Crisi climàtica

Els supermercats de Catalunya tindran fruita local malgrat la sequera: «No busquem proveïdors alternatius»

«Els grans perdedors no seran els consumidors, sinó els agricultors i ramaders», adverteix el sector

Els supermercats de Catalunya tindran fruita local malgrat la sequera: «No busquem proveïdors alternatius»

ACN / Albert Segura

7
Es llegeix en minuts
ACN

La sequera tindrà un impacte desigual en el cistell de consum de productes locals, tot i que el consumidor pot notar certs augments de preu i menys disponibilitat de producció quilòmetre 0, segons les previsions d’agricultors i distribuïdors. De fet, preveuen que la campanya de fruita d’aquest any sigui, no obstant, més bona que la de l’any passat, la pitjor en 40 anys per culpa de les gelades. «No busquem proveïdors alternatius», explica el secretari general del Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), Roger Gaspa. Catalunya és una potència agroalimentària, i de fet, només el 10% de la producció de fruita és per a consum local, així que Gaspa descarta el desproveïment.

El sindicat ASAJA preveu que l’efecte de la sequera en els cultius tingui un impacte mínim per al consumidor, si bé es notarà amb una davallada de productes de proximitat a les prestatgeries i, lleugerament, en els preus. «Ens trobem en una situació catastròfica. On s’ha pogut regar, les collites se salvaran, però de manera escassa. Calculem que el 70% del cereal està perdut, al ser un cultiu d’hivern», detalla la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna.

En aquest sentit, destaca que les plantes de regeneració d’aigua han permès proveir alguns camps de zones com el Vallès Oriental, mentre que aquells que no tenien la connexió hídrica feta han vist com es perdia la collita.

I és que en el cas del blat i l’ordi, que es planta cap als volts del novembre, les pluges arriben tard. L’aigua d’aquest maig hauria d’haver caigut a l’abril, per la qual cosa els agricultors que van sembrar quan tocava han vist com la collita moria. Ara, a més, la pluja està fent créixer males herbes, cosa que propicia la proliferació de fongs.

«Els grans perdedors no seran els consumidors, sinó els agricultors i ramaders», adverteix Roser Pruna, d’ASAJA, que preveu que s’importin productes d’altres països, com el gra d’Ucraïna.

A zones com el Pla d’Urgell la situació també és «catastròfica», i tot i que és aviat per preveure què passarà amb pomes i peres, queda clar que al mercat hi haurà menys préssecs i nectarines i que seran més cars. Les pluges dels últims dies poden ser clau.

Menys préssecs i nectarines, i més cars

El director d’Afrucat, Manel Simon, preveu menys producció que altres anys perquè el canal d’Urgell s’ha tancat i les finques fruiteres que es proveeixen del canal Catalunya-Aragó, al Baix Segre, tenen restriccions d’aigua del 50%.

A més, en vista de la incertesa i la «por» de la falta d’aigua, els camperols del Segrià han fet aquest any una aclarida «molt més intensa» que altres anys, explica Simon, és a dir, han deixat menys fruits en els arbres perquè els que hi quedin puguin arribar a la mida mínima necessària per a la comercialització. Això ha fet que pugin els costos, perquè ha sigut necessari contractar més mà d’obra, i Simon reconeix que aquest augment «necessàriament», repercutirà en el preu final del producte.

«Això no vol dir que el consumidor hagi de pagar més cara la fruita, sinó que al llarg de tota la cadena tots ens hem d’estrènyer la bossa per assumir aquest augment de costos i que el preu de venda final sigui només uns cèntims més car», explica el director d’Afrucat, que preveu que la qualitat dels préssecs i les nectarines, així com de les cireres, aquest any serà molt bona.

La poma, la gran incògnita

En relació amb les pomes i les peres, encara és aviat per fer una previsió de com anirà la campanya a Ponent, ja que no comença fins a finals de juliol. En qualsevol cas, és clar que amb el tancament del canal d’Urgell la producció anirà a la baixa, ja que aquests cultius estan concentrats, principalment, a l’àrea regable d’aquest canal.

«És cert que al Pla d’Urgell s’hi està perdent el 100% de la collita, però de pomes se’n produeixen en altres llocs del territori», afirma Gaspa, que creu que les pluges dels últims dies «poden fer que la producció sigui més bona que no es preveia fa unes setmanes».

De fet, els productors de les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides de la demarcació de Girona asseguren que les pluges han donat una treva a les produccions.

El president de la IGP Poma de Girona, Jaume Armengol, explica que preveuen mantenir els nivells de producció que tenien altres anys. El motiu principal és que fa uns quants anys que apliquen mesures per optimitzar l’aigua; per exemple instal·lant el reg de gota a gota o utilitzant fertilitzants orgànics per mantenir la humitat del sòl.

Sense problemes de proveïment

«Els supermercats som el 10% del destí de la producció total de nectarina, poma, préssec... Hi ha molta disponibilitat de producte perquè som un país exportador», reflexiona Gaspa. De fet, fins i tot amb la pitjor collita dels últims 40 anys, l’any passat, hi va haver «prou fruita» per cobrir la demanda de la clientela.

«No hi ha un problema de desproveïment, no busquem proveïdors alternatius, i tampoc ho vam fer l’any passat», afegeix, i remarca que si estan «preocupats» per alguna cosa és perquè el fet de tenir collites inferiors fa que «els mercats internacionals condicionin el preu».

Quan li pregunten sobre els preus, Armengol també apunta que farà falta molt de la situació a escala internacional, i evita fer prediccions. En qualsevol cas, considera que no canviaran gaire respecte als actuals, perquè la producció s’ha pogut mantenir.

Incertesa amb els cítrics

Encara és aviat per avaluar si la collita de cítrics de les Terres de l’Ebre es veurà seriosament compromesa per la sequera. «Dependrà de les pluges i les restriccions en els regadius», apunta el director de la cooperativa Soldebre de Tortosa, Pere Albacar. A part de l’aigua dels canals, ara limitada, alguns disposen de pous per poder regar. D’això en dependran els calibres i les possibles pèrdues.

Després d’una campanya amb producció baixa i preus també baixos, les perspectives per a la de la tardor no són dolentes, a priori. El clima de l’estiu, en aquest sentit, aclarirà els dubtes. La preocupació, admet Albacar, és que la falta de producció per la sequera pugui accentuar la suplantació del producte de quilòmetre zero pels cítrics d’importació que ja inunden el mercat nacional i que fan caure el preu.

L’oli ebrenc, a l’alça

Les perspectives tampoc són especialment bones en el sector de l’oli d’oliva. Soldebre és la principal cooperativa catalana del sector. Després d’haver gairebé duplicat els preus pràcticament en un any, que van passar dels 3,5 als 6,5 euros el litre per la baixa producció i l’escassetat, la sequera pot tornar a accentuar aquesta tendència. Especialment en un producte de proximitat com l’oli, amb la meitat de la producció mundial procedent d’Espanya.

«No tenim precedents de com es comportarà el mercat. No en tenim cap model. Hem d’esperar, veure què passa amb les pluges i esperar que l’escalada de preus no continuï perquè podria provocar una frenada en el consum», apunta Albacar.

El vi empordanès, estable

Quant a la DO Empordà, el president de la Comissió Tècnica del Consell Regulador, Antoni Roig, celebra que les pluges hagin arribat a les vinyes en el moment de la floració. Això ha fet que donin «un respir» als productors i confien que si es repeteix un altre episodi de pluges com el d’aquesta setmana, les vinyes estaran «dins de la producció habitual dels últims anys». No obstant, Roig creu que els preus del vi no els fixarà el volum de raïm que es culli.

Menys aigua per salvar l’arròs

Un altre dels productes quilòmetre 0 estrella de Catalunya és l’arròs. Des de les cambres arrosseres del delta de l’Ebre insisteixen que encara és aviat per saber com acabarà la producció a la zona i si es podrà proveir tot el mercat de proximitat, el principal client.

Les cambres tenen plans de contingència des que fa uns anys, zones com Andalusia, Extremadura, i fins i tot Itàlia, pateixen les conseqüències de la sequera. Fins ara, com recorda el president de la Cambra Arrossera del Montsià, Marcel Matamoros, «han pogut servir i subministrar tots els clients» i aquest és l’objectiu.

Notícies relacionades

En previsió del que pugui fer aquesta sequera i amb les concessions de l’aigua a la meitat, si no poden proveir els mercats d’arròs rodó a Catalunya i també del nord d’Espanya, «estan mirant» on trobar-los i que siguin «tan semblants com es pugui» als que produeixen al Delta. El quart també exporta per a marques americanes i alemanyes.

De moment, confien a acabar la collita, i salvar una campanya que està sent «molt complicada». Diumenge, per segona vegada, es tornarà a aturar l’aigua al canal de reg de la dreta de l’Ebre. «L’arròs està molt tocat i aquest any els nivells de salinitat del Delta són molt alts perquè no ha plogut en tot l’any. Les mostres ja assenyalaven molta sal a la terra. Els arrossos no s’ho estan passant bé», ha recordat Matamoros.