Adrià Silva: matrícula d’honor a batxillerat i premi Ernest Lluch pel seu treball de recerca

El guardó està convocat per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Fundació Ernest Lluch. «Estic vivint una explosió de felicitat», explica aquest estudiant davant l’emocionada mirada de la seva professora i tutora del treball, Virginia Iglesias.

No obstant, el camí fins aquí no ha sigut fàcil. L’Adrià va patir el temut pànic a la pàgina en blanc. El va saber vèncer. «És un alumne amb talent i perseverança. Lluita per aconseguir els seus objectius i té un gran esperit de superació», explica la seva orgullosa tutora.

Matriculat en batxillerat social a l’institut Lluís Companys, aquest noi, que té una germana petita, des que era petit que està ficat en la moda. Els seus pares tenen un comerç local de roba en el qual ajuda sempre que pot. «Al principi vaig pensar a fer un treball sobre una empresa de moda sostenible. Vaig anar madurant la idea i vaig concloure que seria més interessant parlar del moviment ‘fast fashion’, que no és precisament gaire ètic», explica. 

L’Adrià li va comentar les seves inquietuds a la seva tutora i ella va confiar en ell i en el projecte. Van començar a treballar. El primer de tot va ser posar-se al dia, investigar i llegir. Llegir llibres, articles, assajos i reportatges sobre el món de la moda. Llegia tant i estava tan concentrat que fins i tot la seva àvia li preguntava amb freqüència si es trobava bé.

Llegir molt

«Vaig llegir molt. Crec que ho vaig utilitzar d’excusa perquè estava terroritzat per enfrontar-me a la pàgina en blanc», confessa. La seva tutora explica que ella també es va preocupar per arribar a temps. «El treball de recerca es fa al llarg dels dos anys de batxillerat, però el segon curs està tan enfocat a la selectivitat que sempre pensem que l’estiu és la millor opció per posar-se a escriure», afegeix.

Un dia, l’Adrià va dir: «S’ha acabat. Em poso davant de l’ordinador». I va començar a redactar el seu ben documentat treball. «Vaig optar per oferir context i parlar també de l’alta costura i el ‘prêt-à-porter’. Després vaig començar a analitzar l’estat actual de la indústria, el consumisme, la globalització i l’impacte mediambiental. Tot això, relacionat amb la meva generació, la generació Zeta, i com des de la pandèmia vam augmentar les compres de ‘fast fashion’», relata.

Amb entrevistes

A més de la part teòrica, la recerca pura i dura, el treball conté una part pràctica, en la qual l’Adrià va fer entrevistes a diversos experts: un dissenyador, un enginyer tèxtil i un expert en xarxes socials. «El contacte d’un d’ells me’l va donar la meva tutora, però els altres els vaig buscar jo». Professora d’Economia i Matemàtiques, Iglesias remarca la importància que els estudiants sàpiguen moure’s en aquest terreny i siguin capaços d’enviar un correu electrònic a un professional per demanar-li una entrevista per a la seva recerca. Tot això, afegeix, és madurar personalment i acadèmicament. Tot això és preparar-se per a la futura vida universitària i laboral.

Una vegada redactat, la tutora va veure el potencial del treball –que suposa el 10% de la nota mitjana de batxillerat– i va animar l’Adrià a presentar-lo a algun concurs. En van buscar alguns i van optar per aspirar al premi Ernest LLlch de Ciències Socials i Polítiques. Al cap de les setmanes, mentre l’Adrià prenia un cafè amb els seus companys de classe, una professora li va donar la bona notícia. ‘Fast fashion. Estudi d’una indústria frenètica’ era entre els cinc finalistes al premi, al qual s’havien presentat més de cent treballs de recerca. «Ens vam posar tots a saltar d’alegria. Va ser molt bonic», recorda l’Adrià.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El 26 de maig es va celebrar l’entrega de premis. L’Adrià va veure que el jurat nomenava les quatre estudiants que havien sigut, com ell, finalistes. L’últim nom –el del guanyador– va ser el seu. De nou, una explosió d’emoció i felicitat. 

El premi està dotat amb 750 euros. L’Adrià havia pensat estalviar-los per a la matrícula universitària del curs que ve. Vol estudiar Administració i Direcció d’Empreses. Però treure matrícula d’honor a batxillerat fa que les taxes siguin gratuïtes. El jove estudiant ja té pensat el destí del seu premi: apuntar-se a l’autoescola i treure’s el carnet de conduir.