La magistrada que va aspirar a presidir el TC amb els conservadors veu inconstitucional la segregació per sexes

Si María Luisa Balaguer hagués sigut elegida presidenta del Tribunal Constitucional amb el vot dels magistrats de tendència més conservadora, en lloc de Cándido Conde-Pumpido, la doctrina que va establint el tribunal de garanties ple a ple seria molt més incerta. La sentència que valida la llei d’educació coneguda com a ‘llei Celaá’ per la ministra que la va promulgar va acompanyada d’un vot particular de la mateixa Balaguer en el qual considera que el ple hauria d’haver declarat inconstitucional la segregació per sexe a les escoles.

La seva posició és més radical que la de la majoria del ple, però totalment contrària a la dels magistrats de tendència conservadora que l’haurien aixecat a la presidència si hagués tirant endavant la seva candidatura. Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa firmen un altre vot particular en el qual consideren que s’haurien d’haver declarat inconstitucionals aspectes de la norma, com la decisió de no finançar amb diners públics aquest tipus de centres educatius.

Model basat en la desigualtat

En canvi, Balaguer el que retreu a la majoria del Constitucional és haver quedat curta. Sosté que «l’educació diferenciada per sexe no només no forma part integrant de cap de les dimensions de les llibertats educatives que consagra l’article 27 de la Constitució, sinó que, a més és contrària al 9.2 i al 14, per desatendre obertament el mandat de promoció de la igualtat material de les persones,en particular de les dones, i per basar-se en una causa sospitosa de ser discriminatòria sense que qui la sustenta hagi sigut capaç de justificar, de forma reforçada, que l’educació separada de nens i nenes ni se sustenta, ni genera, ni afirma un model de societat basat en la desigualtat de rols i de reconeixement d’estatut d’homes i dones».

Segons l’opinió de Balaguer, que sempre s’ha caracteritzat pel seu marcat feminisme, «l’educació diferenciada tendeix a consolidar estereotips basats en la diferenciació dels sexes per rols, per capacitats, i per posicions en la societat; perquè són aquests mateixos estereotips, sense base científica, els que donen aliment a la teoria pedagògica segregacionista».

Com ja havia argumentat en vots particulars anteriors en assumptes similars, la magistrada explica que «aquest no és un model capaç de superar els estereotips i les dificultats d’igualació entre homes i dones que demana l’article 9.2 de la Constitució, perquè es basa precisament en els estereotips esmentats. L’equilibri entre la formació de la ciutadania, i l’educació de l’alumnat, fa fallida amb aquesta mesura, que per això no pot considerar-se proporcional a l’hora d’assegurar la garantia del dret a la igualtat i a l’educació».

Sis vots davant quatre

Notícies relacionades

La Religió no comptarà per a la nota

El Govern defensa la immersió lingüística de l'escola a Catalunya

La sentència del Constitucional va tirar endavant per sis vots davant quatre, a l’abstenir-se Juan Carlos Campo per haver participat en el Consell de Ministres que va aprovar la ‘llei Celaá’ i compartir Balaguer la decisió majoritària, tot i que discrepi dels arguments que porten a aquesta posició.

El tribunal va declarar la constitucionalitat de la norma al negar que la prohibició de finançar públicament l’educació diferenciada sigui contrària a la igualtat o a alguns dels drets educatius que consagra la mateixa Constitució: «La diferència de tracte que estableix l’apartat primer de la disposició addicional 25 de Llei Orgànica d’Educació entre els centres educatius que separin l’alumnat per raó del seu gènere, a efectes de poder ser finançats totalment o parcialment per fons públics, respon a una concepció ideològica del sistema educatiu que, no només no pot ser qualificada d’arbitrària, sinó que, a més, està inspirada en valors constitucionals».