drets socials

500 euros per empadronar-se: l’extorsió s’imposa davant les traves dels ajuntaments

La negativa dels municipis a empadronar ciutadans sense domicili fix fa que molts recorrin a les màfies del padró

  • Almenys 49 ajuntaments de Catalunya neguen el padró als ciutadans més vulnerables.

  • Barcelona detecta més de 800 anuncis de vivendes que neguen el dret a empadronar-se

A1-173735169.jpg

A1-173735169.jpg / ZOWY VOETEN

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa almenys cinc anys que les entitats socials detecten que els ajuntaments no estan garantint l’empadronament als ciutadans més vulnerables: els que no poden demostrar un contracte de lloguer o de propietat de la direcció en la qual diuen que viuen. Els que viuen al carrer, en habitacions rellogades o en llocs insalubres tampoc poden accedir al padró, tot i que la llei dicta que sí que s’hauria de tramitar el seu empadronament. El padró és un tràmit que obre la porta a drets socials: accés a la sanitat pública, a l’educació i a les prestacions socials més bàsiques. És per això que moltes persones opten per pagar a tercers per aconseguir un domicili fictici. Les màfies del padró s’han fet fortes.

«A Mataró i al Maresme ja s’estan oferint empadronaments per 500 euros», explica Toni López. És membre de la Coordinadora Obrim Fronteres, un moviment social que es preocupa dels drets de les persones migrants en situació irregular. Fa anys que aquesta entitat lidera protestes a Mataró i acompanya migrants sense papers per tramitar-los l’empadronament. Amb els anys han aconseguit algunes millores, com per exemple que l’ajuntament confirmi les adreces dels més vulnerables a través de cartes postals.

No és, ni de bon tros, l’únic municipi afectat. Les entitats socials i defensors de la ciutadania han constatat incidències en almenys 50 municipis catalans. López explica la seva lluita a Tarragona, on imparteix una sessió a entitats socials, associacions de veïns i afectats per saber quins són els seus drets i com aconseguir-los l’empadronament. L’escolten entitats com Reus Refugi, on constaten almenys una vintena de migrants a qui els han negat el padró. A les associacions veïnals de Tarragona també els arriben casos. Una noia de 29 anys que viu en una habitació ja no sap a qui més recórrer.

Solidaritat per 50 euros cada mes

Davant la negativa d’alguns consistoris a empadronar aquests ciutadans, hi ha veïns dels municipis afectats que s’ofereixen a fer-los aquest tràmit. Ells els inscriuen al seu domicili, donen fe que viuen amb ells i els autoritzen per al padró. Però aquesta suposada solidaritat té un preu. «A mi m’han demanat que els pagui 50 euros cada mes des que m’han empadronat», explica Elisabeth Parra, una veïna de l’Hospitalet de Llobregat en la mateixa situació. Són 600 euros a l’any. «Jo ho faria, però és que no tinc aquests diners... A més, m’han dit que el padró és un dret gratuït», explica aquesta dona migrant sense papers que sobreviu amb 400 euros al mes cuidant dos avis.

Yanina Salvatierra també sap que té dret a empadronar-se. Ho ha intentat a Manresa i a Esplugues de Llobregat. Un any després de tantes negatives, ha optat per anunciar-se per internet. Ofereix 300 euros a canvi que algú l’empadroni. «No tinc cap altra opció», lamenta. Necessita el padró per anar al metge, però sobretot per poder aconseguir un permís de residència legal a Espanya. María del Pintos va accedir-hi fa tres anys i l’única manera de constar com a ciutadana a Calella (Maresme) va ser pagant 200 euros. No és l’única. L’Adil està desesperat. El van desnonar i viu en una casa ocupada. «Necessito el padró perquè, si no, em caduca el permís de residència», segueix. Li han demanat 150 euros per empadronar-lo en un pis de Madrid. «M’ho estic pensant», se sincera.

També la María, una jove de 21 anys, ha penjat un anunci a internet. «Demano sisplau padró a Manresa», es llegeix en la seva petició. «Estic desesperada: treballo com a cambrera amb contracte fix i cobro 800 euros al mes. Per fer-te un contracte de lloguer et demanen 1.500 euros», explica. Viu en una habitació i l’amo del pis no l’autoritza a empadronar-se allà. «A l’Ajuntament de Manresa em diuen que si no tinc contracte de lloguer no puc empadronar-me», segueix. Ja li han ofert padró a canvi de diners. «Un noi em va dir que m’empadronava a la seva casa de València per 800 euros», segueix. No li val la pena ni pels diners ni pel metge i tots els serveis bàsics, que els tindria a dues hores amb cotxe.

Delicte amb fins a sis anys de presó

Notícies relacionades

«No és just. Ens estan extorsionant, s’estan aprofitant de nosaltres, que no tenim res, per treure’n molts diners. Uns diners que, a més, nosaltres no tenim», es queixa Del Pintos. «És el gran negoci de la immigració. I fa por denunciar-ho perquè no hi ha alternativa: és això o viure sota del pont», lamenta.

Els que hi accedeixen també corren el risc de ser sancionats. D’acord amb el Codi Penal, almenys cometen un delicte de falsedat documental que pot comportar fins a sis anys de presó.