Una vacuna experimental d’ARN mostra resultats prometedors en el càncer de pàncrees

Els primers resultats d’un assaig clínic amb 16 voluntaris van demostrar que una vacuna experimental d’ARN missatger i personalitzada indueix resposta immunitària substancial i retarda potencialment la recaiguda dels pacients en una forma de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic.

Això ho aconsegueix quan s’utilitza amb altres tractaments, com quimioteràpia, cirurgia i un tipus d’immunoteràpia. Els resultats de l’assaig clínic en fase 1 es publiquen a la revista ‘Nature’, en un article liderat per investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (Estats Units).

L’estudi mostra que les vacunes personalitzades d’ARN missatger«resulten prometedores» en el càncer de pàncrees, apunta ‘Nature’.

L’adenocarcinoma ductal pancreàtic té unes taxes de supervivència baixes. Una combinació de teràpies quirúrgiques i mèdiques pot retardar la recurrència, però les seves taxes d’èxit són reduïdes, recorda la revista.

La literatura recent suggereix que la majoria d’aquests càncers allotgen nivells elevats de neoantígens, que són proteïnes de la superfície cel·lular que poden sorgir a la superfície dels tumors després de certs tipus de mutacions de l’ADN.

Aquestes proteïnes poden ser objecte de teràpies vacunals personalitzades a fi de potenciar l’activitat de les cèl·lules T i millorar els resultats.

Segons resumeixen els autors al seu article l’adenocarcinoma ductal pancreàtic és letal en el 88% dels pacients, no obstant, allotja neoantígens de cèl·lules T derivats de mutacions que són adequats per a vacunes.

Inducció d’una resposta immunitària millorada

En aquest assaig clínic fase 1, Vinod Balachandran i el seu equip van administrar una vacuna personalitzada d’ARN missatger en combinacióamb quimioteràpia i immunoteràpia a 16 pacients. La vacuna es va preparar segons les característiques del tumor de cada pacient.

Van observar respostes substancials de cèl·lules T en el 50% d’ells, «cosa que indica que la vacuna pot induir una resposta immunitària millorada».

Als 18 mesos de seguiment, els pacients amb cèl·lules T expandides per la vacuna tenien una mitjana de supervivència sense recidiva més llarga en comparació amb els pacients sense cèl·lules T expandides per la vacuna (13,4 mesos).

Aquests resultats demostren el potencial de les vacunes individualitzades d’ARN missatger (ARNm) en el tractament d’aquest càncer de pàncrees, a més d’aportar proves de la seva eficàcia general com a eina terapèutica en el tractament de la malaltia.

Aquest tipus de vacunes ARNm van posar límit a la covid-19, una tecnologia que, no obstant, va ser concebuda inicialment per intentar desenvolupar vacunes contra el càncer.

Es tracta d’un fèrtil camp d’investigació gràcies al millor coneixement del sistema immune i els desenvolupaments tècnics.

L’assaig dona peu a estudis més amplis

Els autors assenyalen que, malgrat la mida limitada de la mostra, aquests primers resultats indiquen que està justificat realitzar estudis més amplis d’aquest tipus de preparats.

Per a Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, «l’estudi està molt ben dissenyat i la seva qualitat científica és indubtable».

«Demostra una cosa que ja ha sigut suggerida abans moltes vegades (amb dades menys sòlides), com és que la vacunació personalitzada amb ARNm d’antígens tumorals és eficaç en induir una resposta i que pot, com a mínim, incrementar els períodes de supervivència», segons aquest investigador, que no participa en el treball.

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

En aquest estudi es confirma que pot generar respostes amb efectes adversos clarament molt reduïts contra un dels tumors amb més mortalitat, l’adenocarcinoma ductal de pàncrees, indica Science Media Centre España.

«El treball encaixa perfectament amb els cada vegada més nombrosos treballs que mostren evidència d’aquests tractaments. La principal aportació és que ho aconsegueix en un tumor considerat en general poc reactiu a la immunoteràpia i reconfirma tots els que considerem que la immunoteràpia és una proposta general més dependent de l’estat immunitari de la persona que no del tipus de tumor en concret».