Atenció al final de la vida
Els metges demanen promulgar amb urgència una llei nacional de cures pal·liatives
El desenvolupament d’aquesta disciplina a Espanya «ha sigut lent, incomplet i ha generat nombroses desigualtats entre els ciutadans» es queixen els pal·liativistes
La major part dels pacients continuen morint als hospitals i cap comunitat autònoma compleix les ràtios poblacionals d’equips i unitats especialitzats
Un grup d’experts de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) ha elaborat un decàleg per instar les diferents formacions polítiques, davant la convocatòria d’eleccions, que manifestin el «seu compromís ferm i decidit» amb el desenvolupament d’una llei nacional que consideren que és urgent promulgar per garantir l’«accés equitatiu i homogeni» en l’atenció al final de la vida arreu del país. Critiquen que, en els últims anys, el desenvolupament d’aquesta disciplina a Espanya «ha sigut lent, incomplet i ha generat nombroses desigualtats entre els ciutadans».
L’any 2021 van morir a Espanya 450.744 persones. D’aquestes, 113.662 van morir per càncer. Segons els càlculs disponibles en l’actualitat, s’estima que entre 300.000 i 370.000 persones van necessitar cures pal·liatives i, d’aquestes, aproximadament 135.000 van requerir almenys una intervenció d’un equip específic a causa de la complexitat de la seva situació. «Malgrat això, milers de ciutadans que afronten una malaltia avançada o que es troben en la fase final de la seva vida al nostre país continuen sense accedir a una assistència pal·liativa integral que doni resposta a les seves necessitats i a les dels seus éssers estimats i garanteixi el seu benestar fins a l’últim moment», critiquen.
SEPCAL ha donat a conèixer aquest divendres el seu decàleg per millorar l’atenció al final de la vida. Perquè, es queixen els pal·liativistes, en els últims anys, «el desenvolupament de les cures pal·liatives a Espanya ha sigut lent, incomplet i ha generat nombroses desigualtats entre els ciutadans».
Una llei nacional
En legislatures anteriors, indica la societat científica, «hi ha hagut diversos intents de promulgació de lleis d’àmbit estatal sobre el procés de morir». Projectes de llei «relativament similars» han sigut registrats almenys pels grups parlamentaris Socialista, Popular, Ciutadans i Vox, «per la qual cosa es pot pensar que hi ha un ampli acord social sobre el seu interès especial».
Els metges demanen harmonitzar la legislació» que, sobre la matèria, ja hi ha en deu comunitats autònomes
Tramitar una nova llei de cures pal·liatives es justifica «per la necessitat de crear nous drets que són competència de l’Estat», afegeixen, però també per harmonitzar la legislació que, sobre la matèria, ja existeix en deu comunitats: Andalusia, com a pionera el 2010, l’Aragó (2011), Navarra (2011), les Canàries (2015), les Balears (2015), Galícia (2015), Euskadi (2016), la Comunitat de Madrid (2017), Astúries (2018) i el País Valencià (2018).
Cap comunitat autònoma compleix les ràtios poblacionals d’equips i unitats especialitzats
Perquè, assenyalen els metges, «existeixen greus diferències entre els models de provisió» i es dona el fet que «cap comunitat autònoma compleix la totalitat de les ràtios poblacionals d’equips i unitats de cures pal·liatives en el nivell especialitzat». Es necessita almenys un equip complet d’atenció domiciliària per cada 100.000 habitants, un equip de suport a cada hospital de més de 250 llits i una dotació de 100 llits hospitalaris per cada milió d’habitants, distribuïdes entre hospitals d’aguts i hospitals de mitjana o llarga estada, especifiquen.
L’especialitat
A més, remarquen, l’àrea de capacitació específica (ACE) o l’especialitat de Medicina Pal·liativa «és un deute històric dels diferents governs d’Espanya amb els pacients en situació de malaltia avançada». Espanya és un dels pocs països europeus que no disposen d’un sistema d’especialització, malgrat conèixer la recomanació del Consell d’Europa de l’any 2018, que va fer una referència molt clara i concreta a aquesta necessitat, indica SECPAL. «És necessari abordar també de forma urgent la necessitat d’acreditació oficial d’altres professionals sanitaris amb capacitació per exercir les cures pal·liatives especialitzades», afegeixen.
Els equips i unitats del nivell especialitzat, matisen, han d’estar configurats amb professionals «amb prou capacitat per resoldre les situacions complexes que els són encomanades». Existeix alguna experiència de singularització de llocs de treball (Extremadura) i creació de categories professionals (Castella i Lleó, Andalusia, illes Canàries, illes Balears) però la societat científica considera que «és necessària l’adopció de mesures d’aquest tipus a la resta de les comunitats autònomes».
Morir a casa
Notícies relacionadesEn les seves propostes, els pal·liativistes exposen una altra realitat: «Malgrat els continus intents per canviar aquesta tendència, la major part dels ciutadans a Espanya continuen morint als hospitals. La principal barrera per a la mort al domicili és la conciliació de la vida familiar i laboral dels cuidadors principals quan una persona es troba en situació de malaltia molt greu».
«És un assumpte prioritari que redundaria en un immediat alleujament de les urgències i els serveis hospitalaris i que milloraria la qualitat de vida dels pacients i la satisfacció dels cuidadors. En aquesta línia, és necessària l’aprovació de mesures per garantir i facilitar la tramitació urgent de les ajudes relacionades amb la llei de la dependència per als pacients amb necessitats pal·liatives», abunden.
