Les oenagés, sobre la situació dels treballadors del Camp Nou: «Necessiten la pobresa per fer aquestes obres»

«El cas del Camp Nou ens demostra que la nostra societat necessita la pobresa per fer les feines que ningú vol, es necessita la pobresa per fer aquestes obres o altres feines semblants», exclama Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, arran de conèixer la investigació d’EL PERIÓDICO sobre les obres del Camp Nou. Sos Racisme exclama que el de l’estadi del Barça no és un cas excepcional. «És el reflex d’una societat estructurada pel racisme, que té els seus orígens en el colonialisme, l’esclavitud i les condicions de despossessió de la humanitat que han patit les persones no blanques històricament». Segons les sis nòmines de sis empreses diferents a les quals ha tingut accés aquest diari, els obrers treballen en unes condicions per sota del conveni de la construcció a Catalunya i del salari mínim, a més de viure en condicions de pobresa.

La Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que treballen amb Persones sense Llar, de la qual forma parteix Arrels, estipula que dormir al ras, en pisos sobreocupats, en vivendes ruïnoses, en cotxes o fins i tot en cases de familiars, són diferents cares de la mateixa moneda. A tots ells se’ls considera persones sense llar. I són les mateixes condicions en les quals habiten el Mamadou, el Mohamed, l’Abdala i el David, quatre obrers de les obres del Camp Nou que han acceptat explicar la seva història a EL PERIÓDICO per mostrar la pobresa laboral en què viuen alguns empleats en les obres de reforma del nou estadi del Barça.

A la fundació Arrels no li sorprenen aquests casos. El 5% de les persones sense sostre a Barcelona, un centenar de persones segons els seus càlculs, tenen feina. I un 1% disposa d’un contracte indefinit. «Ho diem sempre: aquestes persones accepten aquests llocs de treball precaris a canvi d’abusos, en aquest cas laborals», lamenta Busquets. «En el fons, en aquesta societat, hi ha a qui no li interessa acabar amb la pobresa. ¿Qui netejarà les nostres cases? ¿Qui cuidarà els avis? ¿Qui estarà disposat a estar 10 hores en una obra o en un camp collint fruita per aquests salaris? Necessiten gent disposada a qualsevol cosa, sinó tenim un problema», afirma el director d’Arrels.

Racisme estructural

L’oenagé SOS Racisme també opina al respecte. «El racisme s’ha adaptat a noves circumstàncies culturals, socials, econòmiques, polítiques i jurídiques, que no permeten que el racisme es manifesti de forma tan explícita com ho feia en el passat, però continuen dividint i estratificant les poblacions segons el seu color de pell i el seu origen ètnic», assenyala Josep Granados, advocat i assessor de SOS Racisme Catalunya. I és que la pràctica majoria dels obrers del Camp Nou és d’origen migrant: el Pakistan, Bolívia, el Senegal o el Marroc són alguns dels països d’origen dels obrers.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

«Des de SOS Racisme Catalunya denunciem que el racisme forma part de la racionalitat i la normalitat catalana, espanyola i europea, ja que defineix la forma com la ciutadania i les institucions construeixen i administren les seves relacions», insisteix Granados. Segons ell, les vides i els anhels dels obrers del Camp Nou «són una mostra de com els camps laboral i social estan estructurats pel racisme», afegeix l’advocat.

Reptes socials

Busquets insisteix que per situacions com aquesta és més necessari que mai plantejar i estudiar la Renda Bàsica Universal. «Així la gent podria escollir feines que respectin els seus drets i la seva dignitat», justifica el director d’Arrels. Una resposta molt semblant a la que va donar el promotor del projecte pilot d’aquesta renda a Catalunya, que finalment s’ha quedat sense prou fons per aplicar aquest projecte després de l’acord dels pressupostos entre ERC i PSC. Busquets també insisteix a la ciutadania que cal ser conscients dels productes que adquireixen. «Ens queixem que el Barça ha optat per l’opció més barata perquè té aquestes conseqüències, però després som els primers que comprem la roba, el menjar o els productes més barats sense ser conscients del que hi ha darrere».