L’abús de la IA perjudica la memòria i la capacitat de raonar
Els experts adverteixen que dependre completament d’eines com ChatGPT pot conduir a la "mandra cognitiva" i urgeixen a revisar quines tasques es deleguen a aquesta tecnologia.
La irrupció d’eines d’intel·ligència artificial (IA) com ChatGPT està canviant el món. Segons les estadístiques proporcionades per l’empresa OpenAI, la propietària, actualment ja hi ha més de 900 milions de persones que utilitzen aquest assistent gairebé diàriament per buscar informació, redactar textos, resoldre tasques complexes i fins i tot consultar els seus problemes personals. Però, segons comencen a advertir alguns estudis científics, el seu ús excessiu ens podria estar "atrofiant" el cervell i, a la llarga, podria produir problemes cognitius com, per exemple, perjudicar la nostra capacitat de raonament, deteriorar els circuits cerebrals que ens ajuden a resoldre problemes i fins i tot minvar el funcionament de la nostra memòria. "Delegar tot el nostre pensament a una màquina pot semblar una bona idea al principi però, a la llarga, és un desavantatge per al cervell", afirma el neurocientífic Rodrigo Quian Quiroga, professor ICREA a l’Hospital del Mar Research Institute.
Cada cop són més les institucions científiques que se centren a estudiar l’impacte de la IA generativa als nostres cervells. Un dels treballs més convincents realitzats fins ara, liderat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), un dels centres de recerca més prestigiosos del món, indica que el seu ús afecta de forma directa el rendiment cognitiu dels usuaris.
En un experiment portat a terme amb mig centenar de voluntaris, els investigadors van demanar als participants que duguessin a cap una activitat amb o sense ajuda de ChatGPT mentre se’ls practicava un electroencefalograma. L’anàlisi de la seva activitat cerebral va demostrar que els que portaven a terme aquella tasca utilitzant eines d’IA mostraven menys activació de certes àrees del cervell, una reducció en la connectivitat neuronal i menys capacitat de recordar el contingut sobre el qual havien treballat.
La investigació també va revelar que, al final de l’experiment, quan es demanava a les persones que havien utilitzat de manera recurrent ChatGPT que duguessin a terme una feina utilitzant només el que hi havia al cervell, aquestes no eren capaces d’igualar els resultats dels que des del principi havien fet totes les tasques sense cap tipus d’ajuda de la IA. Els experts defineixen aquest fenomen com a "deute cognitiu". Això és el cost cerebral acumulat que apareix quan es delega en excés tasques com el pensament crític, la memòria i la resolució de problemes als xatbots –"rendició cognitiva"– i, en conseqüència, el cervell perd pistonada. Tot això, segons afirmen diverses investigacions, està contribuint a debilitar connexions neuronals i a reduir l’autonomia intel·lectual d’aquelles persones que utilitzen de manera recurrent i acrítica aquesta classe d’eines.
La veu d’alarma sobre el potencial perill d’aquestes eines no ve únicament de les institucions acadèmiques. Fins i tot Microsoft va advertir en un estudi publicat l’any passat juntament amb la Carnegie Mellon University que, "si s’utilitzen de manera inadequada", productes com ChatGPT, Gemini (Google), Claude (Anthropic) o Grok (xAI, d’Elon Musk) poden provocar "el deteriorament de les facultats cognitives que s’haurien de preservar".
Salut mental
En aquesta mateixa línia, una altra anàlisi recent de la Universitat de Copenhaguen denuncia que la indústria tecnològica està passant per alt les amenaces que suposen aquestes eines per a la salut mental i la pèrdua d’habilitats cognitives per mirar de centrar-se, en canvi, en possibles perills futurs i, en alguns casos, distòpics.
Segons assenyala Quiroga, que és professor ICREA, el problema no es troba a les eines per si mateix sinó en el seu ús i, sobretot, en el tipus de tasques que es deleguen. "L’ús de gadgets digitals modifica la forma en què funciona el nostre cervell mentre ens permet delegar tasques cognitives. Així que el quid de la qüestió és entendre què es pot delegar i què no", afirma l’especialista en una entrevista amb EL PERIÓDICO.
"Una cosa és confiar en el ChatGPT per a tasques mecàniques i una altra molt diferent és deixar que faci tasques que requereixen pensament crític o que prengui una decisió important sense cap tipus de supervisió", afegeix l’especialista, que, a més, recorda que "ChatGPT no pot tenir idees originals ni pensament crític perquè això és una cosa encara exclusiva de la ment humana".
Per a alguns, el debat sobre l’impacte d’aquestes eines al cervell s’assembla al que va passar als anys 70 quan, després del boom dels primers ordinadors, la gent també es va començar a preguntar si les noves generacions perdrien la capacitat de pensar com sempre al delegar part de la feina a les màquines.
En aquest sentit, segons explica Ignacio Morgado Bernal, catedràtic emèrit de Psicobiologia a la UAB i membre numerari de l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya, és lògic pensar que la irrupció d’eines com ChatGPT canviarà la forma en què funciona el cervell humà "tal com ha passat davant altres revolucions tecnològiques". Però en aquest cas, explica, caldrà parar atenció a "com es modificarà progressivament bona part de les connexions de les nostres neurones, bé per falta d’ús o bé per acabar implicant-se en els nous requeriments cognitius que imposi l’ús freqüent (i fins i tot addictiu) dels nous enginys".
Crida a la cautela
La incertesa sobre la magnitud d’aquest fenomen ha portat ja molts especialistes a fer una crida de cautela. Sobretot de cara al possible ús descontrolat d’aquestes eines per part dels més joves. Un estudi de la Universitat de Xangai, de fet, suggereix que l’ús de totes aquestes eines a les escoles s’ha d’utilitzar amb especial cura ja que un ús excessiu podria perjudicar el desenvolupament cognitiu i la formació de pensament crític dels estudiants.
Notícies relacionadesAls Països Baixos, més de 900 professors han demanat "aturar l’adopció acrítica de la IA a l’Acadèmia", una protesta que es replica també en altres llocs. A Espanya, són molts els docents que estan canviant la seva manera d’avaluar l’aprenentatge dels estudiants per evitar que ChatGPT substitueixi per complet el procés d’aprenentatge.
El boom de ChatGPT en tots els sectors també ha aixecat la veu d’alarma entre els especialistes. Un treball de la Universitat de Pequín afirma que la dependència excessiva de ChatGPT podria estar promovent situacions de "pensament passiu" o "inert" en les quals els usuaris confien tant en les respostes generades per aquestes eines que acaben disminuint la seva activitat cognitiva autònoma i, bàsicament, deixen d’analitzar, qüestionar o resoldre problemes per si mateixos al confiar cegament en el criteri d’una màquina. Tot i que, tal com recorden els experts, aquestes màquines no són oracles que pontifiquen la veritat, sinó sistemes estadístics programats per donar respostes més o menys plausibles que casin amb la visió del món de cada un dels usuaris.
