El fenomen ‘Eufòria’ dispara l’interès de les famílies per les escoles de música

«Les audiències d’‘Eufòria’ entre els nens i els joves no es poden comparar amb cap altre programa», explica Marta Narberhaus, periodista i professora de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), que ha dirigit un estudi sobre l’èxit d’aquest ‘talent show’, inicialment pensat per als adolescents i que, davant la sorpresa dels seus impulsors, va començar a ser consumit per una gran quantitat de nens. Prova d’això és que la gala final de la segona edició del 9 de juny va aconseguir un 26,2% de quota de pantalla, a més de 15 punts de la segona opció. I si entre els espectadors d’entre 13 i 24 anys fins i tot era més –un 28%–, entre els de 4 i 12 anys va aconseguir un 49%. Unes dades que han notat en viu i en directe les escoles i acadèmies de música. 

«Ho hem notat moltíssim», assegura Laura Ventura, directora d’Èxit, una escola d’arts escèniques de Barcelona. «Ara els pares veuen la música amb millors ulls», apunta, des de Valls, Jaume Martínez, professor de cant i director de l’acadèmia de música Pentagrama. «Ha crescut el nombre d’alumnes de classe de cant. Està passant des de fa uns anys, però ‘Eufòria’ ho està consolidant», afegeix Jordi Artigas, pedagog i director de Musicàrea Escola de Música, de Vilanova i la Geltrú.

Campus d’estiu

«Hi ha altres programes musicals com ‘OT’, ‘La Voz’ o ‘Tu cara me suena’, però no han tingut cap repercussió a la nostra escola», remarca Ventura. Amb ‘Eufòria’ és diferent, assegura. Per això al seu centre l’any passat ja van incorporar en el casal artístic d’estiu una activitat relacionada amb el programa musical. I triomfa. «Tothom la demana». L’èxit del ‘talent show’ entre els nens és tal que fins i tot aquest any TV-3 ha organitzat l’Eufòria Campus, unes colònies per als fans del programa.

«Aquests programes tenen un aspecte positiu, com és la difusió del fet musical entre els nens i els joves», afirma Llorenç Domènech, director de l’Escola de Música Creu Alta de Sabadell i president d’Escoles de Música d’Iniciativa Privada de Catalunya (EMIPAC). No obstant, afegeix, la part negativa és la banalització. «Ja passava amb programes com ‘OT’ o ‘La Voz’, on veus gent que canta i triomfa. I l’educació musical no és això. A les escoles de música ens arriben persones, sobretot noies d’entre 15 i 20 anys, que volen aprendre a cantar sense una formació musical mínima. I aquest tipus d’alumnat s’ha de reconduir». 

Domènech també assegura que molts pares van a les acadèmies amb els seus fills petits, de 6 o 7 anys, perquè volen que cantin. «Això és una barbaritat. Fins a la pubertat no es pot fer un treball seriós amb la veu», explica. «La gent queda enlluernada per aquest tipus de programes, i el que s’ha d’explicar als pares és que la música va més enllà del fet de cantar, així com els avantatges que aporta», afegeix.

I un d’aquests avantatges és el rendiment escolar. «Normalment, un alumne de música té un bon rendiment escolar, perquè aprendre a tocar un instrument implica disciplina, constància», afirma Dòmenech, que ho exemplifica amb el cas de Ramon Bernadas, un dels dos estudiants catalans que l’any passat va treure un 10 en la selectivitat, alumne de l’acadèmia que dirigeix.

I hi ha d’altres avantatges. «Hi ha nens que no són capaços d’expressar-se oralment, però es troben més segurs amb la música, ja sigui cantant o ballant. Perquè la música es vincula amb una àrea del cervell que no és racional i que connecta amb l’emoció», abunda Ventura. 

Sortir del reggaeton

A més, segons Artigas, ‘Eufòria’ permet «sortir del reggaeton i d’altres coses per l’estil». «Les cançons del programa de vegades no són televisives o comercials, sinó que són peces d’altres èpoques a què els han tret la pols», coincideix Ventura, que es va sorprendre quan alguns alumnes seus taral·lejaven ‘Remena nena’, cançó que Guillermina Motta va popularitzar als anys 70.

Notícies relacionades

El TC avala castigar les coaccions a les clíniques abortives

Brussel·les vol que X expliqui la reducció de moderadors de continguts

Perquè el repertori del programa inclou cançons en castellà i anglès, però, també en català. «Han potenciat la cançó en català, i això enganxa moltes famílies», assegura Ventura. «Gràcies al programa, el català s’ha posat al dia entre un públic infantil i juvenil que tots els impactes que té solen ser en castellà o anglès», destaca Laura Pinyol, consellera secretària del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i responsable del programa EduCAC, que promou l’educació mediàtica. 

Un altre aspecte que els nens han après d’‘Eufòria’ és la diversitat sexual –diversos concursants s’han declarat obertament homosexuals i fins i tot un era transsexual–. També a veure cantants amb cossos no normatius. Per no parlar de quan la Sofia, concursant de la segona edició, va cantar, per decisió pròpia, amb un vestit transparent que permetia veure-li els pits. «El programa ha normalitzat tot això i ha permès que es vegin diferents maneres de ser a l’escenari», destaca Ventura. «‘Eufòria’ és un glop d’aire fresc que permet abordar amb normalitat una sèrie de debats que tenim com a societat», afegeix Pinyol, que també presideix la Taula per a la Diversitat en l’Audiovisual. «En aquest aspecte, TV-3 està educant. Han fet més visible un col·lectiu i una realitat», afirma Martínez. «Han encertat a fer entendre que tothom pot cantar», assenyala Artigas.