Solució a la crisi hídrica
El 30% de l’aigua que es consumeix a Catalunya ja és regenerada o dessalinitzada
¿Com afronten l’últim tram de l’estiu els pantans i aqüífers a Catalunya?
Les reserves d’aigua de Catalunya, en el pitjor moment: «Ja hem consumit tot el que va ploure al maig i al juny»
Així funciona la dessalinitzadora del Prat, la més gran d’Europa
AIGUA REGENERADA | Aquestes són les noves estacions de producció previstes pel Govern a Catalunya
L’esperança principal per deixar enrere aquesta sequera extrema que afecta Catalunya són les pluges. Però mentre no arriben, l’Administració ha hagut d’activar molt de pressa dues solucions que permetessin no haver de consumir tanta aigua procedent dels embassaments: la dessalinització i la regeneració.
La regeneració i la dessalinització han evitat l’entrada en emergència i els possibles talls d’aigua a 5,5 milions de persones de l’àrea de Barcelona
Sense aquests recursos, en el dia d’avui, les reserves del sistema Ter-Llobregat, que proveeix més de 5,5 milions de persones, estarien en agonia absoluta. Segons els càlculs de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als quals ha accedit EL PERIÓDICO, avui hi quedarien exactament 37,2 hm³. Aquesta quantitat equival, més o menys, a l’aigua que hi ha en aquests moments a l’embassament de la Baells. Però la realitat, afortunadament, és una altra: encara tenim 157,6 hm3 d’aigua en les reserves.
Catalunya compta avui amb 157,6 hm de reserves hídriques: sense aquests sistemes de reciclatge de l’aigua quedarien 37,2 hm
Això s’explica per l’impuls que s’ha donat en els últims anys a l’aigua dessalinitzada i a l’aigua regenerada. «Gràcies a aquesta diversificació dels recursos, les reserves no estan caient tan en picat com ho farien si només utilitzéssim aigua dels pantans», adverteix Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l’ACA.
Aquest any serà de rècord: ens acostarem als 70 hm3 generats per les dues dessalinitzadores
Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l’ACA
Els percentatges de consum actuals eren impensables fa alguns anys: el 30% de l’aigua consumida pel sistema Ter-Llobregat, on hi ha el gruix de la població catalana, ja és dessalinitzada o regenerada. El 20% surt de les dessalinitzadores i el 10%, de l’estació regeneradora del Llobregat. D’aquests dos mètodes, el de la dessalinització és el que s’utilitza des de fa més temps.
En concret, Catalunya va ampliar la capacitat per produir aigua dessalinitzada després de l’última gran sequera (2007-2008). Llavors es va construir la planta del Prat de Llobregat, que s’ha convertit en la més gran d’Europa a l’hora de proveir la població urbana.
Durant l’estiu de l’any passat, quan la sequera actual mostrava els primers efectes, els responsables d’aquesta instal·lació es van veure obligats a redoblar esforços i posar la instal·lació a tot gas. Van generar així una quantitat d’aigua potable que mai fins llavors s’havia produït a la dessalinitzadora.
En total, si sumem l’aigua que va sortir de la planta de la Tordera i la del Prat, el 2022 es van incorporar a les xarxes de proveïment un total de 63,2 hm3, quatre vegades el volum que cap al llac de Banyoles. Des de començament del 2023, ja s’han produït 50 hm3. «És gairebé segur, si no passa res estrany, que aquest any serà de rècord. Segurament ens acostarem als 70 hm3 generats per les dues dessalinitzadores», afirma Velasco. El Govern, a més, planteja construir una nova instal·lació per tractar aigua del mar a Cubelles, a la desembocadura del riu Foix.
La nova regeneració
Amb l’aigua regenerada, les comparacions són diferents. En els últims anys ja es produïa aquesta mena d’aigua que surt de les depuradores i a la qual s’aplica un tractament de sanejament extra. No obstant, se subministrava principalment per a usos industrials i per al reg agrícola.
Ara, amb el projecte promogut per la Generalitat, Aigües de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), les coses han canviat. L’aigua regenerada que es produeix a la planta del Prat de Llobregat (és molt a prop de la dessalinitzadora) es bombeja fins a l’altura de Sant Joan Despí, uns 15 quilòmetres riu amunt. Allà, s’aboca de nou al riu perquè es barregi amb el cabal i després captar-la de nou per potabilitzar-la. Això significa que, tot i que de manera indirecta, l’aigua depurada acaba arribant a les cases.
Aquest mecanisme complex, juntament amb la dessalinització, ha evitat l’entrada en emergència i els possibles talls d’aigua a Barcelona i a les ciutats dels voltants. Aquesta aigua regenerada al Llobregat suposa el 10% de tot el sistema Ter-Llobregat i el 25% del consum metropolità.
L’any passat es van arribar a produir 50 hm3 d’aigua regenerada. Aquest any s’igualarà la xifra. Però la diferència és que aquesta vegada ha servit per arribar a les aixetes dels ciutadans. En total, en dos anys, s’hauran produït 200 hm3 d’aigua regenerada i dessalinitzada. Això és més del que cap al pantà de Sau.
«Si ha sigut possible utilitzar aquests recursos és perquè es va declarar l’estat d’excepcionalitat», remarca Velasco. El Govern va encendre el semàfor taronja de la sequera precisament per reduir les despeses i permetre aquest ús extraordinari de l’aigua regenerada. «En aquesta sequera, no han arribat les pluges que ens van alleujar el 2008, i si les reserves dels pantans no estan baixant més, és perquè aquests recursos ho estan evitant», afirma. Si no, avui la situació seria molt més greu i els talls d’aigua probablement serien una realitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Embassament Temperatures Medi ambient Aigua Sequera Calor Crisi Climàtica Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Gestió de l'aigua
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats
- Shopping Prime Day 2022, en directe: la màquina d’afaitar OneBlade de Philips
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?