Dos germans denuncien abusos als Jesuïtes de Barcelona: "Van destrossar tota la família"

Jordi de la Mata va néixer el 13 de febrer de 1968. Es va educar a l’escola Sant Ignasi, la dels Jesuïtes de Sarrià (Barcelona). En una fotografia feta a mitjans dels 80 apareix al costat del seu pare i els seus germans petits, l’Oriol i el Xavier, i fa l’efecte d’haver-se convertit en un adolescent sa a qui l’espera un bon futur. No el tindria. A finals de febrer del 2019, 35 anys després, quan es dirigeix a EL PERIÓDICO per destapar una altra història de pederàstia silenciada, el Jordi és un home turmentat, a qui li sorprèn el seu propi plor cada pocs minuts i que assegura estar malalt i voler aprofitar “les forces que li queden” per desemmascarar el pare Pere Sala, sacerdot i professor de l’escola Sant Ignasi, a qui culpa que la seva vida naufragués.

"Va abusar de mi, del meu germà Oriol i d’altres alumnes. Hi ha més víctimes", avisa. Divendres passat, 1 de febrer, el Jordi va presentar una denúncia per abusos sexuals als Mossos d'Esquadra contra Pere Sala i també contra el pare Lluís Tó (mort). L’Oriol, el seu germà, confirma la seva versió dels fets i el 15 de març viatjarà a Barcelona per presentar una segona denúncia contra Sala. El Jordi i l’Oriol asseguren que el pare Sala va ser apartat de la docència temporalment després que l’escola rebés diverses queixes per pederàstia. La congregació, no obstant, ho nega. D’altra banda, el 1992, el pare Tó va ser enviat pels jesuïtes a Bolívia després de ser condemnat a dos anys per abusar d’una nena, tal com va publicar 'El País'. El 2016, dos exalumnes de l’escola Kostka, un altre centre dels Jesuïtes, també van denunciar haver patit abusos per part de dos docents en la dècada dels 70. 

El pare Sala actualment, amb més de 90 anys, viu a la residència del Sant Ignasi. El Jordi, després de veure el documental ‘Examen de consciencia’ d’Albert Solé (Netflix), ha contactat amb aquest diari i amb l’emissora RAC1 per explicar el seu cas. També ha obert l’adreça abusados.jesuitas@gmail.com per trobar més víctimes. 

Jordi de la Mata

"De petit era molt mogut i m’enviaven sovint al despatx del pare Lluís Tó", comença a explicar el Jordi. “Ell va ser el primer professor que va abusar de mi, quan tenia uns 11 anys”. Tot sol, al seu despatx, Tó el castigava “amb un regle”. El colpejava al palmell de la mà o, després d’abaixar-li els pantalons, al cul. “De vegades plorava i ell m’abraçava per consolar-me i m’acariciava la zona adolorida. Si m’havia pegat al cul, també”. El Jordi va parlar d’aquell comportament estrany a dos treballadors de l’escola –un docent i un vigilant. Un se'l va treure de sobre. L’altre li va donar una bufetada. Poc abans de ser enredat pel pare Pere Sala, al Jordi ja li havien deixat clar que aquestes coses s’havien de callar.

“El pare Sala em queia molt bé. Em feia pessigolles. Érem amics. Mai vaig pensar que estigués abusant de mi”, diu. “Mai va ser agressiu, era com si estiguéssim enamorats. M’agafava la mà i la posava sobre els seus genitals perquè el masturbés. S’escorria a sobre meu. En una ocasió, també em va penetrar i em va pregar que no ho comentés amb ningú. Quan ens ficàvem al llit volia que dormís recolzant el meu cap sobre el seu pit”, explica el Jordi, que fa l’efecte de no haver-se escapat encara d’aquella manipulació. Va patir els abusos i violacions del pare Sala, un sacerdot 40 anys més gran que ell, entre els 12 i els 14 anys. L’època coincideix amb el seu fracàs acadèmic. També va ser l’edat en què va començar a orinar-se a l’escola i a la nit.

El 1984, la família del Jordi va emigrar a Mèxic. El seu pare feia un temps que hi era, provant d’obtenir sense èxit una titulació de dentista. En aquell país, el Jordi va embogir del tot. “[Al pare Sala] no me’l podia treure del cap i vaig buscar ajuda en les drogues”. Una espiral autodestructiva que el portaria a tres intents de suïcidi, dos per sobredosi i l’últim tallant-se les venes. També a la presó, a perdre totes les feines d’hostaleria en què brillava al principi, a emprendre fugides canviant de país –Mèxic, Estats Units, Espanya i Anglaterra– i a arruïnar totes les relacions afectives que va iniciar. El Jordi té dues filles, la Karen (31 anys) i l’Elena (14 anys), de dos matrimonis diferents, i sent que els ha fallat com a pare. Als 51 anys, creu que tot, “tot”, connecta amb el pare Sala.

A finals dels 90, el Jordi va viatjar sol de tornada a Barcelona. A la seva tia, que el va acollir, li va explicar per primera vegada el que havia passat a l’escola Sant Ignasi. La notícia va saltar l’oceà Atlàntic i va arribar fins a Mèxic. Per als seus pares, descobrir que el pare Sala, aquell vell amic, havia abusat del seu fill gran i que això explicava finalment la seva trajectòria erràtica, va ser una cosa impossible de digerir. “Es van sentir molt culpables”, explica el Jordi. El seu pare se suïcidaria pocs anys després. La seva mare, conscient que l’Oriol també s’havia quedat tot sol amb el pare Sala, li va preguntar a aquest si també havia abusat d’ell. L’Oriol va respondre que no.

Oriol de la Mata

"Fa pocs anys, els vaig dir la veritat: també va abusar de mi", explica l’Oriol des de Mèxic en una conversa telefònica amb aquest diari. Els abusos que descriu són com els del seu germà Jordi. A casa dels seus pares a tots dos els va posar la mateixa pel·lícula pornogràfica ('Calígula') per tocar-los els genitals. També a ell se l’emportava de cap de setmana. D’acampada a prop d’albergs jesuïtes ubicats a prop de Rubí i de Tiana. 

Un matí de diumenge molt fred, al despertar-se a la tenda de campanya, després d’una nit sencera d’abusos, l’Oriol recorda que el pare Sala va celebrar una missa al camp. “Va fer un altar amb algunes pedres, va treure el vi i el pa d’hòstia i va oficiar la cerimònia només per a mi, després d’haver-me tocat durant tota la nit, el molt cabró”. Si el Jordi era un nen “extravertit” i “rebel”, l’Oriol era “callat” i “retret”. Tot i que ell sí que va aconseguir redreçar els estudis i ara és un protètic dental reputat a escala internacional.

“¿Que si m’ha deixat seqüeles? És clar que sí, psicològiques, a nivell afectiu, d’afecte. El recordo cada dia. De la putada que ens va fer a tots. Era molt amic de la família, venia a veure’ns sempre a la casa que teníem a Caldetes (Maresme). Jo no vaig dir res perquè sentia molta culpabilitat per haver consentit que ho fes”, assegura. La drogoaddicció del Jordi va fer que d’adolescent marxés setmanes senceres sense dir res i que l’Oriol i el seu pare haguessin d’anar a buscar-ho als hospitals i als dipòsits de cadàvers. “Estic segur que el que el va portar a destruir-se d’aquesta manera va ser el pare Sala. El Jordi tenia un gran potencial, he conegut pocs tios més intel·ligents que ell, i a cap de tan generós. Suposo que va buscar refugi en les drogues i en l’alcohol i jo, per fortuna, en la feina”, reflexiona.

Xavier de la Mata i la Teresa 

El Xavier, el germà petit del Jordi i l’Oriol, va viure la "desintegració" de la seva família sense comprendre res. En realitat, els seus pares tampoc entenien res, fins que el Jordi va revelar què li havia fet el pare Sala. “Portaven el Jordi al psicòleg però no podien amb ell. Als 13 anys ja havia tornat borratxo a casa. L’Oriol, en canvi, era molt més introvertit. Crec que cap dels dos va explicar res abans sobre Sala perquè el meu pare sempre deia que no hi havia res pitjor tenir un fill ‘maricon’”. 

La Teresa és la mare del Jordi, l’Oriol i el Xavier. També atén una trucada d’aquest diari des de Mèxic. Té 75 anys i conserva gairebé intacte el seu accent català. El pare Sala era “un professor” i un “amic de la família”. “No teníem ni idea que feia això amb els nostres fills... ¿Com ho havíem de saber?”, es maleeix. "Al Jordi havia d’aixecar-lo dues o tres vegades cada nit perquè es feia pipí. Pensava que li feia mandra anar al lavabo. Ara sé que no", relata.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Quan el Jordi va començar a anar malament a l’escola i tenir problemes d’incontinència, el pare Sala es va aproximar encara més a ell. "Hem d’aconseguir que el noi vagi bé a l’escola", els deia. Matricular-los al Sant Ignasi havia sigut “un sacrifici molt gran per a la família”. “Era una de les millors escoles que hi havia a Barcelona”.

La Teresa recorda com va començar tot. Un dia el pare Sala els va dir: “Vindré a buscar-los a tots dos i me’ls emportaré de càmping... era un sacerdot, era el seu tutor......”, repeteix. “Si el tingués davant li diria de tot, que el que va fer va ser terrible, que el Jordi i l’Oriol eren molt petits, que tenien només 11 o 12 anys, que els va destrossar la vida i que el mal que ha fet a tota la meva família és irreparable perquè amb la drogoaddicció del Jordi el meu matrimoni també se’n va anar en orris”. Abans de penjar, amb la poca veu que li queda, la Teresa insisteix: "No ens en vam adonar. Era un sacerdot".