Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO

¿Creus que el pa de pessic casolà és saludable per als teus fills?

Un estudi de la Universitat de Granada suspèn els pares i les mares en nutrició

  • I tu, ¿què dones de berenar al teu fill?

  • Guerra a la pandèmia del sucre

  • 5 consells perquè el teu fill mengi vegetarià

¿Creus que el pa de pessic casolà és saludable per als teus fills?

Olga Pereda

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

El sucre ens envaeix. Es camufla i té fins a 262 noms, segons el registre ‘online’ de la Fundació per Erradicar l’Obesitat Infantil. Sacarosa. Glucosa. Fructosa. Dextrosa. Sucre de dàtil. Sucre morè. Mel. Xarop. Panela. Nèctar d’agave... La quantitat de noms és aclaparadora. Un truc: si una paraula acaba en -osa, és sucre.

A Espanya, els nens de 7 a 12 anys consumeixen 55,7 grams de sucre afegit, molt per sobre de la recomanació de l’OMS (màxim 25 grams al dia). Així ho afirma un estudi de l’Institut de Nutrició i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Granada. Entre altres conclusions, els investigadors consideren prioritari «revisar la dieta dels escolars», una mesura que inclou augmentar la formació nutricional de pares i mares.

Publicat a la revista ‘Nutrients’ i presentat a la premsa aquesta setmana, l’estudi revela que «la majoria de pares i mares no tenen una visió clara sobre el perfil nutricional» dels aliments que es consumeixen a les llars. Als investigadors els crida especialment l’atenció la bona percepció que tenen els progenitors de la rebosteria casolana. La realitat és que, tot i que no siguin industrials, aquestes pastes, pans de pessic i pastissos aporten 17 grams de sucre afegit per ració i tenen un baix índex de densitat nutricional.

Totes les receptes de rebosteria casolana inclouen generoses quantitats de sucre. Molt generoses, fins i tot. ¿Per què? És obvi: perquè una cosa estigui bona ha de portar sucre. D’un temps ençà, sobrevola a les llars la moda dels dàtils (o l’agave o la mel) per substituir el demonitzat sucre blanc. Pensem que estem davant d’un berenar o un esmorzar saludable. Error. Igual que l’agave i la mel, els dàtils són sucre. Tenen fibra i proteïnes, però bàsicament són sucre. No sucre blanc dels paquets del supermercat, però sucre. Amb un altre perill: la falsa sensació de seguretat. Pensem que és sa, així que fiquem deu dàtils (o mig vas d’agave) per endolcir una crema de cacau casolana.

Dirigit pel catedràtic de Fisiologia Jesús Francisco Rodríguez Huertas, l’estudi de la Universitat de Granada insisteix que la rebosteria casolana no és l’únic error nutricional que cometen els pares. Sinó que també «perceben positivament les galetes», un dels productes més consumits per la població infantil malgrat que aporten més de 10 grams de sucre afegit per ració.

L’informe afirma que el 65% del sucre afegit que consumeixen cada dia els nens i nenes procedeix d’aliments amb baixa densitat nutricional: sucre blanc, melmelades, salses, llaminadures, refrescos, nèctars de fruita, barretes de xocolata, rebosteria industrial o casolana, les mal anomenades begudes energètiques, gelats, cacau en pols i galetes. Amb més de 7,3 grams de sucre per ració, el cacau en pols és un altre dels productes més consumits. Juntament amb les galetes, és l’aliment que més quantitat de sucre aporta cada dia a la dieta dels nens espanyols.

Una de les propostes estrella del Ministeri de Consum per reduir els alts índexs de sobrepès i obesitat infantil va ser vetar els anuncis infantils d’aliments no saludables: xocolata, galetes i gelats. Però no ho va aconseguir. Els ministeris d’Agricultura i d’Indústria, fent-se ressò de les peticions de les empreses afectades, van vetar el reial decret de Consum i el pla estrella es va estrellar.

Ni les galetes ni el cacau en pols tenen aportació de nutrients essencials. Tot el contrari passa amb un altre imprescindible de l’esmorzar: la llet, que conté proteïnes d’alt valor biològic, calci, fòsfor, magnesi, potassi, zinc, vitamina A, riboflavina i niacina, «nutrients essencials per a la seva etapa de desenvolupament i creixement».

L’informe de la Universitat de Granada afirma que el 35% restant dels sucres afegits consumits diàriament prové d’aliments amb més densitat nutricional. Per exemple postres làctics, begudes vegetals, iogurts de sabors i cereals d’esmorzar.

Notícies relacionades

El catedràtic Rodríguez Huertas demana conscienciar la població per disminuir el consum dels productes amb sucre afegit, sobretot els que tenen baixa qualitat nutricional. Segons la seva opinió, la indústria també ha de moure fitxa: millorar l’etiquetatge nutricional.

El semàfor Nutriscore ni tan sols s’ha implantat totalment i, a més, molts nutricionistes el critiquen perquè les empreses poden manipular les quantitats de sal i sucre per treure nota sense que el producte sigui millor des del punt de vista nutricional. «Cal millorar l’etiquetatge, que ha d’oferir informació de l’aportació real de sucre afegit i minimitzar la confusió amb els sucres naturalment presents», conclou el catedràtic, que insisteix en la importància de reduir els alts índexs de sobrepès i obesitat perquè «el futur de la societat depèn de la salut».