Balanç anual
El perill de ser infermera: les agressions es disparen un 58% el 2022
El 2022 es van denunciar un total de 2.580 agressions a infermeres a Espanya, segons les dades de l’Observatori d’Agressions del Consell General
Andalusia és la comunitat autònoma que ha registrat un nombre més elevat d’aquests successos, amb 728, com ja va passar l’any passat
El 2022 es van denunciar un total de 2.580 agressions a infermeres a Espanya, segons les dades de l’Observatori d’Agressions del Consell General. Es tradueix en un percentatge terrible: un increment de més del 58,38%, respecte al 2021, quan es van registrar 1.629 incidents. Andalusia és, un any més, la comunitat on s’han registrat més atacs a aquestes professionals.
Diego Ayuso, director de l’Observatori i secretari general del Consell General d’Infermeria (CGE), atribueix aquesta pujada no al fet que les agressions s’hagin increment «de manera tan alarmant, sinó que hi ha més conscienciació a l’hora de denunciar i més sensibilitat a l’hora de registrar les dades per part de les comunitats autònomes».
En un país on fan falta gairebé 100.000 infermeres per equiparar-nos a les ràtios dels nostres veïns europeus– a Espanya, ara en són 336.000– el president del CGE, Florentino Pérez Raya, ha demanat no culpar les professionals «dels mals del sistema, de les demores en l’atenció, de la falta de recursos, de no poder atendre les seves expectatives. De fet, en moltes ocasions som els que també patim tots aquests problemes del nostre sistema sanitari».
Les últimes dades
Segons les últimes dades de l’Observatori d’Agressions del CGE, del 2022, s’han registrat un total de 2.580 agressions a infermeres. Per comunitats autònomes, Andalusia és la que ha registrat un nombre més elevat d’aquests successos violents, amb 728, com ja va passar l’any passat.
En aquesta regió, l’augment de la pressió assistencial ha disparat els episodis agressius contra els sanitaris. El Sindicat Mèdic de Sevilla va explicar recentment a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, que ja ha repartit 1.500 clauers antipànic als seus companys dels centres de salut per protegir-los. Junt amb els seus companys de Màlaga, fa uns cinc mesos que van emprendre una iniciativa pionera que ja està previst que s’estengui per altres províncies andaluses. Es van comprar 3.000 dispositius, dels quals se n’han repartit 1.500 a l’atenció primària. La resta es repartiran a hospitals i, també, a la primària.
Les dades reals
Després d’Andalusia, en la llista d’agressions a infermeres hi figuren Castella i Lleó (317), el País Basc (315), les Balears (268) i Galícia (188). Per contra, les regions que menys agressions han notificat són Ceuta (0), Extremadura (1), Melilla (3), Cantàbria (8), les Canàries (11) i Catalunya (18).
Guadalupe Fontán, coordinadora de l’Institut d’Investigació del CGE, detalla que les dades de l’Observatori provenen del que els notifiquen els col·legis provincials d’Infermeria, així com el que els fan arribar algunes institucions a escala autonòmica. No obstant, com ha afegit Diego Ayuso, aquestes dades no reflecteixen el total de les agressions reals.
Hi ha una infranotificació d’incidents violents als centres sanitaris, especialment quan es refereixen a insults i amenaces
«Sabem que hi ha una infranotificació d’incidents violents als nostres centres sanitaris, especialment quan es refereixen a insults i amenaces, perquè no es denuncien. Per això, des del Consell General d’Infermeria, sempre insistim en la necessitat de denunciar aquests fets, ja que una agressió, tant física com verbal, que no es denuncia és un fet que no es coneix i, per tant, no existeix», ha assenyalat Ayuso.
Formació per prevenir
Per prevenir situacions violentes a la pràctica assistencial diària i per afrontar l’agressió en cas que es produeixi, el CGE va presentar el febrer passat un pla integral, fet en col·laboració amb la Policia Nacional, en què s’inclou un curs formatiu gratuït, impartit per l’Institut Superior de Formació Sanitària (ISFOS), de 20 hores de durada, en què també participa l’equip d’interlocutor policial sanitari.
El Consell General demana col·laboració als polítics i a la ciutadania, i a les infermeres, que denunciïn qualsevol atac
Amb el curs ja s’han format gairebé 3.000 professionals per saber com detectar una situació de violència; com reduir la tensió en el tracte amb el pacient o les seves famílies amb comunicació, amb empatia; quines mesures adoptar si sospiten que pot donar-se un incident violent, o com demanar ajuda davant una situació conflictiva. Per al Consell General «no hi ha cap justificació per sentir por o patir lesions, amenaces ni vexacions quan un simplement exerceix la seva tasca al seu lloc de treball».
L’òrgan col·legial demana la col·laboració de tots: dels polítics, dels ciutadans –«que censurin els comportaments delictius i violents, que alertin quan pot donar-se una situació de violència, que hi intervinguin si cal i que testifiquin si són requerits»– i de les infermeres, que «no han de deixar passar la més mínima vexació» i que han de denunciar «qualsevol agressió». A més, també ha recordat que tenen a la seva disposició l’Observatori d’Agressions del CGE.
