drets humans

Les entitats socials lamenten la «impunitat» dels ajuntaments que no empadronen els més vulnerables

  • 500 euros per empadronar-se: l’extorsió s’imposa davant les traves dels ajuntaments

  • Almenys 49 ajuntaments de Catalunya neguen el padró als ciutadans més vulnerables.

A1-173735118.jpg

A1-173735118.jpg / ZOWY VOETEN

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les entitats socials catalanes denuncien la «impunitat» dels ajuntaments que no estan garantint el dret a l’empadronament. Una realitat que, segons els càlculs d’EL PERIÓDICO, afecten prop d’una cinquentena de municipis. Aquests consistoris incompleixen la normativa de l’empadronament i no garanteixen que les famílies que viuen en llocs insalubres, o sense contracte de lloguer ni de propietat, puguin constar al padró municipal. «I aquí sembla que no passa res, és una situació gravíssima», s’ha queixat l’advocada de la fundació Ficat Laia Costa. «És una situació que ens està passant a tot Catalunya: són persones, també menors, que no estan reconegudes com a ciutadans i no tenen accés als drets més bàsics», ha lamentat Lluis Puigdemont, membre del grup de treball de vivenda de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

ECAS, la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Lafede.cat - organitzacions per a la justícia global,Ficat i Dones Unides Entre Terres (MUET) han organitzat aquest dimecres una roda de premsa per insistir sobre la problemàtica de la situació de l’empadronament a Catalunya. Segons els seus càlculs, són més de 35 consistoris els que no estan garantint l’empadronament als ciutadans que no poden acreditar un contracte de lloguer o de propietat, tot i que la normativa els obliga a fer-ho utilitzant domicilis ficticis.

D’Arbúcies a Lleida

Han destacat el cas de tres localitats molt diferents. Lleida (Segrià), Terrassa (Vallès Occidental) i Arbúcies (la Selva). «A Arbúcies l’alcalde ens ho diu directament, que es nega a complir la llei de l’empadronament, no la reconeix», explica Abdelaaziz Mohamadi, membre de l’Associació per la Convivència i Cohesió Social d’Arbúcies. Ha relatat històries de veïns de la localitat que viuen en llocs insalubres, que amb prou feines tenen ingressos, i que la negativa del consistori deixa sense ajudes socials o l’accés a un metge de capçalera. També a Lleida, l’associació Arrels Sant Ignasi ha lamentat que l’ajuntament de la capital de Ponent incompleix la normativa.

«Hi ha propietaris o inquilins que no deixen empadronar als que els subarrenden habitacions. I després hi ha els professionals xenòfobs i aporofòbic que ens dificulten el procés. Dupliquen els temps per donar resposta per acabar dient que no... és un dret bàsic que s’ha transformat en una odissea», ha explicat Maria Soler, responsable de l’àrea d’acollida d’Arrels Sant Ignasi. A Terrassa, Puigdemont va explicar que el consistori no contempla empadronar ningú utilitzant el domicili fictici, tal com la normativa permet.

Por de represàlies

Notícies relacionades

No és un problema nou, però s’està agreujant, denuncien les entitats convocants. «El pitjor és la impunitat», insistia Costa, autora d’un informe sobra la situació a l’Àrea Metropolitana. «La majoria d’entitats tenen molta por d’expressar-ho, a denunciar-ho en públic. Tenen por de represàlies, de perdre ajudes», ha dit Costa. Però també els passa a les persones afectades. «Viuen en situació vulnerable, no saben que tenen dret a denunciar-ho, no tenen temps d’esperar que un jutge es pronunciï i per denunciar-ho també els reclamen empadronament», va explicar Costa. Una altra por és la de ser expulsat del país, ja que molts dels afectats són persones migrants sense permís de residència legal.

Les entitats han agraït el paper que està mirant de jugar la direcció general de Drets Humans de la Generalitat. «Han anat als municipis on hi ha problemes, s’estan mullant... però no tenen competències per fer res més», ha dit Costa. Puigdemont també ha insistit que aquesta campanya electoral és clau per canviar aquesta situació. «Necessitem transparència, saber qui ho fa bé i qui no. Cal tenir un parc de vivenda social que superi el 15% perquè aquestes situacions no es donin. I sobretot els regidors s’han de formar. Que aquests eslògans de no deixar ningú enrere siguin una realitat, perquè nosaltres veiem gent que és als marges i desatesa», ha insistit Puigdemont.