Les emissions tornen a marcarun nou rècord

Malgrat les promeses, malgrat els acords, malgrat les bones paraules que any rere any es repeteixen en les cimeres del clima i, en general, malgrat tot, les emissions de gasos amb efecte hivernacle continuen marcant xifres rècord. Segons revela l’últim informe Global carbon project, en el qual anualment s’analitza l’evolució d’aquest fenomen, una vegada més el món acaba de batre un nou rècord en la concentració dels gasos que estan sobreescalfant l’atmosfera i desencadenant la crisi climàtica. Les emissions globals han pujat un 1,1% respecte a l’any passat i un 1,4% respecte als nivells prepandèmics. «Si ajornem l’aplicació de mesures, serà massa tard», conclou l’anàlisi.

L’informe es publica en un moment clau de la cimera del clima de Dubai. Durant aquesta trobada, que va començar dijous passat amb la promesa de ser «la més ambiciosa des de París», els països han reafirmat el seu compromís per traçar plans més rigorosos per frenar les emissions i limitar l’augment global de les temperatures a un màxim d’1,5ºC. I és aquí on l’estudi publicat ofereix un missatge d’alerta. «En cas de continuar així, amb els nivells actuals d’emissions, tenim un 50% de possibilitats que tan sols d’aquí set anys hàgim sobrepassat aquest llindar», adverteixen els experts que han liderat aquest treball.

Combustibles fòssils

Una vegada més, les dades són clares respecte al camí que hem de prendre per acotar les emissions de gasos amb efecte hivernacle i frenar l’avanç de la crisi climàtica. «És més important que mai aconseguir un acord clar per tallar ràpidament l’ús de combustibles fòssils», afirma Pierre Friedlingstein, investigador del Global Systems Institute i autor principal d’aquest treball. La indústria del petroli, el carbó i el gas ha emès 36.800 milions de tones de diòxid de carboni l’últim any. El sector del cru és el que més ha crescut a escala global, amb un augment de l’1,5% respecte a l’any passat. Aquestes dades científiques col·lideixen de ple amb la que fins ara ha sigut la gran polèmica de la cimera del clima de Dubai: el futur dels combustibles fòssils. Segons va revelar The Guardian, el president de la cimera dels Emirats Àrabs, Sultan al-Jaber, va defensar públicament que «no hi ha evidència científica» que avali la necessitat d’abandonar l’energia fòssil per limitar l’escalfament global a 1,5 graus de mitjana. Al-Jaber, que també destaca com a president de la petrolera estatal emiratiana, va afirmar que si deixéssim enrere aquestes fonts d’energia correrríem el risc de «tornar a les cavernes». Les declaracions, pronunciades en una conferència celebrada a l’octubre però que han transcendit aquest cap de setmana, han sigut durament criticades. «Tots els estudis publicats apunten a la necessitat d’eliminar progressivament els combustibles fòssils per limitar l’escalfament per sota de l’1,5 graus de mitjana», apunta Joeri Rogelj, del Grantham Institute de canvi climàtic.

Focus de pol·lució

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Més enllà d’aquestes xifres, en les quals s’apunta al diagnòstic del problema, l’informe també assenyala qui hi ha al darrere d’aquests augments de les emissions. Segons apunten les anàlisis, els països on més estan augmentant les emissions són l’Índia i la Xina. A l’Índia, per exemple, l’últim any les emissions derivades del carbó han pujat un 9,5%, les del petroli un 5,3%, les del gas natural un 5,6% i les del ciment un 8,8%. En el cas de la Xina, s’estima que les emissions del carbó han augmentat un 3,3% respecte a l’any passat, les del petroli un 9,9% i les del gas natural un 6,5%.

Això suposa l’augment més significatiu registrat després de la pandèmia. També destaca l’impacte d’indústries concretes. En concret, l’informe assenyala un augment de l’11,9% en les emissions derivades del sector de l’aviació i el transport marítim internacional. Un altre aspecte que preocupa és l’impacte dels fenòmens intesificats per la crisi climàtica, com els incendis de gran magnitud.