El 30% de l’aigua que es consumeix a Catalunya ja és regenerada o dessalinitzada

Sense aquests recursos, en el dia d’avui, les reserves del sistema Ter-Llobregat, que proveeix més de 5,5 milions de persones, estarien en agonia absoluta. Segons els càlculs de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als quals ha accedit EL PERIÓDICO, avui hi quedarien exactament 37,2 hm³. Aquesta quantitat equival, més o menys, a l’aigua que hi ha en aquests moments a l’embassament de la Baells. Però la realitat, afortunadament, és una altra: encara tenim 157,6 hm3 d’aigua en les reserves.

Això s’explica per l’impuls que s’ha donat en els últims anys a l’aigua dessalinitzada i a l’aigua regenerada. «Gràcies a aquesta diversificació dels recursos, les reserves no estan caient tan en picat com ho farien si només utilitzéssim aigua dels pantans», adverteix Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l’ACA.

Els percentatges de consum actuals eren impensables fa alguns anys: el 30% de l’aigua consumida pel sistema Ter-Llobregat, on hi ha el gruix de la població catalana, ja és dessalinitzada o regenerada. El 20% surt de les dessalinitzadores i el 10%, de l’estació regeneradora del Llobregat. D’aquests dos mètodes, el de la dessalinització és el que s’utilitza des de fa més temps.

En concret, Catalunya va ampliar la capacitat per produir aigua dessalinitzada després de l’última gran sequera (2007-2008). Llavors es va construir la planta del Prat de Llobregat, que s’ha convertit en la més gran d’Europa a l’hora de proveir la població urbana.

Durant l’estiu de l’any passat, quan la sequera actual mostrava els primers efectes, els responsables d’aquesta instal·lació es van veure obligats a redoblar esforços i posar la instal·lació a tot gas. Van generar així una quantitat d’aigua potable que mai fins llavors s’havia produït a la dessalinitzadora.

En total, si sumem l’aigua que va sortir de la planta de la Tordera i la del Prat, el 2022 es van incorporar a les xarxes de proveïment un total de 63,2 hm³, quatre vegades el volum que cap al llac de Banyoles. Des de començament del 2023, ja s’han produït 50 hm³. «És gairebé segur, si no passa res estrany, que aquest any serà de rècord. Segurament ens acostarem als 70 hm³ generats per les dues dessalinitzadores», afirma Velasco. El Govern, a més, planteja construir una nova instal·lació per tractar aigua del mar a Cubelles, a la desembocadura del riu Foix.

La nova regeneració

Amb l’aigua regenerada, les comparacions són diferents. En els últims anys ja es produïa aquesta mena d’aigua que surt de les depuradores i a la qual s’aplica un tractament de sanejament extra. No obstant, se subministrava principalment per a usos industrials i per al reg agrícola.

Ara, amb el projecte promogut per la Generalitat, Aigües de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), les coses han canviat. L’aigua regenerada que es produeix a la planta del Prat de Llobregat (és molt a prop de la dessalinitzadora) es bombeja fins a l’altura de Sant Joan Despí, uns 15 quilòmetres riu amunt. Allà, s’aboca de nou al riu perquè es barregi amb el cabal i després captar-la de nou per potabilitzar-la. Això significa que, tot i que de manera indirecta, l’aigua depurada acaba arribant a les cases.

Aquest mecanisme complex, juntament amb la dessalinització, ha evitat l’entrada en emergència i els possibles talls d’aigua a Barcelona i a les ciutats dels voltants. Aquesta aigua regenerada al Llobregat suposa el 10% de tot el sistema Ter-Llobregat i el 25% del consum metropolità.