Entendre-hi més
¿Qui són els més rics i contaminants del planeta?
El terme justícia climàtica té a veure amb la idea que l’escalfament global no afecta de la mateixa manera a tot el món, i que no totes les persones han contribuït a generar-lo igual. Que aquells i aquelles que històricament han generat més emissions són els que més han de reduir la seva empremta de carboni.
Justament coincidint amb la Cimera del Clima, la COP28, que se celebra aquesta setmana a Dubai, un informe recent d’Oxfam ha tornat a treure el debat de la justícia climàtica. Posa el focus en qui són els emissors més grans de gasos amb efecte hivernacle en funció de la seva renda. El document, en el qual ha participat l’Institut Mediambiental d’Estocolm (SEI, per les seves sigles en anglès), indica que el 10% més ric del món va ser responsable el 2019 del 50% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, xifres similars a les que donen altres treballs previs i que es reflecteixen als informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
De mitjana, segueix l’informe, cada persona d’aquest 10% de la població mundial va emetre 24 tones de CO₂ equivalent a l’any. És una xifra gairebé deu vegades superior a les 2,8 tones de CO2₂ equivalent que se n’haurien de generar per càpita el 2030, en un món amb 8.500 milions de persones, per no depassar la marca dels 1,5°C d’increment de temperatura mitjana global establerta com a objectiu en l’Acord de París.
Notícies relacionadesSi reduïm aquesta forquilla a l’1% més ric, aquests van ser responsables del 16% de les emissions que, segons l’informe, equival al que emet el 66% de la població mundial més pobra. És a dir, que 77 milions de persones de rendes elevades van emetre el mateix que 5.000 milions d’ingressos baixos. Les xifres concorden amb altres anàlisis, com un de publicat el 2022 a Nature Sustainability, que situa les emissions del 2019 de l’1% més ric en el 16,9% del total.
Però, ¿a partir de quin nivell d’ingressos es considera que una persona forma part d’aquest grup? Segons dades globals d’Oxfam, el 10% de la població mundial ingressa cada any 41.402 $ppp –un indicador que permet comparar països tenint en compte els seus preus de vida– o més. Utilitzant el factor de conversió de Paritat del Poder Adquisitiu (PPA) en dòlars a euros de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), això equival a ingressar a Espanya més de 25.379 euros anuals.
D’acord amb la Base de dades sobre Desigualtat Mundial (WID, en anglès), el 38% de la població espanyola té ingressos anuals per sobre d’aquest llindar. És a dir, que el 38% de la població espanyola forma part del 10% més ric del món. D’altra banda, el 3% de la població espanyola pertany a l’1% de les persones amb més ingressos del món, amb rendes superiors als 86.842 euros anuals.
Com contamina el 10% més ric d’Europa
L’informe també inclou dades sobre l’origen de les emissions de les persones amb més renda i assenyala que, dins de l’1%, la majoria –entre el 50 i el 70%– procedeixen de les seves inversions, que estan associades a processos de producció com les relatives a la construcció de màquines, fàbriques, etc.
Pel que fa a emissions directes, les estimacions a nivell europeu assenyalen que la majoria provenen del transport. Un informe publicat el 2020 a la revista ‘Global Sustainability’ va indicar que els viatges aeris són els grans contribuents d’aquestes emissions. En concret, per a l’1% més ric d’Europa representen al voltant del 41% de la seva contribució total. Un altre treball sobre l’impacte del transport aeri en rendes altes a nivell mundial dona xifres similars.
El segueixen de prop els viatges terrestres, una altra important font d’emissions, i representa el 21% i el 32% de les emissions mitjanes de l’1 i el 10% més ric dels europeus, respectivament. A l’altre costat de la balança hi ha els quintils amb menys ingressos, la generació d’emissions del qual procedeix de l’alimentació.
La justícia climàtica està sent de nou una de les protagonistes durant la present Conferència de les Parts (COP28), on els líders mundials negociaran les mesures per reduir les emissions globals de carboni i preparar-se per als desafiaments climàtics dels quals, com ha quedat patent, no tots són responsables de la mateixa manera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Documentació Nou avís de la policia per als que han de renovar el DNI o el passaport
- SALUT Europa retira del mercat la vacuna de la covid d’AstraZeneca
- Peris confessa que va abusar de nens des del 1972
- FÓRMULA 1 La sanció a Sainz pel GP de Miami afegeix més polèmica sobre la FIA
- Joves polítiques s’obren pas en les llistes electorals del 12M
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Ús alternatiu ¿Per què la gent està llançant vinagre a les finestres per l’onada de calor?
- Reflexió en primera persona L'activisme ha abanderat la meva supervivència
- Hisenda ¿Què és l’IRPF i quins són els trams de la renda el 2021?
- La fiscalia, en descrèdit