Pederàstia a l’escola

El jesuïta Francesc Roma, acusat d’abusos sexuals per dos exalumnes de l’escola del carrer Casp

  • EL PERIÓDICO localitza dues víctimes d’aquest capellà que, la setmana passada, va presentar el seu últim llibre a l’escola malgrat que a l’orde ja li constaven conductes «inapropiades»

  • Més de 200 exalumnes de l’escola Jesuïtes del carrer Casp exigeixen «transparència» davant els casos d’abusos

  • Supervivents d’abusos sexuals en la infància demanen que els casos no prescriguin

El jesuïta Francesc Roma, acusat d’abusos sexuals per dos exalumnes de l’escola del carrer Casp

El Periódico

6
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Que et diguessin per anar a la tutoria molava. Perquè et perdies la classe i perquè Roma, com la resta de capellans, era un adult de referència, era guai que et tingués en consideració». El Robert –un nom fals que protegeix la identitat d’un exalumne de l’escola Sagrat Cor de Jesús, el centre dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona– lamenta que, gairebé 40 anys després, encara continua revivint el que va passar en aquella tutoria, en forma de pensaments intrusius, «dia sí, dia no». 

Aquell dia, que el Robert, nascut el 1975, creu que devia ser quan estudiava tercer d’EGB, el sacerdot Francesc Roma Padrosa, el tutor religiós del curs, anava cridant un a un els alumnes de la seva classe. Fins que va arribar el seu torn. Va recórrer el passadís, va girar al costat de l’ascensor de porta de reixa de metall, com gairebé tots a l’Eixample, i va obrir la porta del despatx de Roma. 

«Vaig entrar i va tancar la balda de la porta», explica durant la seva trobada amb EL PERIÓDICO, deixant un silenci entre les seves paraules en què sembla recordar el so de la balda. Era un espai petit: una taula presidida per la cadira de Roma i dues cadires més a l’altre costat del moble per a qui rebés en audiència; una finestra, i res més. Roma es va asseure en una de les cadires assignades a les visites i, colpejant-se les cames amb les mans, li va indicar que havia de seure a la seva falda. Contrariat però obedient, el Robert es va deixar aixecar. Envoltat pels braços d’un capellà, en un despatx tancat d’una escola religiosa, del 1983.  

«Em va estrènyer contra ell i va començar a acariciar-me les cames. Després, va anar pujant, fins que les carícies van arribar als genitals», recorda. «Van ser tocaments per sobre de la roba», matisa. El Robert ha oblidat quant van durar i com va tornar a classe, tot i que està convençut que allò va ser tot. No obstant, n’hi va haver prou perquè es convertís en una escena que no pot oblidar, cargolada al seu cap per sensacions que era massa petit per entendre. Els «pensaments intrusius» que, en èpoques més remogudes com quan EL PERIÓDICO va destapar el cas Maristes el febrer del 2016, han tornat per angoixar-lo. 

La denúncia 

Mentre les escoles Maristes desenterraven el seu passat, el Robert va anar discretament a la seva antiga escola i va ser rebut per un capellà, ancià, que no coneixia. Aquell dia de finals de febrer o de principis de març del 2016, l’escola dels Jesuïtes del carrer de Casp va tenir constància formalment dels abusos de Roma gràcies a un exalumne. El Robert també es va dirigir a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a la plaça d’Espanya i va presentar una denúncia contra el seu exprofessor. Els agents el van avisar que es referia a delictes ja prescrits però van admetre la seva denúncia. El Robert aporta els correus electrònics que va intercanviar amb els Mossos per formalitzar la denúncia, tot i que no la còpia del document, que ha extraviat.

Malgrat aquells avisos que daten del 2016, res va canviar en la vida de Roma, que la setmana passada va presentar el seu últim llibre en una sala noble de l’escola en un acte envoltat de personalitats de la societat barcelonina. 

Segona víctima de Roma 

EL PERIÓDICO ha contactat amb una segona víctima de Roma, que accepta parlar perquè vol estar del costat d’aquest excompany i de la resta que estan alçant la veu actualment, tot i que remarca que creu que ara les escoles jesuïtes són «segures». La dona, que també sol·licita anonimat, recolza amb la seva experiència el relat del Robert perquè ella va patir un episodi massa semblant. També durant una de les seves tutories, el capellà Roma la va tancar al seu despatx i la va seure a la seva falda. «Recordo que em va agafar de l’entrecuix per acostar-me als seus genitals», relata.

Tot i que eren «molt petits» quan va passar, aquesta segona víctima està convençuda que si els alumnes fan memòria, molts recordaran haver passat per abusos similars als que van viure ella o el Robert.  

Capellà, mestre i autor de llibres educatius 

Segons la web Cristianisme i Justícia, Francesc Roma Padrosa és jesuïta des del 1952 i capellà des del 1966. És «pedagog i pastoralista i mestre de pedagogs i pastoralistes, autor de diversos llibres de Religió reeditats moltes vegades per a l’escola», així se’l descriu en aquesta breu biografia.

Fonts de l’organització jesuïta consultades per aquest diari expliquen que consten casos de conductes «inapropiades» per part de Roma però no una denúncia formal. Tampoc a partir del 2019, quan EL PERIÓDICO va destapar abusos a l’escola Sant Ignasi dels jesuïtes de Sarrià i es va obrir el correu protección@jesuitas.es, es va rebre un avís concret sobre conductes delictives per part de Roma.

Francesc Roma és germà de Lluís Roma, més conegut com a Lucho Roma. Lucho, també capellà i ja finat, va ser enviat pels jesuïtes a Bolívia, on segons va publicar l’agència Efe el 2019, va abusar d’un nombre desconegut de menors bolivians i, a més, va fotografiar alguns d’aquests delictes i els va guardar en un CD.

Més professors denunciats 

I Francesc Roma va compartir claustre amb Francesc Peris, un altre capellà que, tal com va publicar ‘El País’, va abusar d’alumnes als 70, va ser enviat a Bolívia el 1983 i allà va abusar de menors bolivians, va tornar a l’escola del carrer Casp i va ser apartat de la docència el 2005, després que una família protestés a l’escola pels seus abusos.

El cas de Peris, professor de Religió com Roma, ha indignat els exalumnes de l’escola del carrer Casp, que aquest dilluns han fet pública una carta de protesta en què exigeixen «transparència» a la direcció del centre i a la companyia Jesencia, institució que està a càrrec de les vuit escoles jesuïtes de Catalunya. 

Roma i Peris no són els únics professors sota sospita. També el febrer del 2016, coincidint amb l’eclosió del cas Maristes, dos exalumnes de l’escola Kostka dels jesuïtes –quan aquest centre per a famílies sense recursos encara estava integrat dins del de Casp– van contactar amb el periodista Xavi Pérez de RAC-1 per destapar, respectivament, els abusos de Joan Pere G. M. i de Josep Maria G. P., dos professors laics. Pérez recorda que els dos exalumnes, a més de trucar a l’emissora, van presentar una denúncia davant els Mossos. 

Notícies relacionades

El Kostka va ser més endavant traslladat al barri de Gràcia però fins als 70 va estar a les plantes cinquena i sisena de l’edifici de Casp. Els pares que no podien pagar la matrícula de l’escola, inscrivien els fills al Kostka i, a canvi, aquests feien d’escolanets en les litúrgies del cap de setmana. El contingut de les dues denúncies presentades el 2016 contra els professors Joan Pere G. M. i de Josep Maria G. P. descrivien episodis molt semblants: abusos sexuals que van patir a la infermeria.  

Paral·lelament a aquests casos denunciats el 2016, hi ha acusacions contra vuit docents, entre els quals hi ha Francesc Peris i Eduald Garcia Cots, segons ha recollit ‘El País’.