Investigadors catalans creen videojocs per detectar i controlar l’alzheimer

Uns senzills jocs d’ordinador permeten millorar el control de l’evolució de la capacitat cognitiva en persones en un estadi primerenc de la malaltia de l’alzheimer i permeten adaptar, pràcticament en temps real, els tractaments experimentals per ajustar-los als canvis del seu declivi cognitiu.

Així ho ha comprovat un estudi fet en 56 voluntaris pel Barcelonaβeta Brain Research Center –centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall–, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i el CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN). Tots els participants en l’estudi han sigut persones en bon estat físic i d’entre 60 i 80 anys, i tots percebien problemes de memòria i eren portadors de l’al·lel APOE4.

L’estudi, que publica aquest dijous la revista ‘Science’, ha validat per primera vegada jocs d’estimulació cognitiva per ordinador per fer un seguiment de persones amb risc d’alzheimer i s’emmarca en el projecte PENSA, dissenyat per analitzar si és possible frenar el declivi cognitiu abans de l’aparició de la demència amb canvis en els hàbits de vida i la ingesta d’un preparat basat en un component del te verd.

En les proves fetes amb aquests jocs cognitius virtuals, els especialistes van poder controlar l’evolució de les funcions cognitives dels voluntaris «de forma molt més acurada i continuada que amb els tests habituals», segons ha explicat l’investigador de l’IMIM Rafael de la Torre.

Els participants van jugar durant 12 mesos a 36 jocs dissenyats per l’empresa NeuronUP, repartits al llarg del mes en tres sessions setmanals de 30 minuts, en les quals variava el grau de dificultat.

Els investigadors van analitzar les dades obtingudes de sis jocs d’estimulació cognitiva per ordinador que entrenaven les capacitats executives, incloent-hi capacitat de planificació, memòria de treball, flexibilitat mental, atenció i inhibició.

«A partir d’aquestes dades vam controlar de forma molt acurada i precisa l’evolució del seu rendiment cognitiu», segons De la Torre, que ha destacat que, a diferència de l’aproximació tradicional, que obliga a esperar un mínim de sis mesos entre avaluacions cognitives, amb els jocs es pot avaluar mensualment la cognició sense que hi apareguin els efectes d’aprenentatge que s’observen en els tests tradicionals.

A més, aquests jocs tenen el doble de sensibilitat que els tests tradicionals per mesurar els canvis en la capacitat cognitiva en estadis previs a l’aparició de la malaltia de l’alzheimer. «És una manera molt innovadora d’avaluar la cognició en continu en les persones», ha remarcat De la Torre.

«El seu gran avantatge és que evitem l’efecte aprenentatge que es produeix amb altres sistemes d’avaluació i resolem un dels reptes per poder monitoritzar la capacitat cognitiva en temps real», ha afegit Natàlia Soldevila, investigadora de l’IMIM.

A casa i amb diferents nivells

La també investigadora de l’IMIM Laura Forcano ha ressaltat que «en les proves tradicionals no hi ha nivells, sempre és la mateixa dificultat. En els jocs, el grau de dificultat s’ajusta al rendiment basal de cada individu. Una vegada que la persona ha arribat al seu màxim nivell, podem mesurar amb precisió els canvis cognitius».

A més, el fet que juguin a casa, en un entorn familiar, també permet eliminar el factor estrès dels tests habituals, que s’han de portar a terme en un entorn clínic o d’investigació.

«Utilitzar aquests jocs no només ens permet veure com evoluciona la cognició dels nostres participants, sinó que ens permet fer medicina personalitzada, traçar trajectòries i veure qui segueix una millor trajectòria i qui no, i estudiar-ne els motius», ha puntualitzat Soldevila.

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Des del punt de vista clínic, «NeuronUP (NUP) és una eina d’estimulació i rehabilitació cognitiva que per primera vegada s’ha validat per avaluar la cognició, i serà clau per valorar l’eficàcia de les intervencions per prevenir el deteriorament cognitiu», ha remarcat el neuròleg del Barcelonaβeta Brain Research Center Oriol Grau.

El projecte ha rebut una subvenció d’un milió de dòlars de l’Alzheimer’s Association dels Estats Units i 150.00 euros de l’Institut de Salut Carles III, i s’emmarca dins del projecte mundial de prevenció primària d’Alzheimer World Wide FINGERS.