Experts en suïcidi juvenil reclamen restringir l’ús del mòbil en els menors de 16 anys

Arran de la pandèmia, els trastorns mentals i el seu impacte en els menors ha sigut aclaparador. Segons les dades de la Generalitat, entre el 2019 i el 2021, les activacions del codi de risc de suïcidi es van triplicar en els menors de 18 anys. Es tracta de nens que han intentat suïcidar-se o que ho han pensat. «S’ha passat de 600 casos a prop de 1.300», ha explicat Joan Vegué, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat.

Així mateix, les hospitalitzacions de menors per aquesta raó van créixer el 40% després de la pandèmia. També van augmentar el 25% els nois que van necessitar accedir als serveis dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). «Afortunadament, aquestes xifres han baixat el 2022, cosa que no passa amb les altres franges d’edat. És una esperança que hem de continuar corroborant», ha explicat Vegué.

Mòbil, tractament i prevenció

El mòbil no és la principal causa que motiva el suïcidi. Però segons els experts, no ajuda ni al tractament ni a la prevenció. «Si busques tristesa a Tiktok, de seguida comencen a aparèixer vídeos d’autolesions, hi ha una normalització», ha advertit Villar. Segons els seus càlculs, el 70% dels menors se’n van a dormir amb el telèfon mòbil. La interacció habitual dels adolescents i nens amb les pantalles no ajuda al desenvolupament normal del seu cervell, assegura el psicòleg, els fa més vulnerables als trastorns de salut mental i dificulta la seva recuperació. «Veiem nens amb molta passivitat, fatiga –ha afegit–. Els estimulen de forma gratuïta, sense gairebé moure’s. Aquestes xarxes són més permeables als missatges que porten als trastorns d’alimentació i el suïcidi, que han crescut un 21% després de la pandèmia».

«Facilitar-los un mòbil a edats tan primerenques és com si els donéssim el menjar mastegat, es quedarien sense dents. S’ha de prohibir el seu ús a edats tan primerenques», ha insistit Villar, que ha explicat que col·legues seus demanen abstinència de pantalles per poder fer diagnòstics de trastorns de salut mental o discapacitat.

Iniesta, que a part de treballar en una escola imparteix tallers sobre salut mental en instituts i centres educatius, ha recordat la gravetat del ‘ciberbullying’ entre els menors. «Veiem conflictes a l’aula que neixen de converses ‘online’ a les 12 de la nit o la 1 de la matinada», ha explicat el psicòleg. «El problema és que els pares no coneixen el contingut del que veuen els seus fills. La soledat és el principal factor de risc en relació amb les noves tecnologies –insisteix–. Comparteixen i reprodueixen models que no són saludables, no hi ha cap control».

Alertes per cerques d’internet

Des de la Generalitat, Vegué ha refusat ser tan categòric. «No crec que s’hagi de prohibir la venda de mòbils als menors de 16 anys, però sí que s’ha de regular l’accés a segons quins continguts», opina el director del Pla de Salut Mental. De fet, la Generalitat està dissenyant un projecte amb la Universitat Pompeu Fabra perquè, segons les paraules que busquen els usuaris a internet o les xarxes socials, aparegui una alerta o anunci sobre on demanar ajuda emocional o projectes de prevenció en salut mental. Paraules clau, entre d’altres, són «em vull morir», «com suïcidar-se» o «estic trist».

Malgrat la seva contundència respecte a les noves tecnologies, l’expert de Sant Joan de Déu destaca que els suïcidis, les temptatives, les idees suïcides o les autolesions venen explicats per quatre factors principals: un profund dolor emocional, desesperança (troben que no hi ha sortida o que no poden arribar-hi), falta de vincles i compromís amb els altres (més aviat senten que són una càrrega per al món) i sensació de soledat. «El fet de participar en activitats socioeducatives com les que organitza la fundació és clau per trencar amb això: al Canadà hi ha un projecte sobre intervenció educativa als patis escolars que està donant molt bons resultats», ha afegit l’expert.

Soledat i culpa

Villar també ha explicat que el procés per arribar fins a consumar un suïcid és llarg. «El problema és que hem d’arribar a aquests nois, i ens està costant, hem topat de cara amb el problema», ha explicat. Un any abans dels primers intents arriba la ideació de la mort. Nens que parlen de la possibilitat de morir. Després venen les amenaces de suïcidar-se per conflictes amb pares o companys. Després hi ha els gestos suïcides o preparatoris: per exemple, aconseguir pastilles i preparar les escenes encara amb pànic de fer-ho. I finalment les temptatives i intents, fins que es consumen. «Com més temps passa, més capaços són de fer-ho, tenen més pràctica», explica el psicòleg.

Notícies relacionades

Els avisos per assetjament escolar s’han triplicat des del suïcidi de Sallent

Les autolesions en adolescents es disparen: fins al 45% admet haver-se tallat alguna vegada

Iniesta també reclama més mitjans per atendre els casos. Des de l’atenció primària fins als programes d’acompanyament a les famílies, escoles i tot l’entorn on pot haver-se donat un suïcidi. «Hi ha un estigma enorme, molta culpa i molta soledat: fa falta acompanyament», afirma la professora. Una petició que Vegué, del Departament de Salut, ha assumit.

«L’augment de casos en menors està tensionant la xarxa de salut mental: i no tant en la patologia greu sinó en la més lleu. Trastorns alimentaris, conductuals, impulsivitat o desregulació emocional... és necessari actuar ràpidament i de forma resolutiva perquè si no se’ns complicaran», ha admès Vegué. Ha explicat que falten professionals, i que està negociant un augment de pressupost per a la xarxa ambulatòria de salut mental infantil. «També busquem nous perfils: treballadors socials i educadors, terapeutes socials que puguin visitar les famílies», ha anunciat.