La loteria de Nadal posa en joc 2.590 milions d’euros, 70 més que el 2022

Catalunya, amb 432 milions, és la tercera comunitat que més s’hi gasta, darrere de Madrid i Andalusia

La loteria de Nadal posa en joc 2.590 milions d’euros, 70 més que el 2022

Efe / J. J. Guillén

2
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

És difícil trobar alguna persona de més de 18 anys que no tingui cap dècim o participació de la loteria de Nadal, que es remunta al segle XIX i que continua sent la més popular de tot l’any, però n’hi ha. Juga amb responsabilitat, recorda Loteries i Apostes de l’Estat (LAE). En aquesta ocasió, cada espanyol s’ha gastat una mitjana de 71,67 euros davant els 69,63 del 2022. Els premis no només tocaran als afavorits sinó també al Ministeri d’Hisenda, que som tots i que, de la mà dels impostos, podria ingressar a les seves arques un total de 168,3 milions d’euros, segons els càlculs dels tècnics ministerials.

La sort està tirada al Teatro Real de Madrid, on els variats personatges de cada any hi faran acte de presència a primera hora del matí (molts dormiran allà) per tenir el dubtós orgull de ser els primers a veure en directe els bombos de bronze i llautó del sorteig extraordinari. Malgrat que fa mesos que els torrons i els polvorons inunden les prestatgeries dels supermercats, aquest és l’inici oficial del Nadal.

Aquest any hi ha més premis i més diners en joc: 28.312.400 premis i 2.590 milions d’euros, 70 milions més que l’any passat. Des del 12 de juliol s’han posat en circulació 185 milions de dècims, cinc milions més que l’any anterior. Així, l’emissió ascendeix a 185 sèries de 100.000 números cada una i a 3.700 milions d’euros, 100 milions més dels quals es repartiran un 70% en premis.

El més desitjat és el Gordo, 400.000 euros per cada dècim. Tenint en compte la retenció del 20%, els premiats rebran 328.000 euros mentre que el fisc es quedarà amb els 72.000 euros restants. En el cas del segon premi (125.000 euros per dècim), Hisenda se n’emportarà 17.000. En el tercer premi (50.000 euros per dècim) se’n descomptaran, via impostos, 2.000 euros.

Catalunya, amb una mica més de 432 milions d’euros, és la tercera comunitat autònoma on en conjunt més diners es gasten en el sorteig, per darrere de Madrid (549 milions) i Andalusia (501 milions). Segons les dades facilitades per Loteries i Apostes de l’Estat, a la província de Barcelona es juguen 304,2 milions d’euros; a Lleida, 51,8 milions; 42 milions, a Tarragona, i 34,3 milions, a Girona.

Notícies relacionades

Si ens fixem en els bitllets expedits, a Catalunya se n’han venut una mica més de 2.160.000, cosa que suposa una despesa per habitant de 55,49 euros, tot i que la província de Lleida supera àmpliament aquesta mitjana amb 117,42 euros per habitant. Castella i Lleó lidera aquest rànquing amb una despesa de 113 euros per persona, seguida de La Rioja (108 euros) i Astúries (107 euros).

Encara que només sigui per la seva enorme població i per l’èxit que hi tenen històriques administracions com per exemple Doña Manolita, Madrid és la ciutat en la qual més vegades ha caigut el desitjat Gordo: 83 ocasions. La segueix la ciutat de Barcelona, amb 43 vegades. A l’altra punta del mapa de la sort es troba Melilla, ciutat on els nens i nenes de la residència-internat de San Ildefonso de Madrid mai han arribat a cantar el Gordo.