"Cal adaptar-se a cada situació"

Per a l’equip de l’Escola Vila Olímpica, referent en inclusió, és clau la flexibilitat amb els nens i organitzar els horaris. Mestres de música i gimnàstica fan tallers per a l’alumnat SIEI.

"Cal adaptar-se a cada situació"
3
Es llegeix en minuts
H. L.

El punt de partida és que si un alumne no pot sostenir els estímuls que implica una classe amb 24 nens més, ha de poder sortir i estar ben atès a fora i cal oferir-li el màxim d’oportunitats adaptades a les seves capacitats. Això i un equip motivat que creu que la mirada inclusiva ha d’impregnar tots els projectes de l’escola –i tots són tots: al menjador hi ha treballadors amb discapacitat per normalitzar la seva presència en tots els espais– són les claus de l’èxit del projecte de l’Escola Vila Olímpica, referent en inclusió des de molt abans que s’introduïssin a les escoles les SIEI (suport intensiu per a l’escolarització inclusiva), recurs introduït amb el desplegament del decret d’escola inclusiva del Govern per atendre a les escoles ordinàries els alumnes amb més dificultats, que fins aleshores estaven escolaritzats en escoles d’educació especial.

Partint del fet que totes dues comparteixen la necessitat de més recursos per atendre més bé tot l’alumnat, la directora de l’escola, Iolanda Abad, i Elena Girbés, la mestra d’educació especial, defensen –i demostren en la seva pràctica diària– que l’escola inclusiva és possible si s’hi creu.

La xerrada es produeix en la batejada com a aula de colors. Era l’aula SIEI, però en van haver de canviar el nom, explica, perquè creava confusió, atès que hi passen molts alumnes que no són alumnes SIEI. "Vam crear espais d’aprenentatge que anomenem tallers, com un petit grup de teatre en què intervenen tant alumnes SIEI com alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que no són de SIEI i fins i tot altres alumnes que no són NEE però que en algun moment els va bé", explica Girbés.

Teatre inclusiu

Explica amb il·lusió el projecte: "Som un petit grup de teatre que preparem durant tot l’any una obra i a final de curs la presentem davant de tota l’escola i això els augmenta l’autoestima d’allò més, ja que han fet alguna cosa amb què poden brillar i els altres els validen i els reconeixen, un fet que sovint és difícil a l’aula ordinària", detalla abans de remarcar que el fet que certes activitats siguin fora de l’aula no vol dir pas que no siguin inclusives.

El mateix passa al taller de cuina, en què normalment participa l’alumnat SIEI, però al qual cada setmana conviden altres alumnes perquè vegin què s’hi treballa. O el taller d’hort. Es tracta d’adaptacions del currículum, que no solament imparteix la mestra d’educació especial, coneguda en l’argot docent com a messi. "Quan repartim l’horari, si la mestra de música té una hora la donem a l’atenció a la diversitat, perquè faci un taller. A la d’educació física, igual; això, a més, va bé perquè quan després l’alumnat SIEI coincideix a l’aula amb aquestes especialistes ja les coneix", exemplifica Abad.

Notícies relacionades

Que ofereixin alternatives no vol dir que l’alumnat SIEI no passi temps a l’aula ordinària. "La clau és la flexibilitat", no dubten a remarcar. "Tenim un alumne de SIEI que amb la codocència pot estar bé, amb les adaptacions, dins de l’aula, però, en canvi, hi ha altres criatures que quin sentit té que les tinguem allà dins tota l’estona, i és quan oferim aquests tallers, perquè és més funcional per a aquests nens que puguin anar a comprar, que puguin tocar els ingredients i treballar la lectoescriptura a partir d’escriure la llista de la compra, una cosa manipulativa", prossegueixen Abad i Girbés.

Abans de tenir un SIEI –amb 10 places, tot i que tenen 11 alumnes– tenien una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE); alumnes que estaven escolaritzats unes hores a l’escola i d’altres en una escola d’educació especial. "La incorporació de la USEE la va votar el claustre, i això és molt important, que no va ser una imposició; això ara amb les SIEI no passa, i és un error", apunten.