El Govern preveu una de les campanyes d’incendis més difícils dels últims anys

El Govern preveu que la campanya d’incendis forestals a Catalunya serà una de les més difícils dels últims anys per la sequera acumulada, que augmenta el risc de simultaneïtat i de patir grans focs, per la qual cosa ha demanat a la ciutadania que extremi la prevenció, tot i que ha apel·lat a la tranquil·litat. Així ho han indicat al Parlament els consellers d’Interior, Joan Ignasi Elena, i d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una compareixença per explicar el dispositiu per afrontar la campanya forestal d’estiu, que aquest any s’ha avançat a l’1 de juny i es prolongarà fins al 30 de setembre.

Malgrat que es preveu una altra campanya forestal difícil i complicada, Elena ha puntualitzat que existeixen elements de «tranquil·litat», ja que han incrementat els mitjans humans i materials i la coordinació i a més acumulen la «intel·ligència» dels últims anys a l’hora de gestionar els grans incendis simultanis, com creu que es va posar de relleu l’any passat. Ha detallat que hi haurà 5 avions de vigilància i atac –dos s’activen l’1 de maig–, 10 helicòpters bombarders, 6 de comandament i un de coordinació i comptaran amb 6 avions de gran capacitat operats per l’Exèrcit i 4 avions del Ministeri per a la Transició Ecològica, així com 18 drons equipats amb càmeres i sensors tèrmics.

En la seva intervenció, Elena ha advertit que la falta d’aigua de diversos pantans ha provocat que alguns hagin quedat inoperatius per als avions bombarders –els de la Baells, la Llosa del Cavall i Sau ja no serveixen per carregar avions amfibis–, per la qual cosa hauran d’anar a buscar l’aigua per extingir el foc «una mica més lluny». Dels 1.631 punts d’aigua per a helicòpters bombarders, els 1.464 continuen operatius. 

Elena ha insistit a remarcar que s’afronta una de les campanyes forestals «més difícils dels últims anys» a Catalunya, després que fins al 16 d’abril els Bombers hagin gestionat i resolt ja els 1.486 incendis de vegetació urbana, agrícola i forestal, un 16% més que l’any passat i un 61% més que el 2021. Durant la campanya forestal de l’any passat es van comptabilitzar un total de 260 incendis –amb 6.137 hectàrees afectades–, dels quals dos van ser grans focs –que van fer malbé prop de 4.200 hectàrees–.

Segons el conseller Elena, si no plou prou en els dos pròxims mesos, la situació «empitjorarà», cosa que obligarà a actuar «amb molta intel·ligència» i «prioritzar recursos», fins al punt que al maig ja s’anticipa l’activació de diversos mitjans aeris.

Calor i baixa humitat

En aquest sentit, la consellera Jordà ha apuntat que la campanya tornarà a ser «difícil» per tres motius: s’acumula una persistent i profunda sequera de tres anys, s’ha abandonat part del món rural i el canvi climàtic provoca elevades temperatures i baixa humitat, cosa que comporta un escenari d’«alta complexitat».

Jordà ha denunciat que en els últims 40 anys no s’ha fet política forestal i no s’han cuidat ni gestionat els boscos a Catalunya i ha insistit que el principal element per prevenir no és que hi hagi incendis, ja que considera que és habitual que n’hi hagi en l’àmbit mediterrani, sinó evitar que es converteixin en grans focs per evitar que «puguin arrasar amb tot».

Notícies relacionades

La catastròfica predicció dels meteoròlegs per a l’estiu 2023: «Ens rostirem»

L’abús de la IA perjudica la memòria i la capacitat de raonar

Per a la consellera, les causes del risc creixent dels incendis virulents són dos fenòmens que es retroalimenten: l’abandonament del món rural i de les activitats agroforestals –el 42% del territori català són boscos– i el canvi climàtic, amb l’escalfament del planeta, l’augment de les temperatures i els fenòmens meteorològics extrems.

Elena ha insistit a demanar la col·laboració ciutadana i que s’extremi la precaució perquè, segons ha ressaltat, 9 de cada 10 incendis s’originen per causes humanes. En aquest sentit, ha remarcat l’«eficàcia» del Pla Alfa perquè quan s’ha activat és quan s’han registrat menys incendis i s’ha cremat menys superfície, cosa que demostra, al seu judici, la «gran implicació i conscienciació de risc» de la ciutadania.