Descobert el segon cas d’una persona resistent a l’Alzheimer

Una rara variant genètica en un ciutadà de Colòmbia s’associa a més resistència en el temps davant un tipus d’Alzheimer hereditarid’inici primerenc, cosa que assenyala una via molecular que es podria utilitzar terapèuticament per augmentar la resiliència al deteriorament cognitiu de la malaltia. El d’aquest home és el segon cas descrit de més resistència en el temps a aquest tipus d’Alzheimer, després del d’una dona de la mateixa família ampliada, que va ser descrit el 2019.

La variant es va trobar en un home ja finat, que no va tenir problemes cognitius fins als 67 anys, fins i tot sent portador d’una mutació coneguda com a Paisa, en e gen PSEN1, que predisposa a patir Alzheimer autosòmic dominant, una forma hereditària poc freqüent.

Malaltia precoç

Els portadors de Paisa solen desenvolupar deteriorament cognitiu lleu a una edat mitjana de 44 anys, demència als 49 i moren per complicacions als 60.

Un grup d’investigadors colombians, nord-americans i alemanys publiquen a ‘Nature Medicine’ els detalls d’aquest cas, localitzat a través de l’Estudi de Recerca de Biomarcadors Colòmbia-Boston (Colbos).

Família estesa de 6.000 persones

Aquest grup segueix a Colòmbia una família estesa d’unes 6.000 persones amb la variant Paisa, un grup de població descobert fa 30 anys per Francisco Lopera, director del Grup de Neurociències de la Universitat d’Antioquia i coautor del nou estudi.

La variant genètica ara identificada i que han anomenat Reelin-COLBOS es produeix en el gen RELN, que codifica la proteïna reelina, que té un paper fonamental en la regulació del desenvolupament i la funció de les cèl·lules cerebrals.

Casos excepcionals

La naturalesa va fer «un experiment excepcional amb aquests subjectes: els va dotar d’un gen que causa l’Alzheimer i, alhora, d’un gen més que els va protegir dels símptomes de la malaltia durant més de dues dècades», va destacar Lopera.

La solució passa per «imitar la naturalesa desenvolupant teràpies que imitin el mecanisme de protecció d’aquestes variants genètiques en subjectes amb risc de patir la malaltia», va afegir l’investigador en un comunicat del Mass General Brigham, una xarxa d’hospitals amb seu a Boston (Estats Units).

L’equip va analitzar dades clíniques i genètiques d’unes 1.200 persones de Colòmbia portadores de la mutació Paisa, i van identificar aquest home que es va mantenir sense deteriorament cognitiu fins als 67 anys, va progressar a demència moderada als 72 i va morir als 74.

Porta oberta a nous tractaments

L’equip va comparar aquest cas amb el de la dona amb una altra variant genètica poc freqüent del gen que codifica l’apolipoproteïna E (APOE), denominada Christchurch. Aquesta dona es va mantenir sense deteriorament cognitiu gairebé 30 anys després de l’edat prevista d’aparició, malgrat mostrar indicis d’Alzheimer al cervell.

Dues de les característiques de l’Alzheimer són la presència al cervell de plaques del pèptid beta amiloide i la formació de cabdells de proteïna tau. Després de comparar les característiques de les dues persones, l’equip va veure que mostraven una patologia amiloide generalitzada al cervell.

No obstant, hi havia una agregació limitada de la proteïna tau a l’escorça entorínica, una regió cerebral que es veu afectada característicament en les primeres fases clíniques de l’Alzheimer.

Variant més eficaç

Els investigadors suggereixen que la variant Reelin-COLBOS pot ser més eficaç per limitar l’agregació de proteïna tau i la formació de cabdells.

Notícies relacionades

¿Per què el nou fàrmac per a l’Alzheimer és prometedor malgrat encongir el cervell?

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Tot i que no poden descartar per complet que altres factors, incloses variants genètiques addicionals, hagin contribuït a la resistència del pacient davant els símptomes, les proves experimentals en estudis preclínics impliquen fortament aquesta variant.

L’equip té previst continuar treballant per identificar més pacients protegits d’aquestes famílies colombianes i també investigar tractaments dirigits a aquesta via protectora.