Esperanza Gómez, psiquiatre: "Una persona pot acabar a la presó quan el que necessita és tractament"

Dos llenguatges per a una mateixa realitat

“És una cosa del dia a dia”, resumeix l’advocat i activista en salut mental Manel Atserias. Tanmateix, aquesta presència no sempre es tradueix en una resposta adequada. “El sistema està pensat per funcionar, però no necessàriament per donar una resposta satisfactòria a persones que poden necessitar suport o tractament”, assenyala. En alguns processos, adverteix, el diagnòstic pot acabar utilitzant-se “d’una manera molt perversa”, per exemple en disputes de custòdia.

Decidir sense entendre-ho tot

Part del problema és un xoc de llenguatges. “La salut mental està plena de matisos, mentre que el dret necessita claredat”, explica Txus Carilla, psicòleg pericial de CTAC Barcelona. El resultat és un “repte de traducció”: traslladar una realitat complexa a un sistema que exigeix respostes concretes. Els informes pericials són el principal pont entre el llenguatge clínic i la decisió judicial, però aquesta traducció implica simplificar i deixar fora parts de la realitat.

El que queda fora

Segons Albert Díaz, testimoni en primera persona, moltes vegades la persona no entén què està signant i la seva veu queda en segon pla davant dels familiars o dels informes. “Sempre parlaven amb la meva mare”, recorda.

La manca d’interlocució no és excepcional. “No tenim un diàleg comú”, assenyala Ivan Cano, de Salut Mental Catalunya. El llenguatge jurídic dificulta que les persones afectades participin de manera efectiva en decisions que les afecten directament.

Quan la simplificació té conseqüències

Quan aquesta “traducció” no s’ajusta a la realitat, les conseqüències poden ser molt concretes. “Si no es detecta correctament una situació, una persona pot acabar a la presó quan el que necessita és tractament”, adverteix Esperanza Gómez, psiquiatra forense i membre del Grup de Treball de Psiquiatria Legal de la Societat Catalana de Psiquiatria (Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya) i professora de la Universitat Internacional de Catalunya.

La jutgessa Gabriela Boldó assenyala que el sistema judicial sovint ha de resoldre amb informació incompleta. La decisió és inevitable, però no sempre incorpora tots els matisos.

Notícies relacionades

Alber Díaz, sotmès a incapacitació: “Van decidir per mi fins i tot sobre el meu propi cos”

Ezequiel Pérez, psiquiatre: “No existeix una relació directa entre trastorn mental i violència”

Això també es reflecteix en pràctiques com els ingressos involuntaris, que, segons Cano, continuen generant controvèrsia: “Parlem de mesures coercitives que, en alguns casos, no compten amb prou garanties ni amb una participació real de la persona afectada”.

Una justícia amb poc temps per als matisos

Aquesta tensió no es limita als jutjats. També es reflecteix en com s’expliquen aquests casos. El responsable de periodisme jurídic d’EL PERIÓDICO, Jesús G. Albalat, adverteix del risc de simplificar la salut mental en titulars que redueixen la complexitat a una etiqueta.