El TSJC condemna el Govern a pagar a Renfe un deute de 81 milions pels serveis no inclosos en el traspàs del 2010

La separació de poders té moments deliciosos. Com que en plena negociació entre el PSOE, Junts i ERC per investir Pedro Sánchez com a president del Govern central, amb el traspàs de Rodalies sobre la taula, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemni el Govern a pagar 81 milions d’euros a Renfe per un deute contret durant els exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019. És l’import que, segons la sala contenciosa administrativa, la Generalitat deu a l’operador per la posada en marxa de serveis extres que s’han anat afegint al primer traspàs, pactat el 2010.

La sentència, a què ha tingut accés aquest diari, fa referència al finançament dels Rodalies del Camp de Tarragona, l’RG-1 o la prolongació de trens de Mataró fins a Arenys de Mar. Inclou tant el cost de Renfe com els cànons ferroviaris que cal pagar a Adif, el gestor públic de la infraestructura. En l’acord de traspàs de Rodalies es va establir que totes les millores que s’hi introduïssin (nous serveis o més freqüències, per exemple) anirien a càrrec de la Generalitat. Entre el 2011 i el 2016 es va complir amb gairebé tot. És a partir del 2017 quan la cosa esclata. Passa en el moment en què Adif incrementa el cánon pel pas de trens i Renfe decideix repercutir-lo directament en la factura del pla d’acció. El Govern s’hi oposa perquè assegura que aquest cobrament no apareix en l’acord de traspàs. I d’aquí als tribunals.

152 milions en total

Si s’ho pregunten, sí, el Govern ha continuat sense pagar des del 2019. El primer ‘escampa’ es va perpetrar en temps del president Carles Puigdemont, que va assumir el càrrec el gener del 2016, però els seus successors, primer Quim Torra i després Pere Aragonès, han mantingut la mateixa via. Per a l’últim exercici, el del 2022, l’Executiu va enviar una carta al president de Renfe, Raül Blanco, en la qual l’informaven que no es farien càrrec de la factura anual sol·licitada per l’operador, que ascendia a 25,95 milions d’euros.

Sumats tots els anys en què la Generalitat no ha abonat les factures corresponents, la xifra ja ascendeix a 152 milions d’euros, 133,43 de pla d’acció i 43,38 dels cànons. Per ara, un total de 81 milions ja han caigut del costat de Renfe per la via judicial. Tot, a l’espera del recurs de cassació que, previsiblement, presentarà el Departament de Territori i en el qual al·legarà, entre altres coses, que els diners han de sortir de les arques de l’Estat.

La mateixa sentència assenyala que el Govern admet part d’aquest deute. En concret, 57,6 milions d’euros, als quals s’ha donat forma amb «una partida reservada –indica la sentència– en el Compte General de la Generalitat» i que estaria «destinada a aquests pagaments». Sobre el deute, no obstant, i tot i que la jutge dona la raó a Renfe, el text diu el següent: «La Generalitat no pot oposar-se al seu pagament, sense perjudici de reclamar davant l’Estat la transferència que, si escau, correspongui». És a dir, l’operador ha de cobrar del titular del servei, l’Executiu, que és qui executa el pla d’acció, i després vostès –Generalitat i Govern central– ja es barallaran sobre l’origen del finançament.

Contracte programa

El Govern, a més dels 80,9 milions d’euros, haurà de pagar els interessos de demora i fer-se càrrec de les costes judicials, amb un import màxim de 3.000 euros. El Govern té ara 30 dies per presentar-hi un recurs de cassació. Un tràmit que coincideix en el temps amb la negociació per la investidura de Sánchez. En cas d’aconseguir les competències absolutes de Renfe, cosa que podria incloure la infraestructura i els trens, la Generalitat faria bé a blindar-ho tot per evitar nous ensurts judicials.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Això podria aconseguir-se amb un contracte programa, el que mai s’ha firmat entre Renfe i la Generalitat en aquests 13 anys, des que se’n va consignar el primer traspàs. Per part de l’operador hi ha hagut predisposició. No així des del Govern, que sense dir-ho directament, no vol lligar-se a una empresa per a la qual semblen tenir un substitut clar: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que de fet ja opera línies de rodalies cap al Vallès, Manresa o Igualada, i en el futur s’encarregarà de la llançadora fins a l’aeroport.

Aquesta circumstància, no disposar de contracte programa, provoca que, cada any, els aproximadament 300 milions d’euros que costa prestar el servei de Rodalies a Catalunya van directament de l’Estat a Renfe, així que Catalunya no té capacitat de maniobra.