EL RELLEU DELS 'MILLENNIALS'

Aquesta és la generació Z que s'enfronta a la selectivitat

Els 'centennials', nascuts entre el 1994 i el 2010, viuen en la tecnologia, són viatgers, irreverents i multiculturals

Créixer amb la crisi econòmica els ha fet ser estalviadors i previnguts

Aquesta és la generació Z que s'enfronta a la selectivitat

FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Internet, irreverència, immediatesa i incertesa són les quatre is que expliquen la fórmula secreta de la generació Z, a la qual pertanyen els estudiants que ara afronten la selectivitat, una generació 100% digital que ha deixat enrere els 'millennials' (nascuts entre el 1981 i el 1993). ¿Quants són? ¿Com són? ¿Què pensen? ¿Com actuen? ¿Com afronten el futur?

Els 'centennials' (nascuts entre el 1994 i el 2010) són la primera generació 100% digital. Per a ells, el món no té fronteres. Són multiculturals i no se senten intimidats ni a l’aeroport internacional més gran del planeta. Han viscut la seva infantesa durant els anys de la crisi econòmica global, han vist com els seus pares ho han passat malament en l’entorn laboral, així que són estalviadors, realistes i menys optimistes davant el futur. Abans que comprar, prefereixen intercanviar, compartir o reciclar. Són pragmàtics, creatius, tolerants i oberts de ment. Això sí, no tenen capacitat per concentrar-se.

Ho qüestionen tot

¿Quants són? Parlem d’uns vuit milions de persones a Espanya, segons les últimes dades de l’INE. Si l’austeritat va ser el tret principal dels nens de la postguerra, en la generació posterior (la del 'baby boom') va ser l’ambició. Mentrestant, la generació X (1965-1980) es va caracteritzar per l’obsessió per l’èxit i la Y (els 'millennials') per la frustració. En el cas de la generació Z, la seva marca principal és la irreverència. Ells s’ho qüestionen tot, inclòs el sistema educatiu. "Han nascut amb internet i tenen el poder del coneixement, i això els ha fet perdre el respecte i, per tant, comportar-se de manera irreverent amb pares i professors", sentencia el llibre 'Generación Z' (Plataforma Actual), de Núria Vilanova (fundadora de la consultora de comunicació Atrevia) i Iñaki Ortega (director de Deusto Business School).

"Van aprendre a jugar amb la tauleta i a fer clics abans que a parlar"

Marta Tena

Professora de l’IQS School of Management

Els nanos que aquest any s’examinen de la selectivitat van néixer quan Espanya es trencava el cap ambl’‘efecte 2000’, un temor tecnològic de dimensions bàrbares que alertava sobre la necessitat d’actualitzar els sistemes informàtics per entrar en el nou mil·lenni i que finalment es va quedar en no res. Són joves que han nascut amb la tecnologia omnipresent. "No consumeixen tecnologia, simplement viuen en ella. "Van aprendre a jugar amb la tauleta i a fer clics abans que a parlar" Les seves celebritats han nascut a Youtube i no a la televisió", destaca Marta Tena, professora de l’IQS School of Management (Universitat Ramon Llull).

Xarxes socials

Cap altra generació ha tingut accés a tanta informació, però això no els converteix necessàriament en la generació més ben informada. Segons l’estadística del llibre 'Generación Z', el 37% dels 'centennials' afirma que la realitat sociopolítica d’Espanya els preocupa bastant i procuren estar informats. Les omnipresents xarxes socials són un canal indispensable per a això. També per comprar i disfrutar de l’oci, on l’alcohol –com en altres generació– hi és bastant present.

No saben què és un vinil. Ni un CD. Estan acostumats a una immensa oferta cultural 'on line'. Consumeixen el que volen, quan volen i on volen. Des de nens juguen i parlen gràcies a internet, on resolen els seus dubtes i busquen els seus ídols. Estan hiperconnectats. El mòbil –molt més important per a ells que la televisió– és el centre del seu ecosistema, expliquen Vilanova i Ortega. "Els telèfons ja no són dispositius per parlar, sinó el mitjà per estar connectat amb el món". A Espanya, la penetració dels ‘smartphones’ en la ‘generació mòbil’ és del 95%. Una enquesta d’Universia afirma que el 51% d’aquests joves es consideren dependents del mòbil. Per al 37% és imprescindible portar-lo sempre a sobre. Més de la meitat prefereixen perdre el sentit de l’olfacte abans que el seu accés a l’ordinador o a l’'smartphone', segons un altre estudi de l’agència de publicitat McCann.

Emprenedors que no escalfen la cadira

Notícies relacionades

Quan els joves que aquests dies afronten la selectivitat finalitzin les seves carreres universitàries i entrin al món laboral, la seva actitud no s’assemblarà gens a la dels seus pares. Segons els responsables de Recurss Humans consultats pels autors de 'Generación Z', "els joves ara volen saber com funciona l’empresa, si ofereix formació, quantes vacances hi ha i de quin tipus de conveni disfruten els treballadors". No creuen en escalfar la cadira ni en el fet de ser a l’oficina gaires hores. Són la primera generació que no aspira a tenir la mateixa feina tota la vida. La flexibilitat laboral i el teletreball formen part del seu imaginari col·lectiu. Per a ells, l’emprenedoria i l’ocupació per compte propi seran opcions igualment vàlides per complir les seves aspiracions.

¿S’independitzaran aviat dels seus pares? No ho sembla. Econòmicament no poden i, a més, "estan contents a la llar familiar", destaca Gerard Costa, professor d’Esade Business and Law School. La família, de fet, està molt ben valorada per la generació Z. Un estudi de l’any passat de l’AIMC (Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació) assegurava que per a la gran majoria dels joves tenir èxit en la vida suposa “tenir una família feliç”.

Acabats de sortir de la selectivitat

Tamara Pérez Escalera, madrilenya de 17 anys, té dues grans passions: <strong>els viatges i els idiomes</strong>. Parla <strong>castellà, anglès i alemany</strong>. Amb 14 anys va viatjar per primera vegada a Alemanya gràcies a un intercanvi escolar. Acaba de sortir "satisfeta" dels exàmens de selectivitat i si tot surt com espera estudiarà <strong>Psicologia i Logopèdia. “</strong>El meu objectiu és treballar aquí, a Espanya. Però soc conscient de la inestabilitat econòmica, així que si me n’he d’anar fora a exercir la meva professió no tindria cap problema perquè soc molt sociable. El que pitjor portaria seria ser lluny de la meva família", afirma la Tamara, filla d’empresaris. “La meva generació ha crescut en la crisi. Els meus pares sempre han tingut feina, però hi ha hagut ratxes regulars i jo ho vaig notar a casa. Aspiro a tenir el mateix nivell de vida que m’han donat els meus pares, però sé que una crisi econòmica pot arribar en qualsevol moment", destaca la noia, que mai ha anat a una manifestació, s’autodefineix com a "<strong>tolerant" </strong>i defensa que la dona té els mateixos drets que l’home. Amb parella estable des de fa un any, els seus plans passen per "estudiar i viure la vida" i després "ser mare de tres fills".