Residències

Salut Pública acusa el geriàtric Aragó d’haver posat en «risc molt alt» els residents en el brot de salmonel·la

Salut Pública acusa el geriàtric Aragó d’haver posat en «risc molt alt» els residents en el brot de salmonel·la

Jordi Otix

5
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Agència de Salut Pública de Barcelona, un organisme que gestiona serveis per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, sosté en un informe al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO que les «males pràctiques» detectades al geriàtric Aragó del juliol al setembre del 2022 van produir «un risc molt alt per a la salut per a tots els residents» del centre, que «es va materialitzar» en la infecció de 37 persones per salmonel·la, de les quals vuit van morir. Un jutge investiga, arran d’una denúncia de la fiscalia, si els responsables de la residència podrien haver comès vuit delictes d’imprudència greus amb resultat de mort. El geriàtric assegura que l’informe de l’agència no reflecteix la realitat del centre i assegura que tot s’aclarirà als jutjats. La Conselleria de Drets Socials, per la seva banda, manté que ara per ara el centre ha rectificat i està aplicant millores.

L’informe final d’avaluació de l’Agència de Salut, datat el 23 de març passat, és demolidor respecte a la suposada falta d’higiene al centre i a les condicions en la quals vivien els residents. «En qualsevol cas, el risc per a la salut pública dels residents en aquest establiment no es podrà considerar controlat mentre les pràctiques de treball no s’adaptin de manera fefaent als mínims de qualitat», tant assistencials com d’atenció mèdica, recalca el document. I no només qualifica l’actuació dels responsables del geriàtric de «males pràctiques», sinó que també assenyala una «falta d’atenció sanitària i/o negligència» en l’assistència a les persones que residien a la residència.  

Per això va traslladar una sèrie de recomanacions a la Conselleria de Drets Socials, com ara que no s’autoritzessin nous ingressos, «ni temporals ni indefinits; ni públics ni privats», ja que les «males pràctiques existents» són, al seu parer, «un indici racional de l’existència de perill per a la salut de les persones residents i està suposat un risc per a la salut pública».

Expedient sancionador

L’Agència de Salut, a més, va proposar remetre l’informe al Departament de Drets Social perquè incoés un expedient sancionador «per les infraccions administratives» que podria haver comès la residència. A parer d’aquest organisme, els responsables del geriàtric (administratius i sanitaris, precisa), «per acció o omissió, han vulnerat les disposicions legals». Les fonts de l’Administració catalana van confirmar a aquest diari al seu dia que la Generalitat va sancionar la residència, tot i que van evitar precisar en què va consistir aquesta mesura i la quantitat que va implicar. També van demanar que no s’hi ingressessin noves persones, cosa que es va aplicar el setembre del 2022.

L’Agència de Salut Pública també va recomanar a la Conselleria de Drets Socials que es replantegés si volia continuar oferint places públiques en aquest geriàtric, davant «els diferents aspectes objectivats de males pràctiques». Fonts de la conselleria expliquen que van optar per fer-hi inspeccions periòdiques i van comprovar que s’anaven aplicant les recomanacions proposades, per la qual cosa van decidir continuar col·laborant-hi i fer-ne un seguiment exhaustiu. «Si s’hagués hagut de tancar, tenim espais on ubicar els residents, aquest factor mai ha sigut un motiu per no tancar el centre», insisteixen des de la consellera, que recorden que el jutge també va declinar la petició de la fiscalia de tancar el geriàtric com a mesura cautelar.

Xeringues utilitzades a les prestatgeries

L’informe de l’Agència de Salut remarca que el vehicle de transmissió de la salmonel·la en un primer moment (entre el 28 i el 30 de juliol del 2020) va ser de persona a persona i, posteriorment, per la contaminació d’una font comuna de menjar, pels estris utilitzats o per la superfície del mobiliari.

Després d’aquestes dates, el contagi es va estendre de persona a persona, tot i que, incideix, s’ha de tenir en compte la falta d’autonomia dels residents, «la situació de brutícia observada durant les diferents visites» després de descobrir-se el brot (quatre a l’agost i setembre del 20202) i la «no-aplicació de les mesures de neteja i desinfecció». En definitiva, argumenta, es van produir com a «conseqüència d’una incorrecta i insuficient aplicació dels procediments d’higiene de les persones» i de neteja d’espais i superfícies comunes. Un exemple: en una d’aquestes inspeccions es van trobar xeringues obertes i utilitzades en unes prestatgeries.

Lavabos bruts i falta de guants

De fet, l’Agència de Salut parla de lavabos «molt bruts», cadires de rodes tirades a terra, «brutícia marró» a les adaptades per a la dutxa, poms de les portes enganxosos o taules brutes, amb restes de beguda o menjar. Als lavabos de diverses plantes del centre, els tècnics van comprovar que no hi havia guants, bates d’un sol ús, ni productes de neteja i desinfecció, ni tampoc dipòsits per eliminar-los. Els recursos humans existents, segons la seva opinió i després de revisar la documentació entregada pel centre, no permeten l’execució de les tasques descrites en condicions descrites.

Notícies relacionades

L’informe, precisament, dedica un apartat al nombre de guants que es necessitaven el 2022 per atendre els pacients i els que suposadament s’adquirien. En aquest sentit, els tècnics concreten que la necessitat estimada de guants, tenint en compte que hi havia 45 persones amb alta dependència i 68 que necessitaven bolquers, seria d’un mínim de 287 caixes de 100 unitats al mes sense brot infecciós i 358 caixes si n’hi hagués. Si la despesa real, indexin els experts, correspongués a un albarà del 21 de setembre del 2022, en els nou mesos d’aquell any s’haurien comprat 333 caixes entre totes les talles, quan s’haurien d’haver utilitzat 2.654 caixes. I apunta: «El mes d’agost, amb el brot actiu, no es va produir cap augment de la despesa».

Enquestes de satisfacció positives

Per la seva banda, els advocats del geriàtric mantenen que aquest informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona «no reflecteix la realitat del centre». «La direcció del centre i tots els seus treballadors fan tot el possible per garantir un bon tracte als residents en totes les seves esferes, i tenim la certesa que aquesta situació s’aclarirà en seu judicial», argumenten. Asseguren que les famílies que hi ha actualment al centre, així com els residents, «estan molt contentes». N’és una prova, diuen, que continuen al centre malgrat la informació publicada. Afegeixen, a més, que obtenen «molt bona puntuació» en les enquestes de satisfacció internes i anònimes que fan els residents i les seves famílies sobre diferents aspectes de la residència.