El jutge va absoldre l’assassí de Carabanchel després de desdir-se la víctima en el judici: «Sense testimonis no hi ha certesa d’agressió»

El jutge del Jutjat Penal número 37 de Madrid, Rafael Alcalá Pérez-Flores, va absoldre el desembre del 2022 Jhoel Antonio S. A. d’un delicte de lesions en l’àmbit familiar contra la seva parella, la Tatiana –a qui ha assassinat aquest dilluns, junt amb la filla de tots dos, de cinc anys–, pel qual la fiscalia sol·licitava que fos condemnat a un any de presó. Segons el relat del ministeri públic, la va colpejar a l’esquena i els braços mentre l’anomenava «puta i gossa».

La decisió judicial, a què ha tingut accés ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, va obeir al fet que la dona va dir en el judici celebrat més de dos anys després que no recordava més que una discussió, i per tant, a falta de testimonis i altres proves el jutge va absoldre ‘in dubio pro reo’ (davant el dubte, a favor de l’acusat). La fiscalia, no obstant, va insistir en les seves conclusions definitives que havia de ser condemnat i va afegir a la seva petició de presó la prohibició d’acostar-se a menys de 500 metres de la seva parella durant tres anys.

La víctima havia sigut registrada al Sistema VioGén, si bé el cas es trobava en situació d’inactiu a causa de la cancel·lació de les mesures judicials, precisament per l’absolució dictada el desembre del 2022, que va esdevenir ferm.

«El relat de la lesionada en l’acte del judici, ja que en instrucció va referir haver sigut agredida, que no recordava res del que havia passat, i sense testimonis directes o de referència, no permeten concloure, amb un mínim de certesa, que derivessin d’una agressió de l’acusat», va assenyalar el magistrat en la sentència.

Els fets denunciats per la Tatiana van tenir lloc el setembre del 2020, quan tots dos convivien en una vivenda de Vía Lusitana, també a Carabanchel. Però segons el relat de fets provats l’«origen, desenvolupament i desenllaç» de la discussió que va mantenir la parella no van poder quedar «acreditats».

Durant el judici, la Tatiana va manifestar concretament que «com que havia passat molt temps no recordava el que havia passat, només que van tenir una discussió». Va afegir que era cert que va denunciar la seva parella i que va ser vista per un metge forense però no podia recordar que tingués lesions. Va afegir que no reclamava cap indemnització.

Movent caixes

Per la seva banda, el Jhoel Antonio va admetre que van tenir una discussió per temes econòmics, les despeses de la casa. No obstant, va defensar que «ni va insultar la seva parella ni la va colpejar i que si ella presentava alguna lesió podia ser que se l’hagués produït perquè treballava en el repartiment de caixes».

La denúncia que va realitzar la Tatiana al seu dia havia quedat registrada en el sistema centralitzat al Ministeri de l’Interior per al seguiment i protecció de les dones víctimes de violència de gènere (VioGén). En aquest moment es va fer una valoració que va donar lloc a un risc «alt, amb especial rellevància», que va donar lloc a la posada en marxa de mesures de protecció policial. 

En principi va obrir diligències pel que havia passat el Jutjat d’Instrucció número 4 de Torrejón de Ardoz, localitat on la dona va ser atesa, a l’hospital, i que va establir una ordre de protecció a la víctima imposant la prohibició d’aproximació i comunicació a menys de 500 metres. La mesura, no obstant, va decaure uns dies després, després de celebrar-se una compareixença en aquest jutjat.

En aquest moment, Tatiana va manifestar que no l’havia denunciat –una setmana després dels fets– per la seva protecció, «sinó per intentar evitar que l’investigat s’emportés la seva filla al Perú, ja que aquells dies va tenir coneixement de la intenció d’ell de tornar al seu país i va témer que pogués emportar-se la nena», segons va assenyalar el jutge en la seva resolució.

Així les coses, el jutjat va aixecar la mesura de protecció per «no presentar-se la situació objectiva de risc que exigeix la llei», ja que finalitzada la instrucció dels fets no van resultar indicis d’agressió ni d’una discussió anterior que va tenir lloc al juliol «amb amenaces simultànies amb ganivets» de les quals no es va derivar cap indici. El jutjat de violència va concloure que es tractava d’un fet aïllat, i s’alçava com a contraindici de risc la circumstància que la presumpta víctima, seguint el consell del seu pare, que convivia amb ells, li va aconsellar no denunciar.

Ja el dia del judici pels fets, celebrat dos anys més tard –el 22 de novembre del 2022– davant el Jutjat Penal número 37, la fiscalia va defensar al seu escrit d’acusació que el Jhoel Antonio li havia causat a la seva parella lesions «en actitud agressiva i violenta» a fi de «menyscabar-li la integritat física» i d’«imposar la seva voluntat», i que a conseqüència d’això la dona «va patir lesions requeridores de primera assistència facultativa consistents en contractura cervical, hematoma en cara interna de braç dret ja evolucionat, sense tumefacció ni limitació a la mobilitat, lesions compatibles amb mecanisme descrit per ella, que van trigar a curar set dies».

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Sobre l’informe de lesions, el jutge conclou, no obstant, que «per les múltiples causes que van poder produir-les, i davant la versió proporcionada per l’acusat en l’acte del judici, referint-se al fet que va ser només una discussió», i la resta de prova existent no es podia deduir que es deguessin a l’actuació de l’acusat.

El jutge comença els fonaments de dret de la sentència al·ludint a l’article 24 de la Constitució espanyola, que consagra el dret a la presumpció d’innocència, així com una sentència del Tribunal Constitucional de 1988 que destaca que «la presumpció d’innocència ocasiona un desplaçament de la càrrega de la prova a les parts acusadores, a qui incumbeix exclusivament provar els fets constitutius de la pretensió penal».