Crisi hídrica

Berguedà, Penedès i Empordà: ¿Per què gasten més aigua que la resta?

El consum per persona d’aquestes comarques excedeix de llarg el permès per les restriccions

Així és la vida a Torrent, el poble de l’Empordà que més aigua consumeix

Un estiu de piscines malgrat la sequera

zentauroepp11053763 begur 27 07 2009     cuaderno del verano   playa de aiguabla190729201626

zentauroepp11053763 begur 27 07 2009 cuaderno del verano playa de aiguabla190729201626 / DANNY CAMINAL

1
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

El Berguedà, el Penedès (Alt i Baix) i l’Empordà (també Alt i Baix) són les tres zones amb més percentatge de pobles que no compleixen les restriccions ordenades pel Govern o que directament no envia les dades que es reclamen. Aquests territoris, juntament amb Osona, són les regions de Catalunya que més aigua gasten de mitjana.

Al Berguedà, el 58% dels pobles malgasten més aigua de la permesa. A l’Alt i el Baix Penedès, un 60% dels municipis incompleixen. Mentre que a l’Alt i Baix Empordà, un 56% dels ajuntaments superen el límit establert o no traslladen la informació a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El consum màxim permès és de 230 litres per persona i dia per als pobles i ciutats en fase d’excepcionalitat. En estat d’emergència (només afecta 22 localitats precisament de l’Alt Empordà), el límit se situa en 200 litres per persona i dia.

Si s’analitza la mitjana de l’aigua gastada per cada municipi, aquestes són les mitjanes dels territoris amb menys estalvi.

El Berguedà gasta 336 l/p al dia.

  • Berguedà 336

A Osona, 323 l/p i dia.

  • Osona

El Penedès, 283 l/p i dia.

  • Penedès 283

L’Empordà, 280 l/p i dia.

  • L’Empordà280

Aquestes dades, són molt lluny del que consumeixen la majoria de ciutats de Catalunya, que, en general, obeeixen i no superen límit marcat. És cert que existeixen altres comarques, com el Ripollès, amb més de la meitat de municipis sense complir. ¿Però com pot ser que aquests territoris tinguin tants pobles per sobre de la mitjana? Hi ha diversos factors que coincideixen.

Notícies relacionades

Es barregen la presència d’urbanitzacions, les cases unifamiliars amb jardí i piscina i, en alguns casos, consums ramaders que es compten com si fossin domèstics. De fet, l’ACA reconeix que encara ha d’analitzar les xifres al detall per matisar-les, perquè alguns pobles no separen correctament els usos domèstics de l’aigua, dels usos industrials o ramaders.

En tot cas, hi ha municipis amb malbarataments flagrants, que doblen, tripliquen, o quadrupliquen els dels seus veïns. Algun d’aquests pobles s’han queixat que no tenen eines per obligar els veïns a complir. «És impossible saber qui rega el seu jardí i qui omple la seva piscina», deia l’alcalde de Peralada. No obstant, l’ACA opina que certs municipis (sense concretar) han de fer un pas endavant per, com a mínim, millorar els seus registres en la despesa d’aigua.