Descobriment en ratolins
Factors externs que alteren les cèl·lules afavoreixen l’aparició del càncer de pàncrees
Una investigació preclínica publicada a ‘Science’ pot ajudar a detectar o fins i tot prevenir tumors pancreàtics
Una vacuna experimental d’ARN mostra resultats prometedors en el càncer de pàncrees
El primer mapa genètic de «tota la humanitat» obre la porta a una nova revolució mèdica
Tot i que la taxa de supervivència del càncer de pàncrees ha augmentat, continua sent el més letal. Només el 12% dels malalts sobreviu als cinc anys, principalment perquè quan es descobreix és massa tard i està en fase avançada. Per això la investigació se centra a esbrinar què provoca que les cèl·lules es converteixin en cancerígenes, per trobar teràpies en fases més primerenques.
Un dels estudis preclínics que ha donat resultats més esperançadors ha sigut el desenvolupat per la doctora espanyolaDirena Alonso-Curbelo, membre de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB Barcelona), juntament amb investigadors del Memorial Sloan Ketterin Cancer Center (MSKCC) de Nova York, que ha sigut publicat aquest dijous a ‘Science’.
La recerca revela que les mutacions en l’ADN, que són causes ja estudiades en el càncer –en concret la mutació de l’oncogen KRAS és freqüent en tumors al pulmó, colorectals i al pàncrees–, només expliquen una part del desenvolupament de la malaltia. Han d’aparèixer altres factors externs com, per exemple, una lesió dels teixits que provoqui inflamació, el que modifica la identitat de les cèl·lules i el seu entorn i afavoreix l’aparició i progressió dels tumors. Al pàncrees aquesta «lesió tissular» pot ser provocada, per exemple, per una pancreatitis, segons explica la científica espanyola.
Els investigadors han combinat models de ratolí modificats genèticament amb mètodes computacionals, per tal d’estudiar la capacitat de les cèl·lules de mutar i han descobert que en el càncer de pàncrees les modificacions cel·lulars i de l’entorn comencen a produir-se ràpidament, entre 24 i 48 hores després que tingui lloc la lesió, i passen de forma predictible.
La comunicació
Com a conseqüència, la capacitat d’algunes cèl·lules –amb l’oncogen KRAS mutant– per comunicar-se i interactuar amb altres cèl·lules del seu entorn augmenta enormement. «Les cèl·lules precanceroses adquireixen la capacitat d’enviar i rebre molts més senyals que una cèl·lula normal», explica la doctora Dana Pe’er, una de les autores principals de l’estudi. «I vam veure que això no és aleatori, està estructurat. S’observen els mateixos patrons una vegada i una altra quan es fan els experiments en ratolins diferents».
L’estudi es caracteritza per l’ús d’innovació computacional. «Vam haver d’inventar una sèrie de mètodes nous per respondre a preguntes que no se solen plantejar sobre plasticitat, comunicació cèl·lula a cèl·lula i progressió tumoral», afegeix la doctora Pe’er.
Nou full de ruta
L’avenç suposa, a més, la culminació d’una línia investigadora iniciada per la científica espanyola Alonso-Curbelo, que assenyala mecanismes epigenètics, és a dir, canvis que activen o inactiven els gens sense canviar l’ADN, pels quals la inflamació afavoreix la iniciació del càncer.
Notícies relacionadesEn conjunt, la investigació «proporciona un nou full de ruta que pot ajudar a desenvolupar estratègies per detectar o fins i tot prevenir tumors pancreàtics abans que arribin a fases avançades», segons el doctor Lowe, membre del Memorial Sloan Kettering Cancer Center. «Comprendre com les xarxes de comunicació entre cèl·lules impulsen l’inici és prometedor per al desenvolupament de teràpies que bloquegin o alenteixin la progressió primerenca i fins i tot potencialment la malaltia més avançada», afegeix.
La publicació de la investigació té lloc l’endemà que els primers resultats d’un assaig clínic amb 16 voluntaris hagin demostrat que una vacuna experimental d’ARN missatger endarrereix potencialment la recaiguda en els pacients amb càncer de pàncrees.
