El 7% de treballadores en presons i centres de menors han patit violència sexual per part de companys

«Els centres de reclusió són espais perillosos per a les seves treballadores», apunta un estudi fet públic aquest divendres pel Departament de Justícia. I en un important gruix dels casos, els agressors són els mateixos companys. Els números que abonen aquesta incòmoda realitat sorgeixen d’una enquesta elaborada per la conselleria: el 7% de professionals que treballen en presons i centres de justícia juvenil declaren que alguna vegada en els últims cinc anys han patit «abusos o agressions sexuals» –acostaments, friccions, insinuacions, tocaments o exhibicionisme– per part de col·legues o caps (fins i tot un 10% en el cas dels usuaris). I el 4% de les empleades també denuncien haver patit violència física procedent de l’entorn professional. Això és, empentes, cops, plantofades o llançament d’objectes.

Per tal de revertir aquesta dinàmica hostil així com els baixos nivells de denúncia –gairebé el 90% de dones que han patit algun episodi de violència masclista per part d’un company no ho han denunciat–, la conselleria ha activat una bateria de mesures enfocades a la prevenció, la detecció i la intervenció en aquests casos. En aquest sentit, cada centre de treball tindrà una figura referent que acompanyarà i orientarà les afectades que denunciïn aquest tipus d’agressions i que activarà el protocol.

Realitat invisibilitzada

«Treballarem per garantir entorns laborals segurs, còmodes i lliures de masclisme», ha afirmat la consellera Gemma Ubasart, que ha reivindicat que «fent públiques les dades» se sumen a un «canvi imparable i imprescindible». Més enllà de les paraules, hi ha feina per davant. El cert és que la primera enquesta sobre violència masclista en l’entorn laboral que ha realitzat la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia, Drets i Memòria ha fet aflorar una realitat absolutament invisibilitzada quan es parla de seguretat als centres penitenciaris i de menors.

Aquí en van algunes dades. L’enquesta, en la qual han participat 1.518 professionals –41,2% homes, 58,3 dones i 0,5% persones no binàries–, dona les següents coordenades. Per exemple, el 52% de les dones enquestades mantenen que han patit algun tipus de discriminació laboral per part de col·legues, caps o subordinats homes. Quatre de cada 10 entrevistades afirmen que «s’ha donat prioritat a un home per ascendir malgrat tenir menys o iguals mèrits que ella» i gairebé la meitat assegura que «se li han assignat tasques de responsabilitat inferior a les que li correspondrien per la seva categoria professional».

Testimonis muts

Notícies relacionades

Cinc funcionaris de Brians 2, ferits per un intern que els ha atacat amb una fulla d’afaitar

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Més realitats que despulla l’estudi, realitzat per l’Observatori Català de Justícia en Violència Masclista, la Comissió Tècnica per a la Igualtat de Gènere i la Prevenció de les Violències Masclistes en l’Execució Penal i la Universitat Pompeu Fabra. Malgrat que més de la meitat de les dones no estaven soles quan es van produir els episodis relatats, en el 82% dels casos cap testimoni hi va intervenir. «Un percentatge molt alt d’homes –el 85%– no reconeixen ni identifiquen les situacions de discriminació laboral i assetjament a les quals estan exposades les dones professionals –manté l’estudi–. A més, també invisibilitzen les violències físiques i sexuals tant siguin explícites com no, cosa que és especialment greu».

Vagi per davant que el món penitenciari no és cap excepció ni cas aïllat, tenint en compte que, segons l’Enquesta sobre Violències Masclistes de Catalunya del 2021 del Departament d’Interior, el 15,3% de les dones han estat víctimes d’alguna agressió sexual per part d’homes de l’entorn laboral. Tot i així, la conselleria, més enllà del referent en l’acompanyament de les denúncies, es proposa fer una gambada en l’erradicació d’aquest tipus d’episodis impulsant polítiques de gènere i prevenció; el «reforç d’una cultura institucional no sexista» –amb formació i campanyes de sensibilització que reverteixin en la detecció dels casos–, i el «suport i acompanyament a les professionals afectades».