Crisi hídrica
Berguedà, Penedès i Empordà: ¿Per què gasten més aigua que la resta?
El consum per persona d’aquestes comarques excedeix de llarg el permès per les restriccions
Així és la vida a Torrent, el poble de l’Empordà que més aigua consumeix
Un estiu de piscines malgrat la sequera
zentauroepp11053763 begur 27 07 2009 cuaderno del verano playa de aiguabla190729201626 /
El Berguedà, el Penedès (Alt i Baix) i l’Empordà (també Alt i Baix) són les tres zones amb més percentatge de pobles que no compleixen les restriccions ordenades pel Govern o que directament no envia les dades que es reclamen. Aquests territoris, juntament amb Osona, són les regions de Catalunya que més aigua gasten de mitjana.
Al Berguedà, el 58% dels pobles malgasten més aigua de la permesa. A l’Alt i el Baix Penedès, un 60% dels municipis incompleixen. Mentre que a l’Alt i Baix Empordà, un 56% dels ajuntaments superen el límit establert o no traslladen la informació a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
El consum màxim permès és de 230 litres per persona i dia per als pobles i ciutats en fase d’excepcionalitat. En estat d’emergència (només afecta 22 localitats precisament de l’Alt Empordà), el límit se situa en 200 litres per persona i dia.
Si s’analitza la mitjana de l’aigua gastada per cada municipi, aquestes són les mitjanes dels territoris amb menys estalvi.
El Berguedà gasta 336 l/p al dia.
Berguedà 336
A Osona, 323 l/p i dia.
Osona
El Penedès, 283 l/p i dia.
Penedès 283
L’Empordà, 280 l/p i dia.
L’Empordà280
Aquestes dades, són molt lluny del que consumeixen la majoria de ciutats de Catalunya, que, en general, obeeixen i no superen límit marcat. És cert que existeixen altres comarques, com el Ripollès, amb més de la meitat de municipis sense complir. ¿Però com pot ser que aquests territoris tinguin tants pobles per sobre de la mitjana? Hi ha diversos factors que coincideixen.
Notícies relacionadesEs barregen la presència d’urbanitzacions, les cases unifamiliars amb jardí i piscina i, en alguns casos, consums ramaders que es compten com si fossin domèstics. De fet, l’ACA reconeix que encara ha d’analitzar les xifres al detall per matisar-les, perquè alguns pobles no separen correctament els usos domèstics de l’aigua, dels usos industrials o ramaders.
En tot cas, hi ha municipis amb malbarataments flagrants, que doblen, tripliquen, o quadrupliquen els dels seus veïns. Algun d’aquests pobles s’han queixat que no tenen eines per obligar els veïns a complir. «És impossible saber qui rega el seu jardí i qui omple la seva piscina», deia l’alcalde de Peralada. No obstant, l’ACA opina que certs municipis (sense concretar) han de fer un pas endavant per, com a mínim, millorar els seus registres en la despesa d’aigua.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Ripoll Medi ambient Aigua Figueres Berga Vic Sequera Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Gestió de l'aigua
- El futur passeig de la Mar Bella preveu que la costa de Barcelona retrocedeixi 20 metres
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació
- La fiscalia francesa acusa d’"homicidi involuntari" el conductor del bus
- El Girona cau contra un Logronyès sense porter als penals
- Josep Maria Coronas serà el nou director general de la Fundació La Caixa
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Consells pràctics Paper d'alumini a la paella: el secret dels restaurants que cada cop més gent copia
- IMPOSTOS DEL SORTEIG EXTRAORDINARI ¿Quant es queda Hisenda d'un premi de la Loteria de Nadal el 2018?
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació
- ‘Sport’ celebra el seu 45è aniversari