Ben tornada a la jungla mediàtica
Julia Janeiro, la filla de Jesulín de Ubrique i María José Campanario, trenca el silenci després d’anys de pressió mediàtica. A molts comentaristes no els ha semblat bé, però potser el problema és simplificar massa.
La primera entrevista de Julia Janeiro, filla de Jesulín de Ubrique i María José Campanario, a la revista ¡Hola! no ha sorprès només perquè ha decidit parlar públicament després d’anys mantenint-se al marge. Molt sorprenent ha sigut el rebuig que ha provocat en una part del públic i d’alguns comentaristes. Les crítiques s’han centrat en el seu canvi d’opinió després d’haver denunciat mitjans de comunicació.
Si mirem enrere i ens remuntem al 2021, Juls Janeiro, com vol que l’anomenem, no va desaparèixer pas de l’esfera pública perquè somiés convertir-se en una figura misteriosa i inaccessible. El distanciament va arribar després d’una etapa d’enorme pressió mediàtica quan va fer 18 anys. Moltes de les notícies que va protagonitzar van ser realment desproporcionades i, gairebé diria, venjatives. I els tribunals li van donar la raó.
Va denunciar Mediaset España i Kiko Hernández per vulneració del seu honor, intimitat i imatge. La sentència va condemnar els primers a pagar-li 200.000 euros, i al segon, 30.000. El jutge va considerar que la fama no s’hereta i que tenia dret a ser anònima. I potser aquí hi ha una de les claus. Sobre ella va caure una mena de fenomen col·lectiu força agressiu. Era una nepo baby, sí. Una altra filla de famosos creixent entre xarxes socials, amb un look molt exuberant a l’estil Kardashian. Bon brou de cultiu per a la misogínia, també. I es va activar la maquinària. El nivell d’escarni que va rebre va ser especialment dur. Durant mesos es va parlar del seu físic, de les seves amistats, del seu comportament i de rumors personals que evidentment no repetirem. Bé semblava que s’esperava que arribés a la majoria per anar a sac. Com va passar amb Chabelita.
També resulta curiós l’enuig que ha provocat que Juls concedeixi ara una entrevista. Com si una persona no pogués canviar la manera com es relaciona amb la fama amb el pas del temps. No és el mateix tenir 18 anys que 23. No és el mateix sentir-se desbordada que parlar des d’un entorn molt més controlat. I tampoc sembla casualitat que aquest pas arribi en un moment en què Sálvame ja no existeix a la graella diària i en què Juls Janeiro comença a moure’s professionalment dins de formats televisius més amables per a ella. Altres famosos també han canviat de parer. Marisol, per exemple, va fer el pas contrari: passar a una vida completament discreta.
Una altra qüestió ben diferent és el contingut de l’entrevista. Aquí sí que tenim molt per analitzar. No parla de la seva germana, ni de les seves exparelles, ni tampoc de moltes polèmiques familiars que durant anys van ocupar titulars. La conversa està completament centrada en ella i com va viure la pressió, per què decideix parlar ara i com vol construir la seva "carrera".
Juls Janeiro ha entrat a formar part de l’ecosistema mediàtic. Ara toca assumir un fet bàsic. Quan sigui notícia, s’explicarà. Ella diu que vol ser una superestrella, però si acaba estavellada, ho explicarem. El camí triat sembla el més fàcil, però potser no ho és pas tant.
