que no hi ha excuses. En la presa de decisions, el més important és un bon diagnòstic i efectivament sabem que ens estem retardant en algunes convocatòries. Cal tenir en compte que ara mateix estem finançant el sistema com mai. Per exemple, hem passat de 200 a més de 400 contractes Ramón y Cajal. I això implica més volum de treball. Però també li dic que no vull aturar-me en excuses sinó parlar de solucions. Ja estem posant més diners, millors condicions, millors salaris i moltes més oportunitats per als científics. Ara, el repte és ser més àgils i menys burocràtics.

Ara mateix totes les universitats i centres d’investigació tenen protocols contra l’assetjament, unitats d’igualtat i compromisos de tolerància zero. Tot i així, continuen donant-se casos i les víctimes afirmen que se senten desprotegides per les institucions. ¿Alguna cosa no està funcionant?

El primer és reconèixer que existeix un problema i que és un problema estructural, tot i que hi hagi governs que ho neguin. El segon és legislar i posar mesures que vinguin a reparar aquestes situacions. En els centres d’investigació i a les universitats ha de regnar una política de tolerància zero contra l’assetjament. Els protocols s’han de revisar de forma anual per comprovar si estan sent efectius o no. La normativa no ha de ser monolítica, sinó que ha d’anar adaptant-se de forma contínua per aturar el problema.

¿I què passa si ni tan sols així aconseguim fer front als casos d’assetjament? Les víctimes denuncien que ni tan sols els millors protocols s’estan complint.

Si els protocols fallen, el Ministeri i el Govern d’Espanya tutelarà les víctimes d’assetjament. Si una persona que ha patit o està patint assetjament a la universitat o en un centre d’investigació sent que la seva institució no està actuant de la manera deguda, nosaltres estem disposats a obrir una investigació particular. El més primordial és estar, per descomptat, del costat de les víctimes.

Un dels grans projectes científics de l’últim any és l’arrencada de l’Agència Espacial Espanyola. ¿Quin balanç fa del que s’ha aconseguit fins ara?

La creació de l’Agència Espacial Espanyola ha sigut un pas fonamental per al sector. Feia més de 40 anys que la indústria ho reclamava. L’entitat es va posar en marxa al maig. I en només uns mesos ha aconseguit coses importants. Per exemple, hem tancat el primer acord de col·laboració amb la missió Artemis. Espanya serà a la pròxima missió a la Lluna. I potser, a la futura exploració de Mart.

¿Algun projecte espacial espanyol donarà algun titular el 2024?

Un dels projectes més emblemàtics que tenim en marxa és la compra del primer llançador de microsatèl·lits espanyol. En aquests moments hi ha dues empreses seleccionades: PDL Space, els fabricants del coet Miura, i l’empresa catalana Pangea. La resolució hauria de sortir ben aviat.

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

A Barcelona, aquesta mateixa setmana, al costat del president Pedro Sánchez i el president Aragonès, acaba d’inaugurar vostè el MareNostrum 5, un dels superordinadors més potents del món, la inversió europea més gran en una infraestructura científica a Espanya. ¿Què podem esperar d’aquest ambiciós projecte?

El MareNostrum 5 és una revolució científica. I les revolucions científiques no s’han de jutjar pels seus efectes comercials o pel soroll que generen al seu voltant. Estem davant una revolució científica que transformarà la vida de la gent. Es tracta de la infraestructura europea més gran que acull Espanya. Aquesta eina, de més de 200 milions d’euros, estarà a disposició de tota la comunitat científica per portar a terme tota mena de projectes. Les possibilitats són realment extraordinàries.